No, no es tracta d’Hattori Hanzō i la catana que empunya una magnífica Uma Thurman a Kill Bill, sinó d’Stora Enso, un dels principals fabricants europeus de paper per a periòdics. La majoria dels mitjans catalans impresos compren paper fabricat a Finlàndia d’Stora Enso. Fa només dos anys, el vicepresident executiu de la multinacional, Hannu Kasurinen, va alertar de la “dramàtica” reducció de la demanda de paper per a publicacions i diaris: “La disminució s’ha accelerat i, per tant, per garantir la viabilitat de les nostres factories plantegem concentrar els esforços en les línies de producció associades al llibre, el cartó i l’embalatge”. Dos anys després, la caiguda continua sense aturador.
El paper dels finlandesos pot ajudar a esclarir la situació dels diaris catalans: en 20 anys han perdut el 81% de la seva difusió. És una dada que publiquem aquest dilluns a Comunicació 21, en un exhaustiu i inèdit dossier-monogràfic encarregat per la publicació i realitzat pel doctor Joan Corbella. Són dades d’OJD i corresponen només a diaris impresos de pagament en el període 2005-2024.
Les xifres són esfereïdores: un 81% de caiguda dels diaris catalans i espanyols que es venen a Catalunya, xifra que baixa fins al 80% en el cas dels diaris locals i al 77% dels rotatius esportius.
Els motius ja els coneixem i són un còctel Molotov de causes, símptomes i conseqüències: la imparable digitalització i el canvi dels hàbits de consum cap als dispositius mòbils; la invasió de les xarxes socials; el gust per la immediatesa informativa; els elevats costos de producció de tot allò que sona a analògic; la migració dels operadors publicitaris cap a altres formats; la bretxa amb els menors de 40 anys, i l’absoluta absència i irrellevància en els de menys de 25.
Fins i tot l’impacte ambiental per la petjada ecològica (aigua, energia, petroli, boscos) i la mortaldat sense pal·liatius dels quioscos, suposadament el principal canal de venda d’un diari i que hem deixat morir abandonats a la seva sort. També la retirada de les promocions associades als periòdics i, com a reflex de tot, el preu del diari, cada vegada més elevat i menys competitiu. Finalment, el tancament de les dues principals rotatives a Catalunya, GPD i Cre-a en l’últim lustre (o sigui, abans-d’ahir).
Tornem a Stora Enso. A Oulu, Finlàndia, es troba una factoria que en els últims dos anys ja ha reconvertit les antigues màquines de paper gràfic en plantes de cartó plegable i paper kraft revestit (el que s’utilitza per protegir l’embalatge que envia Amazon). I a Anjalankoski, molt a prop de la frontera russa, la comunitat local viu del paper i de les factories reconvertides de la multinacional finlandesa-sueca, una empresa que té 21.000 empleats.
A la seva pàgina web, se’ns comunica que Stora Enso acaba de tancar l’oficina comercial a Madrid i atendrà el mercat ibèric des de la seu de Nanterre, a prop de París.
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.
‘Posa un advocat a la teva redacció i publica’ – David Centol
