Com correspon a una civilització avançada, els romans clàssics posaven nom a totes les professions, serveis i oficis. Però sempre hi ha una excepció: la dels valents infortunats que havien de transmetre una mala notícia als emperadors. Sovint era l’última que sortia de la seva gola i la professió era tan temuda que no l’etiquetaven. Uns quants segles més tard, donar males notícies continua sent una professió d’alt risc. I més quan s’interpreta en clau catastrofista o tendenciosa i no s’aprecia el veritable valor associat: ser conscients i prendre mesures.
El monogràfic En vint anys la difusió dels diaris catalans s’ha desplomat un 81% va arribar a ser la cinquena peça més llegida la setmana de la seva publicació a Comunicació 21, que ha rondat els 85.000 usuaris únics aquest mes de gener. L’informe ha transcendit malgrat que tothom al sector “coneixia” les dades. El valor del dossier elaborat pel doctor de la Pompeu Fabra Joan Corbella radica en la seva singularitat –no s’havia publicat abans– i en la recopilació detallada, agrupada i exhaustiva de l’informe.
Sabíem que no agradaria, i per això no ens han sorprès les crítiques i un cert malestar, expressat sempre en petit comitè, amb comentaris indirectes o des dels silencis més sonors. El dossier de Comunicació 21 no aventura ni sentencia la fi dels diaris en paper, ni implica cap atac contra el format ni vol contribuir a accelerar cap procés irreversible. Simplement, la publicació ha volgut exposar dades, xifres i percentatges per construir un mosaic útil (i adult) pel mateix sector radiografiat, i forma part d’un sèrie de monogràfics que s’aniran publicant en els mesos vinents a Comunicació 21. Sempre amb la intenció de ser útils.
Però defensar el format paper dels diaris no pot ser només una declaració d’intencions. La caiguda continua i el 81% que mencionem correspon fins al 31 de desembre del 2024: les primeres estimacions, si sumem la circulació del 2025, podrien fer pujar el percentatge dos punts més. Quina extrapolació es pot fer a un lustre?
El paper dels diaris necessita rotatives, planxes, boscos, tinta, tràilers i furgonetes, requereix d’una diabòlica logística d’entregues físiques a una munió de quiosquers i subscriptors en una infinita diàspora enrevessada, complexa i cara. El format paper ja no és cap somni romàntic, implica destinar ingents recursos a tasques industrials i no periodístiques per arribar a una audiència hiperinformada i hipersaturada.
L’experiència que dona llegir un diari en paper continua aportant valor afegit indiscutible a la capçalera, credibilitat i profunditat, però s’ha de revisar si es vol ser competitiu, aturar la sagnia i estabilitzar la circulació de tiratges i difusions. Potser en alguns casos serà inevitable la reducció dels dies impresos de la setmana. O abandonar les notícies del dia anterior (que tothom ja coneix per la pròpia capçalera digital) en favor de continguts especialitzats i singulars, amb mirades pròpies i amb un disseny gràfic que les facin atractives pels targets objectius que busquen els anunciants. Però, tot això ja ho sabem.
“Per què doncs furgar en una ferida oberta?”, m’arriba.
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.
‘Stora Enso i el 81%’ – David Centol
