Fa un temps, el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC), Joan Maria Morros, al programa de TVE Catalunya Cafè d’idees, presentat per la periodista Gemma Nierga, proposava “limitar l’accés dels mitjans a subvencions o publicitat institucional a través d’un segell de qualitat de la informació”.
El degà del CPC proposava el Consell de la Informació de Catalunya (CIC) com a entitat per “vetllar per l’acompliment dels principis d’ètica professional periodística continguts en el Codi Deontològic”. A més, Joan Maria Morros sostenia, com a proposta davant la no professionalitat d’alguns mitjans, “que aquest segell sigui necessari per poder accedir a la publicitat institucional o a subvencions i que sigui renovable cada any”.
S’han de distingir dos aspectes:
- La necessitat de comptar amb una entitat que segelli i corrobori que els mitjans demostrin que segueixen, adopten i compleixen amb el compromís de mantenir un comportament ètic en la difusió d’informació, garantint sempre el compliment del Codi Deontològic periodístic.
- S’han de vincular les ajudes i subvencions de les administracions públiques en funció de si poden acreditar o no la filiació al CIC en aquest cas? És ètic pagar, encara que indirectament, perquè et certifiquin la qualitat i la veracitat del que es publica? I si no hi ets (per manca de mitjans econòmics, per qüestions de desavinences, perquè “no hi creus” en les associacions, els consells, les federacions, etc.) vol dir que no segueixes el Codi Deontològic?
Des de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), que aglutina prop de 160 publicacions de premsa local i comarcal, estem d’acord amb la necessitat i el dret protegit de garantir als mitjans i a la societat “poder comunicar o rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió” (art. 20 de la Constitució Espanyola). S’ha d’assegurar que els mitjans, a més d’acomplir amb uns estàndards d’informació, de qualitat i de compromís ètic, acompleixen amb el Codi Deontològic de la seva professió. L’ACPC està adherida al Consell de la Informació de Catalunya en representació de les seves entitats i empreses editores.
“Cal que un ens, previ pagament, certifiqui i validi l’honorabilitat dels nostres mitjans?”
Estem d’acord que cal seguir, mesurar i validar els estàndards del compromís ètic i de qualitat, i complir amb el Codi Deontològic als mitjans de comunicació. I sí, és positiu que hi hagi un segell de qualitat que reconegui els mitjans que segueixen aquests principis.
Amb tot, ens preguntem: cal que aquesta identificació i validació sigui, encara que no de forma directa, de pagament? No haurien de ser les mateixes associacions, coneixedores dels nostres mitjans, dels seus mitjans, qui creïn un comitè d’experts que validi i avali, sense cap mena de cost per als mitjans i els professionals, si les capçaleres són mereixedors d’aquest reconeixement?
Són reflexions que em venen al cap com a president de l’ACPC, com a editor de diverses capçaleres comarcals i, sobretot i més important, com a lector. En uns temps en què la veracitat de la informació és qüestionada, que els mitjans més generalistes obeeixen a criteris empresarials i que les fake news estan a l’ordre del dia, cal que un ens, previ pagament, certifiqui i validi l’honorabilitat dels nostres mitjans? La qualitat de la nostra informació? Potser les entitats –poso per cas l’ACPC– han de ser les legítimes defensores i validadores del que publiquen les capçaleres i els mitjans. I deixar a l’administració, que té prou eines, que reguli com i a qui es donen els diners públics.
Francesc J. Fàbregas Bonet, president de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal.
