Com va publicar en el seu dia aquest portal informatiu, fa dos anys el Govern espanyol va amenaçar amb el tancament d’un dels dos canals múltiplex (MUX) de la CCMA. I tal com havia anunciat el ministre Soria, abans de juny s’havia d’aprovar el decret de reorganització dels canals de la TDT per alliberar la franja radioelèctrica dels 800 Mhz –el dividend digital– per a l’1 de gener de l’any vinent. Al llarg d’aquests dies hem pogut escoltar i llegir moltes inexactituds i més d’una falsedat. La més grossa ha estat l’expressada per dirigents polítics que han volgut presentar la possible retallada de canals a TV3 com a una decisió tècnica, que no hi ha espai radioelèctric disponible, i que aquesta supressió de canals és per complir normatives europees. Tres mentides seguides que provoquen vergonya aliena.

Si bé és cert que la retallada de canals afectaria també a la resta de televisions públiques no locals, l’únic impacte, seriós, és sobre TV3. Més enllà de TVE, ningú ha fet un desplegament d’oferta televisiva com la televisió catalana; i la CRTVE no es queixaria gaire.

El dividend digital en benefici dels nous serveis de telecomunicacions en mobilitat neix amb l’Agenda Digital per Europa, es va concretar en una decisió de la UE del 2010, i va començar a ser implementat per l’Estat espanyol ben aviat, procedint a una subhasta de freqüències l’any següent, per un valor total de 1.600 milions d’euros. En cap cas es planteja, proposa o suggereix cap supressió de l’oferta televisiva existent. Pocs mesos després, el Consell de Ministres aprovava el Plan marco de actuaciones para la liberación del dividendo digital 2012-2014.

Aquest pla preveia la migració ordenada dels canals afectats (del 61 al 69) i l’establiment d’un període d’encesa dels nous canals i de manteniment dels afectats en funcionament, el simulcast, per donar temps a la reantenització dels equips receptors col·lectius i la resintonització dels aparells domèstics sense deixar de rebre les emissions habituals. La mateixa fórmula que es va aplicar –amb molt més temps pel mig– durant la transició de la TV analògica a l’actual TDT.

Doncs bé, en aquest mateix acord del Govern espanyol es planificaven quins nous canals farien falta per a cada zona d’emissió. Concretament, la que cobreix Collserola, i que és on TV3 té l’únic canal afectat pel dividend digital, hi figuren els cinc alternatius necessaris (23, 29, 30, 41 i 43) que ara no tenen cap ús. Per tant, no només hi ha espai radioelèctric més que suficient per aquests i més canvis, sinó que els canals necessaris ja estaven previstos. Existeixen i figuren dins un document oficial des de fa més de tres anys. L’intent d’enganyar la ciutadania clama al cel!

Tot i que una reducció en l’oferta de canals, especialment els HD, pugui beneficiar unes operadores de telefonia que han entrat en el negoci de la comercialització de continguts televisius per la via dels contractes quadruple play (telefonia fixa, internet, telefonia mòbil i IPTV) s’albira un altre possible motiu econòmic per aquesta malifeta: amb la supressió dels canals públics que haurien de migrar de freqüència, el Govern espanyol només s’hauria de preocupar de com compensar els privats pels costos afegits d’emissió, ja que les cadenes d’UTECA han reiterat amb vehemència que no pensen pagar-ho elles. De cinc simulcast passaríem a només 3 en l’àrea metropolitana.

En tot cas, a ningú se li pot escapar que el motiu gros, l’argument motor, és desestabilitzar TV3; i menys encara després d’haver viscut l’experiència nefasta de com feien tancar les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio al País Valencià, per acabar liquidant després RTVV “per pagar hospitals”.

Val la pena recordar que si Catalunya té tres MUX –a banda dels canals locals–, els dos de TV3 més el que el Govern va atorgar al Grupo Godó el 2003 en exclusiva, no va ser per cap gràcia divina, sinó el resultat d’una dura negociació del primer tripartit amb el gabinet Zapatero el 2005. Tres MUX, enlloc dels dos assignats a totes les comunitats autònomes, amb independència del que decidissin fer cadascuna d’elles amb aquests canals.

Aquesta conquesta reeixida per a l’espai nacional de comunicació, i de tracte exquisit amb l’estatus privilegiat d’un grup privat, mai va ser reconegut com calia per alguns dels seus més directes beneficiaris. Ni llavors ni ara. Només cal repassar quin ha estat l’únic diari publicat a Barcelona que no ha esmentat a la seva portada l’amenaça de la desaparició de canals de TV3.

I parlant de tancaments de canals de la CCMA, això ja s’ha fet sense cap intervenció de Madrid pel mig. En una insòlita intromissió en el que és competència bàsica dels òrgans de govern i direcció de la Corporació, el conseller Homs anunciava a finals del 2011 que es reduirien canals.

Una ingerència que, recordem-ho, va ser aplaudida entusiàsticament pel grup parlamentari que donava suport al Govern en la passada legislatura. I a la tardor del 2012, poc abans de les eleccions catalanes, es posava fi a l’experiència per al públic juvenil del 3XL; es decidia l’amputació del C33 per encabir-hi el Super3, i es traspassaven alguns continguts del C33 a l’Esport3… Tot un garbuix que ha portat a un deteriorament de les marques televisives més afectades.

Mentre tenim el Parlament “entretingut” amb una nova reforma de la Llei de la CCMA, la tercera en poc més de 6 anys!, la casa continua sense cap estratègia competitiva de futur –ni contracte programa amb el Govern– i amb unes quotes d’audiència que no permeten cap triomfalisme, i menys per a canals com el 33. L’esperpèntica proposta de passar al grup Godó la comercialització de TV3 va quedar feliçment frenada in extremis, però ningú ha assumit la responsabilitat del desgast intern d’aquest despropòsit.

Ara, l’altre fulletó, el de la negociació col·lectiva, s’ha decidit allargar-lo fins a finals d’any, amb el risc d’acabar cronificant la mala maror interna, i de no poder preparar en condicions la temporada 2015-2016. I com ha estat la tònica del discurs culpabilitzador cada cop que s’enceta un nou ajornament, la direcció de la CCMA ja ha tornat a deixar anar que, el fet de no haver acceptat ja les retallades salarials plantejades, suposarà menys recursos per a drets d’emissió i per a la producció pròpia… Davant de tanta irresponsabilitat, que algú hi posi solució abans no sigui massa tard.

Sí, TV3 té serioses amenaces exteriors, però també les té dins de casa.

Daniel Condeminas i Tejel. Consultor en comunicació.