RAC1 ha estrenat nous estudis i, més enllà del relat reiterat del trasllat de la planta 15 a la planta 3 de la Torre Barcelona, el canvi rellevant és un altre: la incorporació decidida de pantalles i càmeres per generar contingut audiovisual de manera sistemàtica. No és una extravagància ni un caprici estètic. És la constatació que la ràdio ja no viu només a l’antena.
La ràdio visual fa anys que s’obre camí. Als Països Baixos, 538, emissora musical líder, va començar emetent els seus torns en directe amb videoclips i ha acabat convertint l’estudi en un gran espai de creació de contingut sota demanda. A Itàlia, RTL 102.5, líder absoluta al país, emet simultàniament per ràdio i TDT. Al Regne Unit, LBC ha consolidat un model informatiu plenament audiovisual. I aquí, Onda Cero va ser pionera a l’Estat a dissenyar estudis amb interiorisme pensat per al vídeo; Catalunya Ràdio va iniciar el camí amb l’Estudi 1, el va ampliar amb l’estudi d’iCat i l’ha culminat amb un Estudi 5 tecnològicament avançat.
Ara bé, fer ràdio visual no és muntar un semiplató de televisió. No és “ràdio en colors”. Les pantalles no són decorat: haurien de servir per contextualitzar, mostrar dades, reforçar titulars, integrar xarxes i, sobretot, construir marca. El vídeo apaïsat que es veu a YouTube i el tall vertical que circula per Instagram han d’incorporar identitat pròpia. L’interiorisme i la il·luminació tampoc són accessoris: un estudi ben pensat, coherent amb l’audiència a qui s’adreça, genera personalitat i credibilitat sense necessitat d’excessos escenogràfics.
“La ràdio continua sent so, però ja no és només so. I qui entengui que la imatge no substitueix la ràdio, sinó que l’expandeix, estarà millor preparat per al futur”
Les audiències acumulades en l’àmbit audiovisual dibuixen una tendència transversal que va de les grans cadenes estatals a la ràdio de proximitat. La Cadena SER s’acosta als 500.000 subscriptors a YouTube i supera els 311 milions de visualitzacions; Tiempo de juego, de la COPE, ultrapassa els 539.000 subscriptors i suma 346 milions de reproduccions; i Onda Cero reuneix 389.000 subscriptors amb més de 341 milions de visualitzacions.
En l’àmbit català, Catalunya Ràdio acumula gairebé 38 milions de visualitzacions amb 52.000 subscriptors, mentre que RAC1 s’apropa als 6 milions de reproduccions. I en clau local, els partits i l’espai Dia de partit de Ràdio Capital de l’Empordà i Montiliving, en la seva primera temporada en format audiovisual, han superat les 150.000 persones d’audiència acumulada. De les xifres milionàries dels grans grups a les dades rellevants del territori, el patró és el mateix: el consum de ràdio en vídeo creix, amplia abast i reforça comunitat.
Per això, la qüestió no és si cal incorporar vídeo als estudis, sinó com fer-ho bé. Amb criteri tècnic, amb coherència narrativa i amb una mirada estratègica. La ràdio continua sent so, però ja no és només so. I qui entengui que la imatge no substitueix la ràdio, sinó que l’expandeix, estarà millor preparat per al futur.
Miquel Curanta, gestor cultural i de mitjans.
‘IA i periodisme local: oportunitat o risc?’ – Estanis Alcover
