Ara que tindrem més oferta televisiva en català, comprovarem si la competència entre cadenes millora sensiblement l’oferta de continguts i es guanya en qualitat i en credibilitat. Sobretot, en credibilitat. TV3 i 2Cat (nascuda de la matriu de La 2 de TVE) són cadenes públiques que han notat la influència del poder polític quan governa o quan està a l’oposició, i ja veurem com evolucionen, ara que estaran al servei del mateix patró.
La preeminència de TV3 ha estat aclaparadora fins ara. Només les crítiques recurrents sobre la pèrdua d’identitat nacional, la deriva cap a l’entreteniment, la banalització i la retallada exprés de continguts “polítics” podrien justificar una pèrdua de lideratge de “la nostra” davant la nova oferta televisiva en català.
“Amb noms estel·lars (que és on sembla centrar-se la competició) no n’hi haurà prou, perquè urgeix recuperar credibilitats perdudes en els mitjans de comunicació i en la professió periodística, sobretot”
Tanmateix, amb noms estel·lars (que és on sembla centrar-se la competició) no n’hi haurà prou, perquè la ciutadania necessita recuperar urgentment credibilitats perdudes en els mitjans de comunicació en general, i en la professió periodística en particular. No s’entén la tossuderia d’anar donant talaia a professionals que han triomfat ignorant el compromís social i sense mirada crítica al poder, precisament en presumpta connivència en temes roents.
Ja perdonareu, però en primera instància em ve al cap el paper galdós dels mitjans públics i privats en l’afer de la denúncia d’irregularitats en el funcionament de la DGAIA i la matussera derivació del problema al relat morbós de la noia tutelada abusada sexualment. El silenci clamorós sobre les informacions contrastades que ha aportat Octuvre hauria d’avergonyir la professió, però…
Gonçal Mazcuñán i Boix, periodista.
Article publicat al número d’estiu-tardor 2025 de la revista Comunicació 21.
