Antigament, parlo dels anys 70 o 80 (quan jo era jove), només sabíem la temperatura perquè l’oferien algunes emissores de ràdio i el “parte” de Televisió Espanyola fins al 1983 (després ja va arribar TV3). I a posteriori de produir-se, el que publicaven els diaris.
En el cas de la ràdio, a més a més, sovint eren temperatures ben casolanes. Un termòmetre de mercuri col·locat de qualsevol manera a la finestra de la redacció o l’estudi. El meu referent, per exemple, era el de Radio Minuto a Barcelona. Una emissora de radiofórmula musical ubicada a la part alta de Barcelona. En Toni Clapés, per exemple, deia entre les cançons disco dels anys 80 i els Max Mix del Toni Peret i Josep Maria Castells: “la temperatura en la calle Teodoro Roviralta al pie del Tibidabo es de 28ºC”.
L’any 1985 vaig començar a treballar en aquesta feina a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, en un primer moment a Catalunya Ràdio, i poc després, entre el 1987 i 1990 a les tardes, feia el temps del diari La Vanguardia juntament amb el Dani Ramírez i l’Alfred Rodríguez Picó. En el cas de l’estiu, a les 17 hores, pujàvem a la gàbia meteorològica del terrat del carrer Pelai (redacció de La Vanguardia i rotativa al carrer Tallers). Gairebé sempre, la màxima de Barcelona al juliol i agost oscil·lava entre els 27 i 29 graus. La marinada frenava el termòmetre. Si es passava dels 30 graus, era poc freqüent, i si s’arribava a 33 o 34 graus, avisava el Josep Carles Rius, periodista de gran trajectòria i degà del Col·legi de Periodistes uns anys, perquè reservessin un espai a maquetació per fer una notícia de la “calorada”.
Han canviat les coses i arribar als 33 o 34 graus a Barcelona no és una gran notícia. A sobre, fer piulades a Twitter avisant de calor mai vista i batre el rècord històric de 100 anys a Catalunya de qualsevol observatori, amb els 45 graus del 18 juliol a Darnius-Boadella i Figueres sorprèn relativament. Fins i tot hi ha qui t’insulta dient que és la calor “de cada estiu”.
Avui en dia, no només en la meteorologia i la climatologia, sinó en la majoria d’àmbits, s’han creat uns mons paral·lels d’informació poc rigorosa i, fins i tot, falsa. Els telèfons mòbils ens donen en tot moment la temperatura del lloc on estem, però resulta que si estic a Ripoll el valor que em dirà és el valor que dona una empresa americana d’una triangulació entre els aeroports principals de Perpinyà-Rivesaltes, Girona-Costa Brava i potser Tolosa de Llenguadoc.
Mentrestant, els científics de Meteocat, Copernicus, universitats, etc., trencant-se les banyes per treballar seriosament les dades, investigacions i conclusions, i intentant que tot el que arriba a la societat i els governants sigui pres seriosament i es prenguin decisions en les direccions correctes per tal de lluitar contra l’emergència climàtica.
Per Francesc Mauri / TV3 / @MeteoMauri / AMIC
