Poques vegades un mitjà de comunicació sectorial com aquest té l’oportunitat d’entrevistar a algú autoritzat i que aquest parli sense pèls a la llengua. Informar de comunicació corporativa avui en dia s’assembla més a un camp de mines, ple d’opacitat informativa, de trucades sense retorn, de notes de premsa propagandístiques i d’interlocutors inexistents. La informació corporativa del mèdia sempre entra en el terreny de les noticies condicionades per les òptiques empresarials; costa trobar xifres en el cabdell voluminós dels llibres comptables i l’anàlisi crítica poques vegades pot quedar contrastada per més d’una font.
Així que, com deia, l’entrevista que el periodista Narcís Presas va publicar en aquest portal el passat dijous a l’Anna Balletbò com a membre del Consell de la CCMA, va ser un petit regal, tot i que circumstancial. Certament, les declaracions sempre poden reinterpretar-se, malinterpretar-se, matisar-se o simplement negar-se. Però l’evidència del document gravat, del petit micro que recull el so emès i captat, no pot deixar dubtes a la incertesa del que s’ha declarat.
L’Anna Balletbò segurament no va ser prudent al dir que “amb bona lògica hi hauria d’haver un reajustamemt de plantilla”. Però és exactament el que va dir. Probablement, no era ni el moment ni el lloc adequats per fer una declaració de tant de pes i posar en perill tantes sensibilitats a flor de pell. Tampoc serveix l’eufemisme que va utilitzar posteriorment, el tant usat de “pot ser no m’he explicat bé”, perquè la declaració no permet massa arestes d’interpretació. De fet, no em permet cap ni una.
Som conscients que en un moment tant delicat laboralment, aquests tipus de declaracions han de ser especialment curoses. I lamentem la polseguera que això ha provocat: el comunicat del comitè d’empresa, els tocs d’atenció de la direcció general i de la presidència de la CCMA, els comentaris crítics… Però tot va ser producte d’unes declaracions que es van fer. I Comunicació 21 simplement les va publicar.
Apreciem a l’Anna Balletbò. I tothom que la coneix sap que és una dona sincera, que et parla directament als ulls amb la franquesa de l’experiència i de la solidesa personal i professional del seu llarg bagatge. Però hem notat a faltar la temperància necessària que se li pressuposa a algú que des d’una posició d’autoritat com la que ella ostenta, fa unes declaracions que, sent incòmodes, inorportunes i desafortunades, són també un fidel reflex d’allò que va dir.
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.
