Aquesta tardor, una població del Berguedà ha tornat a ser l’epicentre de l’anàlisi del periodisme al país i l’espai de comunicació nacional. Durant 32 anys, que es diu ràpid!, Ràdio Puig-reig ha organitzat les jornades Fòrum 10 Comunicació, en les quals han participat bona part dels grans protagonistes del periodisme i la comunicació del país. La llista és extensa: des d’una Maria Matilde Almendros a Albert Sáez; d’una Mònica Terribas a un Toni Clapés. Més d’un centenar de grans professionals que han reflexionat sobre els grans temes que han marcat l’evolució dels mèdia des de finals del segle XX fins avui.
Enguany, els temes han estat els 40 anys de Catalunya Ràdio, el Barça com a realitat informativa i social, o la dialèctica informació/entreteniment als magazins radiofònics. En altres edicions, temes nuclears com el creixent paper de la dona en l’ecosistema mediàtic o els canvis normatius i de model tecnològic de la televisió han protagonitzat les taules rodones d’aquest Fòrum 10.
“Josep Genescà exemplifica com és d’important que al conjunt del país hi hagi professionals del periodisme i la comunicació que pensin i treballin en clau nacional”
Que hi hagi espais de debat i reflexió sobre qüestions que ens afecten com a professionals i com a país és sempre bo. Que aquests se celebrin fora de l’àrea metropolitana encara és millor. I si la població que els acull no és ni tan sols capital de comarca ho fa extraordinàriament meritori. Amb majúscules.
Aquest extens bagatge no hauria estat possible si no hi hagués darrere un homenot, que diria en Josep Pla. Josep Genescà, director d’una Ràdio Puig-reig amb 42 anys d’història al darrere, exemplifica com és d’important que al conjunt del país hi hagi professionals del periodisme i la comunicació que pensin i treballin en clau nacional, ho facin en un mitjà local o de proximitat o en el que sigui.
I si parlem de país, si us plau, esborrem del nostre vocabulari una paraula que cada cop se’m fa més odiosa: ‘territori’. No, el que hi ha més enllà de l’àrea metropolitana barcelonina no és un tros de terra on hi viu gent al marge del que passa a la capital, ni tenim una capital que pogués viure d’esquena a la resta del país… tot i que alguns ho intenten contínuament. La nació, també mediàticament, s’articula des de concepcions autocentrades i compartides en tota la seva extensió geogràfica i social. Si ens creiem mínimament això de l’espai català de comunicació, deixem d’utilitzar termes com aquest que desprenen un discurs inodor, incolor i insípid nacionalment. Un tema per parlar en un proper article.
Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.
