
El repte tecnològic representa una de les principals dificultats per a les televisions locals a Catalunya. Amb la irrupció de les plataformes digitals i el canvi constant dels hàbits de consum audiovisual, especialment entre els més joves, aquestes televisions es troben obligades a reinventar-se per no quedar relegades a un segon terme. La transició de la TDT cap a l’estríming exigeix inversions significatives en infraestructura tecnològica, l’adaptació de continguts i la capacitació dels professionals. Tot i que iniciatives com La Xarxa+ han demostrat que és possible integrar l’audiovisual local en l’ecosistema digital, aquesta adaptació també suposa un esforç paral·lel per a molts mitjans que treballen amb recursos limitats.
“Reinventar-se en l’era digital suposa un esforç constant per als mitjans locals”
En un article recent, la consellera delegada de la Xarxa Audiovisual Local (XAL), Núria de José, destacava el paper estratègic i la necessària adaptació de les televisions locals en un moment de grans transformacions. Les seves reflexions subratllen la posició important i destacada de la XAL com a motor de col·laboració i innovació. Tot i que l’article transmet un optimisme notable sobre les perspectives del sector, també cal complementar aquesta visió amb una anàlisi més detallada de les dificultats que afronten moltes televisions locals.
Una de les mancances cròniques del sector és el coneixement profund de les seves audiències. Entendre qui consumeix els continguts locals, com els consumeix i quines són les seves preferències és clau per adaptar l’oferta de programes i optimitzar models de negoci. Tot i que aquesta qüestió mereix un article molt més ampli, val la pena destacar que el desenvolupament de la intel·ligència artificial i l’anàlisi de dades pot oferir solucions molt valuoses per conèixer millor el públic local.
Aquesta manca de dades detallades compromet la capacitat de les televisions locals per atraure publicitat i ser rellevants, en un mercat on els operadors digitals cada cop tenen una comprensió més alta del seu públic, i és vital que sigui així per al desenvolupament i creixement del negoci.
“El coneixement profund de les audiències és una assignatura pendent”
Les televisions locals han de fer front a costos elevats per implementar tecnologies i eines que permetin emetre continguts en alta definició, integrar-se en plataformes digitals i desenvolupar eines que personalitzin l’experiència de l’espectador. En zones menys poblades o amb menor densitat econòmica –i estem parlant de gran part del territori català– aquestes despeses són més complicades d’assumir. Aquesta realitat limita la capacitat per adaptar-se al nou entorn tecnològic. Aquests costos no només tenen a veure amb l’adquisició de tecnologia, sinó també amb el manteniment i l’actualització, que requereixen una inversió continuada.
Aquesta realitat provoca una dualitat entre aquelles televisions que han pogut fer un cert salt digital i les que encara depenen exclusivament de models tradicionals. Entre un extrem i l’altre hi ha un altre grup de televisions locals, segurament el més nombrós, que procuren fer una certa adaptació, però es troben amb molts problemes: econòmics i de personal qualificat per fer-ho.
La complexitat per gestionar una audiència cada cop més fragmentada i exigent implica també una transformació cultural dins les empreses. Les televisions locals han d’apostar per la innovació i el coneixement de les noves dinàmiques del mercat, altament canviants, però sovint es troben amb una manca de recursos humans i econòmics que dificulten aquesta aposta. I aquestes dificultats fan que, tot i l’esforç, moltes no aconsegueixin retenir l’audiència jove que opta per un consum digital a la carta.
“Captar l’audiència jove és un desafiament creixent per als mitjans locals”
Per tant, la recollida i l’ús de dades esdevenen també elements clau en aquesta transformació. L’anàlisi de patrons de consum, l’aplicació d’algoritmes i l’ús de la IA permeten personalitzar l’oferta de continguts. Ara bé, la manca de recursos per implementar aquestes tecnologies posa en evidència una bretxa cada vegada més gran entre aquelles televisions que tenen capacitat d’inversió i les que amb prou feines poden mantenir la seva estructura, que són la majoria.
Aquest context d’acceleració tecnològica també planteja reptes a nivell formatiu. Els professionals han de reciclar-se per treballar amb eines digitals i comprendre les dinàmiques de les xarxes socials i les plataformes en línia. Aquesta formació també depèn de la capacitat i voluntat de cada televisió local per poder oferir aquest reciclatge. A més, la capacitat de captar talent jove amb coneixements digitals també es troba un altre obstacle, el dels salaris menys competitius.
Les televisions locals a Catalunya han demostrat històricament una gran resiliència davant els canvis, però el repte tecnològic actual posa i posarà a prova la seva capacitat d’adaptació. Sense un suport estructurat i una estratègia clara que combini inversió, formació i col·laboració institucional, la seva supervivència en un mercat molt competitiu es pot veure compromesa. El futur no està escrit i aquestes televisions tenen encara l’oportunitat de seguir jugant les seves cartes com a referents en el consum de proximitat, que és més necessari que mai.
Albert Brosa, director de reputació i lideratge a Europa a LLYC.


