Començar aquest article amb els hashtags #newsxchange #ebu #dublin #news #reuters #afp #bbc #cctv #dataminr #google hauria estat una bona opció, i deixar-vos sondejar per xarxes, una altra. Però potser és més oportú l’estil de crònica periodística. News Xchange és una jornada que aplega els referents mundials del periodisme i els permet avaluar de manera honesta i independent el món de les notícies i compartir tant les millors pràctiques com les lliçons apreses a través de la conversa, el debat i el repte. L’any passat va tenir lloc a Dublín (Irlanda) i el seu fil conductor va ser com afecta la intel·ligència artificial (IA) les redaccions periodístiques. Un repte que també persegueix el Projecte IVERES de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que té com a objectiu final desenvolupar una eina d’IA per ajudar a verificar informacions falses amb el monitoratge de vídeo i d’àudio.
La informació a la guerra d’Ucraïna
En el context actual, el conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna va generar debat, especialment per a aquells que es dediquen al reporterisme. Així, Mika Mäkeläinen, periodista de l’empresa finlandesa de radiodifusió Yle, va assegurar que “no hem d’oblidar que Rússia està desafiant tot el sistema de valors de les societats democràtiques i l’ordre mundial basat en regles”.
El director general de la Unió Europea de Radiodifusió (UER), Noel Curran, va anar més enllà, demanant un “replantejament fonamental” de com la indústria aborda les notícies, no només en com es distribueixen, sinó en “l’elecció de les històries, la presentació, la narrativa i, fonamentalment, a qui reclutem com a periodistes”. Curran va assenyalar que “el món polaritzat també ha polaritzat el periodisme”, per la qual cosa és urgent que les properes generacions vulguin millorar la nostra professió, perquè “el bon periodisme no pot ser substituït per algorismes”.
La preocupació per la intel·ligència artificial en el periodisme
Davant dels reptes tecnològics, editorials, comercials, etc. que suposa, a l’arribada de la intel·ligència artificial “cal donar-li la benvinguda”, una afirmació compartida per la resta dels conferenciants, que també van opinar que “cal repensar la narrativa”. En paraules de l’exprimer ministre i diputat irlandès Leo Varadkar, “la història és més important que un titular”, i el periodista, segons la presentadora britànica de la BBC Laura Kuenssberg, “no es fica en aquesta professió per fer amics”. Una afirmació que va lligar amb la de Martin Řezníček, corresponsal internacional sènior de la televisió pública txeca Czech TV News: “Els periodistes han de jugar a l’advocat del diable”, malgrat els insults que reben a les xarxes socials. Unes xarxes, per cert, que canviaran i no ens hi hem d’obsessionar, perquè “el periodisme seguirà”, en paraules de la reportera multimèdia de la irlandesa RTE Una Kelly. “Tampoc cal obsessionar-se amb la tecnologia, perquè sense entusiasme no hi ha creativitat”, segons el fundador dels serveis d’últimes notícies Kinzen i Storyful, Mark Little, per a qui el “periodista sobre el terreny” és més que necessari que mai per evitar “la difusió de la mentida”.
L’editor en cap d’AFP Regió Àsia-Pacífic, Mehdi Lebouachera, en un panell titulat Visió global, va assegurar que els líders de notícies defineixen els problemes clau que enfronta la indústria: “Per cobrir notícies importants calen corresponsals estrangers als països. Això s’ha reduït dràsticament en els darrers 20 anys”.
La lluita contra la desinformació
En el torn de les ponències, la corresponsal internacional de la BBC Lyse Doucet va ser taxativa: “La desinformació actual és una lluita per la veritat, pel nostre futur i el de la democràcia”, així que, davant de l’arribada de la IA, va dir, els periodistes “han de tornar-se més humans” en els seus reportatges.
Després de la seva brillant sessió, vam poder acostar-nos-hi i parlar de forma distesa sobre el nostre futur i la professió i ens va regalar alguns consells: “Encara que pot ser esgotador, el periodisme no és una feina de 9 a 17 h, és una forma de viure, una curiositat sobre el món i una passió per explicar històries i per explicar-les bé”. Una afirmació compartida per l’escriptor i reporter de guerra veterà John Sweeney, qui a més va apel·lar a la responsabilitat ciutadana sobre les informacions que ens arriben de la guerra russa contra Ucraïna: “La idea que un ha de ser imparcial contra una màquina de matar que comet un crim de guerra darrere un altre és un obscur conte de fades”. El panell sobre com s’ha de cobrir la guerra a Ucraïna va ser esgarrifós.
La irrupció de la IA generativa
L’ombra de la intel·ligència artificial va planejar entre els centenars d’assistents procedents de tot el món. Així va ser en el torn de la corporació canadenca Thomson Reuters, una de les agències de notícies més rellevants de l’escena informativa actual. Segons la multinacional va publicar al compte oficial d’X (abans Twitter), a mesura que la IA generativa es torna més sofisticada, “té el potencial de revolucionar una varietat d’indústries; no obstant això, hi ha preocupacions sobre les implicacions ètiques del contingut generat per IA, com ara el potencial de biaix i la difusió d’informació errònia”. Sabíem que la companyia invertirà 100 milions de dòlars per desenvolupar IA i que ja està utilitzant IA generativa per a alguns treballs com ara la recopilació i la traducció d’algunes notícies relacionades, sobretot, amb el sector financer.
Tot i això, el seu president, Paul Bascobert, va assegurar que “hauríem d’anar amb compte abans d’afanyar-nos-hi. És un tema complicat”. A la pregunta obligada des del punt de vista del Projecte IVERES sobre quin tipus d’eines havien desenvolupat per a les seves necessitats, Bascobert va respondre que “no confiem en la tecnologia per verificar les informacions, és una ajuda però no un substitut”.
La traca final va ser a càrrec del periodista i presentador de la CNN John King, un dels magnats de la comunicació. “L’ús de la IA a la nostra indústria serà útil i controvertit, alhora”, va assegurar. Tanmateix, allò que construeix una bona història humana, “sigui de la temàtica que sigui, és la relació amb les persones, i això no ho pot fer la IA”. En una entrevista en exclusiva a RTVE, King va admetre que la tecnologia avança ràpid “com l’ús dels mòbils” i que “potser la IA ens ajudi en la transcripció d’entrevistes o en altres tasques, però som insubstituïbles.” El repte, per a King, “és trobar aquest equilibri, perquè és normal estar ansiosos”. “Tenir una mica de por està bé, però no cal deixar que aquesta por ens superi. Per això, cal estudiar, aprendre i, si veiem que alguna cosa no pot ser real, podria ser falsa i requereix una triple comprovació”. Per això, King va defensar “la necessitat de trepitjar el terreny i potenciar la figura del corresponsal”.
Amb el públic encara bocabadat amb el discurs de King sobre la preocupació actual pel “tsunami de la desinformació”, Liz Corbin, subdirectora de mitjans i cap de notícies de la UER, va tancar el News Xchange 2023 afirmant que “estem lluitant pel futur del periodisme i, per tant, pel futur de la democràcia”. Per a Corbin, “els periodistes del futur experimentaran la professió de manera molt diferent”, però “no hem treballat tota la nostra carrera ni hem fet sacrificis personals per veure com el periodisme decau lentament, afeblit per la nostra pròpia incapacitat per comunicar-nos amb audiències més joves”.
Montserrat Rigall, periodista de RTVE.
Article publicat al número de primavera 2024 de la revista Comunicació 21.
