Quan el tracte no és igual per a tothom no hi ha democràcia i quan un govern interpreta sistemàticament la llei contra un col·lectiu aquest pateix una dictadura. L’Executiu espanyol s’ha negat a tramitar, en un fet sense precedents, la iniciativa legislativa popular (ILP) Televisió sense Fronteres amb un pretext barroer: que no hi ha diners per a aplicar el que sol·licita. És com si es digués que se suspenen les eleccions perquè són cares o es condemna un encausat perquè no hi ha diners per al judici.
Durant anys, un estol de gent abnegada ha instal·lat taules a carrers i places de tots els Països Catalans, han anat acte per acte i casa per casa de manera pacient i anònima, persona a persona, i han aconseguit reunir ni més ni menys que 651.650 signatures, amb nom i número de DNI. Són gent honesta que aparentment tenia un mínim de confiança en alguna cosa aproximada al dret o a la Constitució, si es vol. S’han equivocat, són un zero a l’esquerra. Ells i els 651.650 signataris poden ser escarnits amb impunitat, perquè en això sempre hi ha unanimitat entre els poders reals.
Demanen una cosa il·legal, una excentricitat? Per desgràcia, només imploren un dret civil. Televisió sense Fronteres pretén que TV3 es pugui veure al País Valencià perquè el Govern de Francisco Camps ha anat tancant els repetidors en un acte insòlit en una societat educada. Camps ho va tenir fàcil perquè José Montilla va atorgar, quan era ministre d’Indústria, la freqüència que feia servir TV3 a La Sexta amiga. La llei els empara, la carambola és perfecta. Fa vuit anys es va recollir un nombre similar de rúbriques reclamant seleccions esportives catalanes. On som avui?
El Ministeri de la Presidència ha presentat els seus arguments amb un to que ofèn la intel·ligència: “Se pretende que el Gobierno garantice la recepción de los canales digitales de radio y televisión de titularidad de una Comunidad Autónoma que emitan, total o mayoritariamente, en las lenguas incluidas en el ámbito de protección de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, en aquellas otras Comunidades Autónomas con las que comparta lengua utilizada en una forma idéntica o parecida, y en los territorios donde, según la iniciativa, tradicionalmente se hablan”.
No és segur, per tant, que la “llengua regional o minoritària” es parli en diferents comunitats autònomes, sinó que això ho diu únicament la iniciativa. I per què usen tantes majúscules que no toquen? Si s’agafen a això és perquè la iniciativa està ben fonamentada jurídicament. A més, les xifres que presenta Presidència no tenen fonament.
Alguns partits, tots absents o marginals al Congrés, han reaccionat a la maniobra: Compromís, EUPV, ICV, el Bloc, ERC, PSM, Bloc per Mallorca (i CCOO de Catalunya). L’acció del Govern ha estat tan extravagant que la mesa del Congrés li ha demanat explicacions i ha admès la ILP. És evident que l’acabaran tombant, però ho han volgut avortar tot d’entrada perquè ni tan sols se’n parli. Segurament els fa vergonya que als països civilitzats se n’adonin.
Eugeni Casanova. Escriptor i periodista.
