Llançar-se a competir contra The Washington Post no és poca cosa, especialment si el contendent és un petit diari local que amb prou feines arriba a imprimir 3.000 còpies i només té 10 empleats. Aquest és el cas de The Storm Lake Times, un bisetmanari de proximitat de la ciutat d’Storm Lake, al petit comtat de Buena Vista, a Iowa, que amb prou feines té 10.600 residents.
Un Pulitzer per a un periòdic de proximitat ben semblant als que s’editen a Catalunya. Quina sorpresa per al món de la indústria de la premsa. Quina alegria i quina manera d’esperonar els petits editors! Naturalment, l’editor del diari, Art Cullen, no s’ho podia creure quan el nom de la seva empresa familiar va sonar per l’altaveu del seu ordinador com a guanyador d’un premi Pulitzer 2017, després d’estar una llarga estona veient la cerimònia per internet.
Segons el periòdic digital Marca Política, Art Cullen va pensar que els reportatges del seu diari no podrien competir amb els d’altres capçaleres més poderoses, així que va decidir que la seva millor oportunitat per fer-se amb un Pulitzer estava en els seus editorials. I va guanyar. Als seus 59 anys, aquest periodista d’una petita localitat d’Iowa és el responsable que The Storm Lake, un periòdic de proximitat que, com deia, tot just difon 3.000 exemplars, hagi derrotat tot un The Washington Post.
Cullen assegura que va seguir la cerimònia de l’anunci dels premis per internet i que en escoltar el seu nom no va poder deixar de cridar. “Em vaig posar eufòric”, afirmà a la periodista de Marca Política, Cristina F. Pereda, per telèfon. “Em va sorprendre, vaig anar ràpidament a abraçar el meu germà i el meu fill. Va ser un moment molt especial per a un diari familiar com el nostre”.
The Storm Lake és un dels milers de diaris locals nord-americans que tiren endavant amb la passió i l’impuls de petites famílies com els Cullen. El germà de l’Art, en John, va fundar la capçalera el 1990 i s’encarrega de quadrar els comptes del diari. La seva dona, Dolores, és reportera i fotògrafa, i el seu fill, Tom, és el periodista que ha portat a terme la gran investigació que els ha valgut un premi històric.
“És la millor manera de reflectir l’esforç que ha fet aquest diari durant tants anys per denunciar la mala qualitat de l’aigua en aquesta zona i les seves conseqüències en l’agricultura”, afirma. Cullen ha cobert el fenomen de la contaminació de l’aigua durant els últims 25 anys, però en fa dos que els reportatges de The Storm Lake van cobrar una rellevància encara més gran.
Aquest periodista, que es declara “100% irlandès”, assegura que es va interessar per la professió gràcies a les “divertides” cartes que rebia d’un dels seus oncles. La seva mare ensenyava literatura i el seu pare cobria els esports a la universitat. Quan van créixer ell i el seu germà, fundar un periòdic era el camí més natural a seguir. 27 anys després han aconseguit un Pulitzer gràcies a una sèrie d’editorials que van desafiar les grans empreses agrícoles del país —Cargill i Monsanto, a més del finançament dels poderosos germans Koch— per finançar la defensa als acusats en una demanda per contaminació ambiental.
Segons explica el periòdic digital que esmento, quan Cullen va saber que es desconeixia qui estava donant fons per defensar els responsables de contaminar el principal riu de la regió, el diari va iniciar una investigació fins a destapar qui s’estava buidant les butxaques. El jurat del Pulitzer va reconèixer el seu “periodisme incansable, el seu impressionant coneixement i la seva redacció”.
“Els editorials reflecteixen la responsabilitat del que estàvem fent i la tenacitat amb què treballem”, explica Cullen des de la redacció del periòdic. La capçalera, que es publica dues vegades per setmana, ha investigat el cas durant els dos últims anys, i després d’aconseguir que sortissin a la llum els noms d’aquestes empreses, promet continuar la cobertura d’aquest assumpte “fins que trobem la manera de fer agricultura de forma sostenible en aquesta regió”.
La tasca que ha portat un Pulitzer fins a una població del nord-oest d’Iowa de tot just 11.000 habitants segueix en marxa. Cullen diuen que va riure en pensar que el proper exemplar del diari “potser no seria tan bo” després de dos dies de celebracions. Però aquest editor-periodista de pedra picada va ser contundent en llançar als quatre vents que no es mouria ni un pam del seu mètode: “donar el millor de nosaltres per al periòdic que farem l’endemà”.
Com tantes vegades hem vist en la premsa de proximitat catalana, el bisetmanari d’Iowa va ser capaç tot solet de destapar un gran cas de corrupció on va quedar en evidència que el comtat es rentava les mans i acceptava donacions de grans consorcis agraris que podien abocar residus contaminants en rius d’aigua potable, sense cap sanció. A les Terres de l’Ebre, els sonarà aquesta cançó, per exemple.
En barallar-se amb aquestes companyies tan poderoses, diuen que els Cullen van perdre diversos amics. A Bona Vista, miris cap on miris s’observen centenars d’hectàrees de sembrats. L’editor local va ser molt clar: “Som aquí per qüestionar les suposicions de la gent i crec que és el que hauria de fer tot bon periodista”; John ha reconegut que fins i tot van perdre contractes de publicitat com a pressió per callar.
Per a la premsa de proximitat catalana, és un orgull que el comitè del Pulitzer escollís la capacitat de redacció dels Cullen per les seves “editorials alimentades d’informacions tenaces, amb una impressionant perícia i una atractiva escriptura que va aconseguir desafiar els poderosos interessos de les empreses d’Iowa”.
El diari té tot el que qualsevol diari local, d’Iowa o de Catalunya: en les seves portades es pot veure el millor esportista del lloc, una fira alimentaria, bonics nadons exhibits a la platja o a la piscina municipal, però ara podrà posar en una paret un diploma Pulitzer, cosa que pocs tenen a la redacció. Tot un exemple per a la premsa de proximitat que fem a Catalunya. Enhorabona!
Estanis Alcover i Martí. Periodista i consultor de comunicació.
