Opinió

Tancar ‘L’entrevista’ de la XAL o com una fi d’etapa pot malbaratar un servei públic

|2018-12-24T10:27:43+01:0024 Desembre 2018|Comunicació21

Aquest dissabte ens assabentàvem per una piulada de la seva presentadora, Mònica Hernàndez, que el programa L’entrevista de la XAL era eliminat a mitja temporada. La insòlita i injustificable decisió de la direcció de la Xarxa de Comunicació Local, que depèn directament de la Diputació de Barcelona, és un trist exemple de com determinats finals d’etapa porten a decisions més que erràtiques, directament contraproduents respecte als objectius de servei públic que donen sentit a ofertes mediàtiques com les de la XAL.

Perquè, certament, l’espai L’entrevista representava de forma exitosa el paper de programa insígnia de l’oferta televisiva de la XAL, oferint continguts i plantejaments d’interès general des de l’òptica de la proximitat, en un plantejament mediàtic d’anada i tornada entre allò d’interès local i allò d’interès nacional. Un programa de servei públic de primer nivell, amb entrevistes en profunditat a personatges protagonistes dels diversos àmbits del país –amb una destacada presència de dones i homes de la cultura– que, amb la participació de periodistes d’arreu del territori al costat de Mònica Hernàndez, permetia anar molt més enllà de la visió ‘barceloninocèntrica’ de l’actualitat, oferint una visió global –i per tant molt més enriquidora de Catalunya. Un programa que permetia a les televisions locals situar a les seves respectives graelles d’emissió un contingut “propi” de màxima qualitat informativa.

A pocs mesos de les eleccions municipals –que significaran canvis que afectaran de ple la composició de la Diputació de Barcelona– la supressió del programa insígnia de la XAL coincideix amb un conflicte intern dels professionals dels seus serveis informatius amb la direcció, per uns canvis organitzatius que –pel que ha transcendit fins ara– podrien portar al desmantellament de la seva redacció central a Barcelona. Res no és casual, i si sumem les dues notícies ens ofereix un panorama de final d’etapa desolador per al servei públic audiovisual de proximitat que la XAL representa.

Quan no hi ha estratègia clara de quin és el teu paper en l’ecosistema mediàtic català, què pots i has de fer pel teu compte, que ho has d’impulsar de forma compartida, i en quines altres n’has de ser un meritori col·laborador, es prenen decisions que o són erràtiques o directament capricioses. La més que meritòria i reconeguda tasca de retransmissió de les actuacions castelleres que es fan arreu del país gràcies als equips de la XAL i de les distintes televisions locals no justifica, i encara menys fa viable, la inversió en una plataforma OTT més o menys específica. Seria quelcom semblant a creure’s que el canal per internet Bon Dia TV podrà ser una eina realment eficaç per a l’espai català de comunicació, per molt bona voluntat que hi hagi darrera. Recordo com en una de les darreres edicions del Mercat Audiovisual de Catalunya de Granollers, en un dels parlaments inaugurals es va arribar a afirmar que la CCMA i la XAL havien de tenir un mateix contracte programa…

Que la futura direcció de la XAL sàpiga reorientar aquest desori actual i sàpiga, amb tota la ambició i responsabilitat exigible, treballar encertadament els seus actius interns –que en són molts– i reforçar al màxim la seva singularitat… com ho feia L’entrevista.

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.