El panorama de la premsa local catalana no té parangó. Malgrat la concentració del mercat, encara hi ha més de 500 publicacions (en paper i digital) intercomarcals, comarcals i locals. Tanmateix, la circulació total de diaris d’informació general a Catalunya ha anat disminuint constantment durant anys, inapel·lablement. Ara bé, és ben cert que no només cada cop hi ha menys gent que llegeix els diaris, sinó que també envelleix més. Segons diferents fonts, el lector mitjà de la premsa té 55 anys o més. La generació més jove utilitza principalment internet com a font d’informació, però casualment i a Catalunya també es llegeix premsa local a partir dels 40 anys. La premsa porta camí de quedar-se obsoleta, però no sembla pas que els mitjans de proximitat segueixin el mateix camí.
Vegem la situació inicial. En el panorama mediàtic actual, el repertori i els hàbits d’ús han canviat. Tothom té accés a les notícies a través d’internet. Google i les xarxes socials, juntament amb la televisió i la ràdio, es troben ara entre els proveïdors de notícies més importants.
El model de negoci del diari, amb les notícies com a element central, és obsolet. Cada diari està a només un clic de distància d’una multitud d’ofertes a la World Wide Web. El seu antic punt fort –proporcionar orientació com a generalista– ara demostra ser un obstacle. Un producte estandarditzat i únic ja no pot fer justícia als diversos estils de vida actuals.
La indústria publicitària també ho reconeix. Està buscant noves vies, sobretot en el mercat publicitari, evitant els productes impresos. Els ingressos per publicitat impresa i circulació dels diaris disminueixen any rere any. Cada cop es traslladen més pressupostos als canals digitals.
Per tant, la transformació digital és imprescindible per als editors de premsa. Gràcies en gran part a l’ús generalitzat de tauletes i telèfons intel·ligents, els diaris electrònics atrauen cada cop més usuaris. Al cap i a la fi, els diaris electrònics ofereixen oportunitats completament noves per arribar als lectors i per comercialitzar contingut i formats publicitaris. Les aplicacions equipades amb funcions addicionals, en lloc de simplement replicar la versió impresa, tenen un èxit particular. Aquestes inclouen, per exemple, funcions de marcadors i de text a veu, pòdcasts, pàgines de trencaclosques interactives, funcions de zoom i molt més. Aquí no hi ha límits tecnològics a la creativitat.
Mirant cap al món mediàtic local, si la premsa de proximitat vol mantenir-se en el seu estatus actual –com a mínim– necessita una estratègia multimèdia. Els equips editorials dels diaris intercomarcals, comarcals i locals s’enfronten evidentment al repte de determinar què interessa als seus lectors, com captar l’atenció dins del vast panorama mediàtic i quin contingut digital estan disposats a pagar els lectors, si és que estan predisposats.
“Si no es vol caure en el pendent de la premsa generalista, cal un canvi cultural per al futur del periodisme local”
Un estudi publicat el passat de novembre de la Universitat de Ciències Aplicades de Hannover, sobre la pregunta “què fa que un diari sigui atractiu avui dia?”, ofereix una idea del que ressona entre els adults joves: informes locals ben documentats, comentaris d’opinió i la presentació de solucions i perspectives. En canvi, rebutgen articles sobre temes nacionals o internacionals en diaris regionals. Segons l’estudi, consideren que internet, la televisió o la ràdio són fonts d’informació superiors sobre aquests temes. Tot un exemple per al periodisme de proximitat català. Aquest sembla el camí ja prou conegut pels editors de casa nostra.
Tot parlant de l’estudi alemany, podem afegir un bon exemple de com una editorial regional d’aquell país pot implementar el periodisme local per als joves. Es tracta de Freistunde, un projecte de l’Straubinger Tagblatt i el Landshuter Zeitung. Aquí, un equip editorial juvenil independent determina els temes del diari en línia Freistunde, així com l’estratègia de contingut per als diversos canals de xarxes socials. El contingut es prepara de manera adequada als mitjans de comunicació tant per al diari en línia com per a Instagram, X, Facebook, YouTube, Snapchat, Spotify i altres. Les aplicacions de programari ajuden a gestionar les activitats i respondre a les interaccions dels usuaris.
Freistunde també inclou la seva pròpia sèrie de pòdcasts i els esdeveniments Freischnauze d’eslam poètic. Finançats creuadament pel grup de mitjans de comunicació Straubinger Tagblatt i Landshuter Zeitung, els formats digitals Freistunde són una oferta gratuïta i sense anuncis per als joves lectors. S’ha convertit en un portal local que involucra la seva comunitat des del jovent. La redacció escriu sobre què està canviant a la seva ciutat, on rauen els problemes i com es poden millorar les coses, explorant les connexions i la informació general en política, economia, cultura i ecologia. A més, també ofereix als seus lectors l’oportunitat de participar en esdeveniments on l’equip editorial recull i amplia temes de les seves cartes, històries i pòdcasts. Un periodisme local de 10 que ha agafat una embranzida colossal i que és tot un exemple.
“Els editors han d’ampliar la seva cartera i els seus serveis digitals més enllà d’un simple mitjà electrònic”
A Catalunya, cada vegada tenen més èxit els portals hiperlocals independents, la qual cosa també demostra una forta demanda pública de periodisme local d’alta qualitat. Carreteres en ruïnes, la manca de places de guarderia i habitatges inassequibles són temes que preocupen molt els residents i que aborden els creadors de portals hiperlocals. Aquí tenim per exemple Línia, la xarxa de diaris de proximitat de l’àrea metropolitana de Barcelona i els seus barris amb contingut hiperlocal, curós i treballat. Però en podem destacar molts altres, com per exemple Nació (digital en català amb seccions territorials i cobertura comarcal i local arreu de Catalunya); Racó Català (portal històric amb contingut cultural, comunitari i local, amb debat i notícies de proximitat), o VilaWeb (digital general en català amb seccions que cobreixen notícies de barris i municipis, especialment a la Catalunya central i nord). I la llista no és pas curta.
Aquests portals ofereixen informes sense filtres sobre la gent i els debats dins del barri o districte, essencialment informant no només sobre el carrer, sinó directament des del carrer. La connexió entre l’equip editorial i els lectors és particularment forta. Aquests informes in situ sovint beneficien no només els mateixos residents, sinó també els principals diaris de la nació.
Ara bé, si no es vol caure en el pendent de la premsa generalista, cal un canvi cultural per al futur del periodisme local. Els instruments tradicionals de vendes i ingressos dels mitjans de comunicació ja no són suficients per finançar de manera sostenible els titulars dels periòdics. Tanmateix, cal insistir en què hi ha una gran demanda de reportatges i històries locals. El periodisme local ben investigat, en profunditat i constructiu té futur. Per aconseguir un ampli abast, el contingut s’ha de preparar en format multimèdia i adaptar-se a grups objectiu específics per a diversos canals digitals, incloses les xarxes socials.
Els diaris intercomarcals, comarcals i locals han de ser més àgils i aprofitar les oportunitats tecnològiques per competir per l’atenció dels usuaris a la World Wide Web. La conversió directa d’impremta a paper electrònic només pot ser un primer pas. En última instància, els editors han d’ampliar la seva cartera i els seus serveis digitals més enllà d’un simple mitjà electrònic per garantir el seu èxit futur tant en el mercat de lectors com en el de la publicitat.
Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.
‘La impunitat a internet és un mite’ – David Centol
