La collita de notícies insòlites del mapa comunicatiu ens ha donat un dels exercicis més extraordinaris viscuts fins al moment. El 2010 ha estat un any de canvis i sorpreses, de notícies a priori inversemblants que han posat sobre la taula una premissa: tot és possible en un sector embogit per la crisi.
O no és insòlit que Mediapro continuï en concurs de creditors? El fet que aquesta suspensió de pagaments sigui voluntària o una simple estratègia jurídica per dilatar el pagament d’una sentència favorable a Prisa no eximeix la gravetat de la situació. Un concurs que no és pot allargar indefinidament i que, donada la magnitud de l’empori impulsat per Roures, comença a ser preocupant i urgent treure dels jutjats la gestió global de l’empresa. Al llarg del primer trimestre del 2011 hi haurà novetats.
També és insòlit que Cuatro acabi en mans de Telecinco (sota l’eufemisme de la fusió) o que CNN+ desaparegui per donar pas al canal 24 hores de Gran Hermano (amb l’excusa de les dificultats econòmiques). Fa només un any, qualsevol de les dues notícies hagués estat més a prop de la ciència ficció que de la versemblança que la realitat s’entesta en imposar-nos.
Insòlit és també que La Sexta comercialitzi la publicitat del canal Intereconomía. Com ja hem vist en els anteriors casos, el negoci portat a la màxima expressió (o la mera supervivència) possibilita estranyes companyies i aliances. A partir d’ara, els inefables tertulians d’El gato al agua (els mateixos que van tolerar que un d’ells qualifiqués de “puerca” a una consellera catalana) seran finançats indirectament per la gestió d’una empresa progre molt propera a l’esquerra socialista de Zapatero. Joc d’influències creuades? Simple mal gust.
També és insòlit veure al crític de televisió Ferran Monegal aterrar als jutjats a testimoniar sobre les connexions holandeses dels negocis de Roures, molt emprenyat amb el venerable periodista per transmetre unes informacions poc clares sobre les finances de l’empresari. D’on dimonis treu temps el Sr. Roures per atendre futeses com aquesta amb la que li està caient?
Increïblement insòlit és que el Grupo Prisa, fins fa dos telediaris columna vertebral del mapa comunicatiu estatal, sigui auxiliat financerament per un fons nord-americà que a Espanya només se li coneix pel reflotament de la gasosa La Casera. A Prisa es venen fins la seu corporativa de Sogecable amb l’únic objectiu de reduir i reduir els 5.000 milions d’euros de deute que ningú va preveure que no es podrien tornar.
En el terreny local, arriba al paroxisme de les notícies insòlites que l’últim premi Tasis-Torrent a la millor publicació, el setmanari L’Extra, tanqués pocs mesos desprès de rebre el guardó. O que hi hagi dos diaris diferents, l’Avui i El Punt, compartint seccions informatives idèntiques i un disseny comú, reinventant així el terme sinergia. Hi ha algun referent similar a Europa?
També és insòlit que la mateixa marca d’una publicació d’oci i cultura, Time Out, editi tres versions diferents en paper: una de venda al quiosc, un altra gratuïta als teatres i una tercera com a suplement dominical d’un diari. Suma i segueix: també una versió pròpia a través d’un canal de televisió i, òbviament, una versió digital. A Londres deuen al·lucinar amb la franquícia catalana, amb tota probabilitat la més dinàmica del món.
Insòlit és que el Col·legi de Periodistes de Catalunya sigui investigat per la Fiscalia davant presumptes irregularitats tributàries o que es decideixi tancar el Centre Internacional de Premsa de Barcelona en un moment en què els manuals anticrisi aconsellen potenciar tot el que soni a internacionalització. Però arriba a la categoria de provocació que TVE Sant Cugat despatxi l’única correctora lingüística que quedava al centre i que, a més, la reenviïn al departament d’arxiu, segurament per emmagatzemar per a la posteritat tots els barbarismes i errades que es produeixin a partir d’ara.
Que el Grupo Zeta es vengui capçaleres regionals per tot Espanya entra dins la lògica de la reestructuració empresarial, però no deixa de ser insòlit que també es contempli desprendre’s d’Interviú, justament l’emblemàtica publicació que va permetre l’origen del grup. La crisi arreplega amb tot.
Que Europa Press demani tancar l’agència ACN arriba al despropòsit, tanmateix com que la crisi hagi enviat a l’atur al 25% de la professió i hagi retallat el sou al 66% dels periodistes que treballen. Són dades estatals d’un informe que adverteix que la purga no s’ha acabat.
Què ens depararà aquest 2011? Si el nivell de notícies insòlites es manté alt voldrà dir que el sector de la comunicació continua mantenint el seu perfil inestable i imprevisible. Potser d’aquí un any allò que fins ara ens ha semblat insòlit ja és l’habitual. Ens haurem de buscar un nou terme que resumeixi millor uns fets que centrifuguen el sector. L’insòlit serà que res ens sembli insòlit.
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.
