Sovint la realitat supera la ficció. Els darrers capítols de la Llei Sinde, abans de la seva definitiva aprovació, semblen sortits de la mà d’un guionista de sitcom. Ara sí, ara no, ara un afegitó més…, per acabar aprovant una modificació legislativa, que donarà molts mals de cap jurídics quan es vulgui aplicar fins al final, i que ha deixat molts dels qui havia de protegir descontents i desorientats. Un cop més, les negociacions parlamentàries entre els grans grups han testimoniat que els interessos conjunturals d’uns i altres –amb allò de no voler quedar malament amb ningú– han anat per davant dels interessos generals que es volien promoure.
De forma similar a altres lleis que afecten el món de les indústries culturals i, en especial l’audiovisual, el Govern espanyol les ha impulsat sense buscar prèviament un consens amb el sector. L’objectiu de protegir els drets de propietat intel·lectual a internet resta molt lluny d’assolir-se tal i com quedarà i, l’únic positiu –i ho és– és que s’aprofundeix en la consideració d’aquests drets com un bé a protegir socialment.
Bé, de fet hi ha un altre element positiu del procés, que és el mandat per encarar la modificació del cànon per còpia privada –el cànon digital– a resultes de la sentència europea. Tan de bo servís per iniciar definitivament la necessària actualització de la llei de propietat intel·lectual, per adaptar-la a l’entorn digital i al gran canal de difusió que és internet. I de pas, que servís per garantir una exquisida transparència en el repartiment dels diners vinculats a aquests drets, tant per als autors com per als productors i editors.
Ara, si es vol fer seriosament, caldrà seure a taula els grans absents de tot aquest debat, per tal de negociar l’establiment de mecanismes de compensació econòmica que serveixin a uns sectors de les indústries culturals castigadíssims per la praxi del “gratis total” aplicat a les seves produccions. Uns grans beneficiaris de tant trànsit d’arxius digitals amunt i avall per la xarxa: els operadors de telecomunicacions. Gens casualment, la legislació estatal pendent dels darrers debats parlamentaris s’ha allunyat de les ja existents a la UE i als mateixos Estats Units. Aquests sí han imposat les seves regles: al (nostre) client no se’l toca.
Si el canvi legislatiu arriba a temps i arriba bé, el benefici serà per a tothom: els sectors culturals implicats, perquè tindran unes regles de joc clares en l’entorn digital; i el conjunt de la ciutadania que podrà gaudir d’una oferta de continguts d’oci cultural a la xarxa a uns preus definitivament atractius.
Mentre, caldrà seguir de prop el que passi la setmana vinent a París. Organitzat per l’OMPI, el 6è Congrés Mundial de lluita contra la falsificació i la pirateria tindrà internet com a tag estrella d’aquesta trobada internacional. Pel que fa a les sessions de treball, em quedo amb el títol d’una: el poder de l’educació i la sensibilització en la construcció de la propietat intel·lectual. Els governs del nostre entorn són molt lluny d’aprovar aquesta assignatura.
Daniel Condeminas. Degà del Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya (CPAC).
