La UManresa ha fet un curs adreçat a un alumnat sènior interessat en el funcionament dels mitjans de comunicació, amb ganes de conèixer els condicionants que incideixen en la tasca periodística per la influència de la publicitat o les subvencions i, sobretot, quina credibilitat mereixen les xarxes socials que han universalitzat l’accés lliure i gratuït a la recepció i emissió d’informació.
La singularitat del curs rau en el fet que l’alumnat no té cap intenció de dedicar-se professionalment al periodisme, ni li ha passat pel cap la bogeria de voler muntar un diari ni cap empresa de comunicació, sinó que se sent motivat per un anhel de voler viure al dia i continuar cultivant la trajectòria cívica i professional que els avala com a ciutadans inquiets, compromesos i participatius. La vintena d’alumnes matriculats han volgut conèixer i reflexionar sobre els conceptes que cal tenir clars a l’hora de cercar, obtenir i processar la informació que acaba de configurar el coneixement del món en què viuen, i quina és la quota de participació responsable que els toca aportar ara, just quan pensaven que ja estaven de tornada de tot, o gairebé.
L’experiència acumulada en una vida activa cívicament, social i professional, els fa conscients de l’enorme influència de la comunicació en el comportament dels ciutadans i com els condiciona l’allau informativa que els colga. L’objectiu, doncs, és mantenir-se actius en la participació, en la conformació de l’entorn social que els afecta, i utilitzar adequadament els mitjans de comunicació que, en el moment actual, els provoquen algun tipus d’al·lèrgia i molta desconfiança.
S’han entossudit a voler conèixer el funcionament dels grups de comunicació que incideixen en l’espai informatiu/formador de la nostra societat. El seu finançament. Les servituds. El canvi de paradigma del negoci de les empreses periodístiques. Conèixer el funcionament intern de les redaccions a l’hora de confeccionar els continguts informatius. La incidència política i econòmica en la feina dels periodistes. Com es poden defensar de les intromissions en la seva tasca professional.
L’objectiu és mantenir-se actius en la participació, en la conformació de l’entorn social que els afecta, i utilitzar adequadament els mitjans de comunicació que, en el moment actual, els provoquen algun tipus d’al·lèrgia i molta desconfiança
I ells, els alumnes, com a ciutadans participatius, quines eines tenen a l’abast per no caure en la desinformació de les notícies falses, interessades, i poder superar la sensació de manipulació a què se senten sotmesos. Com a universitaris sèniors, han pogut desfer mites (com el de l’objectivitat informativa si no es té en compte la subjectivitat personal del receptor enfront del tema), o aclarir conceptes sobre empreses i periodistes assumits durant anys de consum informatiu a través d’uns mitjans fortament condicionats per les derives ideològiques i econòmiques que controlen el poder.
Ciutadans acostumats a sentenciar com resoldre problemes, per exemple, de circulació dins la ciutat, o de la inseguretat ciutadana, la integració dels immigrants i els drets i deures que haurien de complir-se a canvi de rebre prestacions socials, els sèniors han posat a prova criteris fonamentats en un consum informatiu guiat per simpaties més que no pas rigor informatiu. Així, han pogut connectar amb l’esforç del Col·legi de Periodistes de Catalunya amb tots els estudis de Periodisme de les universitats catalanes per difondre els valors del Codi Deontològic de la professió entre els futurs periodistes, com a millor fórmula per recuperar la credibilitat del sector en una societat desconfiada, escaldada per pràctiques periodístiques allunyades de la informació veraç i contrastada.
L’aprenentatge també ha assenyalat la dependència econòmica d’uns mitjans aclaparats per successives crisis publicitàries, un canvi de model de negoci i una supeditació absoluta als interessos dels governs de torn i el poder econòmic dominant. La fusió de capçaleres, la digitalització i el canvi de rols professionals, l’intrusisme, la precarietat laboral que condiciona continguts, el rigor informatiu que s’aigualeix i l’espectacle de banalització, tergiversació de la realitat… han estat temes de debat i descoberta. Per contrarestar, el Codi Deontològic, el Consell de la Informació de Catalunya, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, la clàusula de consciència o els consells assessors han estat assenyalats com a eines al servei dels usuaris dels mitjans de comunicació i la defensa dels seus drets enfront de la manipulació informativa. No cal dir que el curs ha estat un ensenyament útil per als alumnes sèniors de la UManresa. Llàstima que en fossin pocs.
Gonçal Mazcuñán i Boix, periodista.
Article publicat al número d’hivern 2023 de la revista Comunicació 21.
