Sorprenen per la seva valentia i sinceritat les declaracions fetes pel secretari de Comunicació, Josep Martí, en el decurs d’una entrevista a l’Observatori de Polítiques de Comunicació InCom-UAB. Sense pèls a la llengua l’encerta al dir que l’actual sistema de mitjans català no és sostenible econòmicament. Oficialitza per tant el que tothom sap i no reconeix: la saturació de mitjans, clarament excessiva en tots els terrenys, ha de donar pas a l’aprimament d’un sector clau per al país. D’això se’n diu reconversió industrial. I aquí, els mèdia hem arribat tard: la presa de decisions ja no es pot fer seguint un full de ruta programat i pensat prèviament. Donem pas, per tant, a la porga que el mercat imposarà allà on el sentit comú o la prudència no han reeixit. O, pitjor encara, a la crua improvisació dels que volen sobreviure i lluitar contra el mur de la realitat amb més o menys garanties.
La punteta d’aquesta porga accelerada ha estat la inevitable retallada dels recursos públics que l’Administració destina a la subvenció dels mitjans en català. Partides que es redueixen un 70% no donen massa opcions, certament. El Govern incentiva el pas cap a la eficiència o cap a la desaparició, si aquesta és inevitable. No hi ha temps ni diners per a les mitges tintes, i la tonalitat dels grisos que fins ara ha tenyit bona part de la visibilitat dels mitjans ara es limita al blanc i negre de tota la vida.
Martí té clar que les subvencions a nous projectes “no poden ser estructurals encobertes” i que s’han d’entregar recursos a empreses que hagin demostrat prèviament que tenen un lloc a l’espai mediàtic: “No és el moment de posar al mercat un nou mitjà”. No dóna puntada sense fil al fer una contundent declaració d’intencions i afirmar que els mitjans públics han de demostrar més eficiència (Corporació) o evitar duplicitats i buscar sinergies (ACN-XAL). Amb un regust d’obvietat, el secretari considera que “el mapa de la TDT no és sostenible”, i que cal consensuar el mecanisme de medició d’audiències pels digitals.
He volgut deixar per al final una declaració que descol·loca (però que reflexionada amb calma té més lògica de la que pot semblar en un primer instant): “El país està sembrat d’experiències que són imprescindibles però que poden sobreviure si les tornem a l’amateurisme, com moltes s’havien fet abans. La professionalització és un ideal, però no tot es pot fer d’aquesta manera”.
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.
