L’Associació Catalana de la Premsa Local va presentar al març el seu estudi d’audiència, que ratifica que la salut dels mitjans associats a l’ACPC és molt millor que la de premsa nacional i estatal diària, en la seva totalitat, i amb unes perspectives positives per poc que els seus editors es mantinguin en la línia que han seguit els darrers anys, saben capejar l’enorme crisi sectorial i general dels darrers vuit anys. L’ACPC aglutina la immensa majoria de les publicacions de pagament en paper, concretament 94, a les que se sumen 43 més a la xarxa. 137 mitjans d’informació “de casa” en total.
El sociòleg Enric Yarza ens va recordar, en la presentació del treball que ha dirigit, que l’oferta d’aquests mitjans és actualment de més de 5.000 pàgines de continguts editorials, amb 1.135.000 lectors mensuals, 565.000 lectors diaris i 28 minuts de lectura diària, una dada interessantíssima i fidel reflex de la feina d’aquests editors comarcals, ben transparent si observem que la fidelitat és un altre punt fort: el 40% dels lectors són compradors i el 45% de la lectura es realitza a casa, tot i que a les viles i ciutats més petites es manté el costum de la seva lectura als bars, cafeteries i locals socials. En resum: el 13% de la lectura es realitza a la feina; el 34% es fa al bar, i el 8% de la lectura es realitza a altres llocs.
Les dades que mostren el total dels associats digitals d’aquesta veterana entitat han millorat molt en només un parell d’anys. Sumen ara 5,1 milions d’usuaris únics al mes, amb 27 milions de pàgines vistes mensuals, 208.000 seguidors a Twitter i 175.000 a Facebook.
La presentació de l’estudi d’Audimedia ens recorda que Catalunya es caracteritza per la riquesa i tradició d’un tipus de premsa, la comarcal i local, que dona informació sobre l’entorn més proper i eleva a categoria de notícia esdeveniments que, en mitjans generalistes, poden passar desapercebuts. I és ben cert, el valor que aporta la premsa comarcal als seus lectors són continguts de qualitat i de proximitat mercès a un equip ampli de redactors que fa possible que a les publicacions s’hi puguin trobar temàtiques molt variades i especialitzades, de forma exclusiva i de manera detallada, “amb un constant manteniment de l’audiència sempre activa fomentant la seva participació en la capçalera, al web i a les xarxes socials”, es diu a l’estudi.
L’ACPC ofereix al final del seu estudi les dades imprescindibles per convèncer un publicista. L’univers de l’estudi és d’una població a partir dels 14 anys residents a totes les comarques a excepció del Baix Llobregat, Barcelonès i Tarragonès, sobre 45 publicacions, diàries, setmanals, quinzenals i mensuals i sites. La mostra es va fer se setembre a novembre de l’any passat de manera telefònica, assistida per ordinador a un total de 7.600 persones. Nivell de confiança del 95,5% (dos sigma), i P=Q, l’error real és del ±1,63% per al conjunt de la mostra i en el cas de mostreig aleatori simple. Se’ns diu que en el treball de camp s’han controlat quotes de sexe per edat. L’institut responsable del treball de camp ha estat Infortécnica.
Imaginem-nos que aquest estudi de l’ACPC sumés els actius de tots els mitjans de proximitat de la resta d’associacions del país. Fora per caure de cul davant el pessimisme que viuen els grans diaris estatals. Un exemple: els cinc principals diaris espanyols –El País, El Mundo, ABC, La Vanguardia i La Razón– van registrar al febrer una difusió conjunta de 428.090 exemplars de mitjana. Aquesta xifra és inferior a la mitjana de 431.000 exemplars que acumulava el diari El País el 2008. I en vendes: el primer diari, El País, ven entre tots els quioscos d’España 79.957 exemplars; i les vendes de La Vanguardia i El Periòdico són, respectivament, de 19.681 i 30.611 exemplars, segons Dircomfidencial.
Les dades que comentem posen damunt la taula que la premsa comarcal i local, tota, ha de continuar sent activa, forta i valenta, com fins ara. Es tracta de mantenir la trempera! Les noves tendències de la indústria periodística han portat a enfortir-la, malgrat la crisi immensa que s’ha patit i es pateix. Segur que els editors i editores de premsa de comarques tindran un paper fonamental en la nova comunicació, concretant-se en quatre aspectes que ja es treballen: multimèdia, consolidació dels periòdics digitals, tamisació obligada de mitjans i foment de la inversió publicitària en premsa local. Aquestes tendències en el sector són reptes fonamentals per als pròxims anys, i els editors les han d’assumir. La confiança dels seus lectors és un valor segur i naturalment un estímul.
Estem immersos novament en unes eleccions històriques. El país necessita ben forta la publicació local i comarcal més petitona, apropant-se als seus editors, donant una empenta més decidida a les seves associacions, que són un exemple fora del nostre territori. Des de fa més de 200 anys la nostra terra ofereix publicacions locals laborioses, modestes, potser sí, però que mereixen el reconeixement públic, el suport de les administracions i, naturalment, el suport dels lectors, que, afortunadament, ja els hi dona. És de justícia la seva subsistència i una necessitat social la seva tasca quotidiana.
En el context actual, prou complicat, i en el procés de globalització en què es troba inserida la societat catalana, es fa especialment necessària una política de comunicació del Govern de la Generalitat que reforci un fet tan evident com el que mostren el conjunt de mitjans –en català!–, que contribueixen decisivament a articular un sistema comunicatiu equilibrat de Catalunya, el qual ajuden a vertebrar i l’empenyen a assolir uns objectius que el poble ens assenyala. Estudis com el de l’ACPC fan confiança.
Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.
