Ara que les dues associacions d’editors de mitjans de comunicació de proximitat, l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal i l’Associació de Mitjans de Comunicació i Informació, estan commemorant els seus 40 i 25 de vida, respectivament, em permeto fer una reflexió que vol ser totalment positiva sobre aquest sector tan nostrat.
De tots és sabut que la incertesa sobre l’immediat futur de la premsa és aprofitada per qui ens voldria veure desaparèixer. Però la tendència mundial de la premsa –en paper o la xarxa– és la proximitat. Aquest és el seu gran valor. No ens mouran.
La premsa comarcal i local, gratuïta o de pagament, ha de continuar sent activa, forta i valenta, com fins ara. Les noves tendències de la indústria periodística porten a enfortir-la, malgrat la crisi que tenen al damunt. Estic convençut que els editors i editores de premsa de proximitat de Catalunya tindran un paper fonamental en la nova comunicació, concretant-se en quatre aspectes: el primer, multimèdia en la premsa de proximitat; la consolidació dels periòdics digitals; després, la tamisació obligada de la premsa gratuïta –quelcom que s’està fent amb tota naturalitat–, i finalment, augment de la inversió publicitària en premsa local.
Aquestes tendències en el sector són reptes fonamentals per als pròxims anys i els editors els han d’assumir. La confiança dels seus lectors, comprovada abastament en l’elevat nombre subscripcions, és un valor segur, segons ho constaten els estudis encarregats per les dues associacions-patronal del sector, amb dades incontestables.
Estem immersos en un panorama polític i econòmic històric, amb resultats que poden fer donar un tomb radical a la nació catalana. La Generalitat de Catalunya (a la qual tenen el deure de sumar-s’hi les diputacions) ha d’assumir que el país necessita ben forta la publicació de proximitat més petitona, apropant-se als seus editors, donant una empenta a les seves associacions –que són un exemple fora del nostre territori–, i fins ara pràcticament sense el suport econòmic imprescindible per exercir la seva funció innata de pal de paller i facilitadores de la professionalització i evolució dels editors associats. Sense oblidar mai la tasca educadora del Govern vers les centrals i agències de publicitat, que encara avui menyspreen la premsa de proximitat, obviant-la massa sovint.
Des de fa 200 anys, el territori català ofereix publicacions locals laborioses, algunes molt modestes, que han merescut el reconeixement públic. Premsa de proximitat que a Catalunya es permet fer el pols a les capçaleres generalistes de Barcelona, noquejant-les en la totalitat de les principals ciutats catalanes –incloses les capitals de demarcació–. És evident que aquest fet es deu al suport que la premsa de proximitat rep per part dels lectors i anunciants locals. Estem davant d’un sector que fa de la seva tasca una necessitat social.
En el context actual, prou complicat, i en el procés de globalització i regeneració política en què es troba inserida la societat catalana, es fa especialment necessària una política de comunicació del Govern de la Generalitat que sigui coherent cap a un conjunt de mitjans –en català!– que contribueixen decisivament a articular un sistema comunicatiu equilibrat del nostre país, el qual ajuden a vertebrar sobre el pilar de la catalanitat irreductible. No fa gaire vaig escriure una carta en aquest sentit dirigida al secretari de Comunicació, i ara m’adreço a tot el Govern, perquè cal que aquest sigui més valent i reconegui que els editors de proximitat mereixen un tracte força millor que el que reben actualment. Només es farà un pas endavant si realment Govern i Parlament prenen consciència del veritable valor d’aquestes publicacions. La premsa de proximitat està fent país, caminant al costat dels que volen una Catalunya sobirana.
En aquests moments tan difícils, on cap mitjà de comunicació disposa de la pedra filosofal i tots els seus sectors acumulen molts mals de cap, uns pocs mitjans privilegiats gaudeixen de desmesurats tractes de favor del Govern, de les diputacions i d’alguns ajuntaments. Greu error. D’aquesta manera –i només en el sector premsa– s’arraconen i maltracten dos milions i mig de lectors de comarques –ben bons en campanya electoral–, senzillament per la incompetència i la ceguesa dels planificadors de campanyes i el centralisme inaudit dels responsables de propaganda dels partits polítics…
Però passi el que passi en l’immediat futur, facin el que facin, quedi clar, els que tenen responsabilitats de govern, la “nostra” premsa seguirà aquí, perquè té el suport de qui l’ha de tenir: el poble català.
El paper seguirà amb nosaltres força temps, encara. El digital creix com l’escuma i s’escampa cap a totes les llars. Les noves tecnologies, com les plataformes, estan entrant amb força, amb molta vitalitat. La vitalitat dels editors en fer immersió en aquest futur obert i sense fi, assegura la vida durant molts anys a les capçaleres de proximitat de tot el territori.
Ara bé, per reeixir en aquest món d’evolució i revolució de la comunicació que estem forjant entre tots, els editors de proximitat han de basar el seu treball en quatre eixos irrenunciables: planificació estratègica; pla de màrqueting; enfortiment de la marca, i un pla de dinamització professional dirigit a les centrals de mitjans i agències de publicitat. Per a fer-ho cal enfortir les associacions-patronals i creure-hi.
Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.
