
És una dinàmica europea, amb casos com França, que ja compta amb canals públics en UHDTV, coincidint amb els recents Jocs Olímpics de París. I als Estats Units, bressol de les plataformes OTT que ara dominen el mercat mundial del consum audiovisual per internet, s’ha posat en marxa un procés molt similar, denominat NextGenTV.
Recentment, s’ha posat a exposició pública una proposta de nou Pla Nacional Tècnic (PTN) de la TDT que planteja fer una transició a la UHDTV a tot l’Estat, en la qual RTVE protagonitzaria la primera fase, i després s’hi afegirien la resta de canals de cobertura estatal… i TV3, entre d’altres. La situació de les TV locals hauria d’esperar a una següent fase. Des de Catalunya, entitats professionals com la FECEMINTE, que representa bona part de les empreses instal·ladores de telecomunicacions, han fet arribar les seves consideracions.
Opció de futur per al segon MUX de cobertura catalana
Fa dues dècades, el Govern va tirar pel dret per impulsar una oferta privada televisiva, coincidint amb l’arrencada de la TDT, i va posar en marxa un nou múltiplex que se sumava als dos que li corresponien a l’antiga Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) i als de les televisions locals. La història de 8tv acaba formalment el 15 de novembre del 2023, quan el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) extingí la seva llicència d’emissions.
Hi ha, però, un element molt positiu d’aquesta història, que ara esdevé un actiu estratègic si el sabem utilitzar: Catalunya va consolidar a les diverses normatives estatals (els PTN de la TDT) tenir un MUX més i el conservem avui, tot i que sense emetre res.
En la proposta del nou PTN de la TDT, la disposició específica de l’anterior pla que mantenia l’excepció catalana d’aquest segon MUX no queda derogada i, per tant, restaria plenament vigent.
La nostra autoritat audiovisual, el CAC, té un paper transcendental. A finals de setembre prenia l’acord d’iniciar el procés per a la convocatòria d’un concurs públic per a la gestió d’aquest MUX. Aquest acord el prenia molt de temps després del termini fixat per la normativa vigent, que és de sis mesos després de l’extinció d’una llicència. Aquest enorme retard, però, ara esdevé una oportunitat.
El fet que encara no tinguem una convocatòria de concurs hauria de permetre repensar-ho tot. No cal ser cap endeví per pronosticar que, si s’apliqués el ‘pilot automàtic’, ens trobarem amb un concurs que es fallarà com a desert o quelcom de similar. Els números vermells del Grupo Godó amb 8tv i el fiasco econòmic de la seva darrera etapa així ho assenyalen. Vaja, que ens quedaríem on érem, amb un MUX sense cap emissió i amb risc evident de poder ser amortitzat des de Madrid quan els convingui, sota qualsevol excusa d’ús de l’espai radioelèctric.
“Ens cal un acord de país per aprofitar el canal MUX de l’antiga 8tv perquè TV3 pugui veure’s en 4K i garantir les emissions de la reciprocitat televisiva”
Què es podria fer? Doncs que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals utilitzi aquest MUX per a emissions en UHDTV, al mateix temps que comencin les de RTVE, i no haver d’esperar a la cua com la resta. TV3 va ser pionera en les emissions de la TDT, posant en marxa fins i tot un canal directament en digital, el 3/24. I ara hauríem de fer el mateix.
A banda que altres canals estratègics –com el SX3– podrien fer el mateix pas pioner a la UHDTV, no hem d’oblidar la reciprocitat actual amb IB3, que cal preservar, especialment per la importància estratègica de les corresponents emissions dels canals de la CCMA a les Illes Balears. IB3 necessita espai en algun MUX si es vol emetre amb òptimes condicions de resolució d’imatge, que no són pas les actuals. De fet, no seria el primer cop que TV3 emetria per aquest MUX: fa uns anys hi sortia TV3 en HD mentre es feia l’emissió del desaparegut canal en resolució estàndard (SD) al seu MUX propi.
I encara ens quedaria espai per a altres canals, per exemple seguint l’exitosa tendència actual dels canals FAST (canals temàtics o de nínxol, de baix cost i finançats via publicitat). Per tant, podria haver-hi diverses opcions: un canvi de titularitat de MUX a gestió pública, total o parcial, o una fórmula transitòria fins a la finalització del procés de transició de les emissions en HD a UHD.
Això, lògicament, hauria de passar per un acord estratègic de país entre la CCMA, el CAC i el Govern: decidir quins serveis audiovisuals d’interès general serien emesos en aquest segon MUX de cobertura catalana i donar-li cobertura jurídica. Un acord en el qual, lògicament, el Govern espanyol s’hi hauria de posar bé per ser materialitzat. I ara seria un bon moment per aconseguir-ho, no?
Ens hi posem?
Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.
Article publicat al número de tardor 2024 de la revista Comunicació 21.


