La invasió de l’exèrcit rus a Ucraïna, més enllà del dolor humà i de la inacceptable agressió armada ordenada per Putin, ens ha tornat a mostrar amb tota la seva contundència què vol dir tenir una ràdio i una televisió públiques amb uns serveis informatius de primera, plenament homologables amb altres grans corporacions europees. Què significa que ens expliquin directament des d’allí, i amb un altíssim rigor periodístic, què passa i per què. Res a veure amb el que aquests dies estan fent altres televisions: enviar algú cap allà per que faci de ‘bust parlan’, explicant quasi el mateix que hagués pogut fer des de la redacció d’informatius, fent un ‘copia i enganxa’ de les notes de les agències internacionals.

Fa un temps vaig tenir l’oportunitat de visitar la CNN. Havien passat just tres anys de l’inici de la guerra de l’Iraq, i al bell mig de l’enorme vestíbul de l’edifici CNN Center d’Atlanta hi havia un Hummer amb la carrosseria pintada de camuflatge color sorra i amb aspecte d’haver fet molts quilòmetres pel desert. Un vehicle militar que ens recordava el protagonisme internacional que va obtenir aquest canal en la seva cobertura d’aquell conflicte armat. Una CNN integrada per un estol de periodistes, alguns ben joves i d’altres molt veterans, que sumaven les seves habilitats per aconseguir ser referent informatiu mundial. Qualsevol crònica era el producte d’una ingent tasca de coordinació de la redacció d’Atlanta amb tot el món, i de moltes hores de feina prèvia dels equips de corresponsals.

Coneixement, professionalitat i mitjans: aquests són tres ingredients indispensable per a uns serveis informatius que vulguin ser-ne referents. I això exigeix dotar-se de molts recursos econòmics. Com tot bon servei públic –i l’audiovisual n’és un dels bàsics– aquest necessita d’un finançament adequat, no pas escàs. Un dels principals reptes de futur de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, sens dubte.

Cal agrair la tasca del conjunt de professionals de TV3 i Catalunya Ràdio aquests dies tan negres per a la humanitat, que ens estan demostrant de nou què vol dir tenir una ràdio i una televisió nacional al servei de la seva ciutadania. Però especialment cal que agraïm l’impressionant i molt arriscada tasca que estan fent Manel Alías, Cèlia Cernadas, Lluís Caelles, Roberto Figueroa o José Antonio Rodríguez. En conec personalment alguns d’ells i us puc dir que són tan grans professionals com bellíssimes persones. Torneu tots sans i estalvis!

Orgull de professionals. Orgull de comptar amb TV3 i Catalunya Ràdio per saber què està passant a l’altra banda d’Europa.

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.