Ara que la mortalitat de diaris, publicacions i mitjans de comunicació en general es fa insuportable, i donada l’enorme necessitat de generar llocs de treball en un sector esquarterat per la crisi, poso sobre la taula una idea per tal que algun emprenedor la posi en marxa. Per què no fer una publicació només amb notícies positives?

Caldria definir primer què és una notícia positiva. Entenc que, per a l’il·lustre especulador Warren Buffett, quelcom positiu no ha de coincidir necessàriament amb el concepte que tenim una bona part dels mortals (posem per cas, uns sis mil milions de persones), però podríem assentir que allò positiu en general és el que implica o esdevé un bé comú, o simplement una satisfacció particular, però que no esquitxa ni espatlla res a ningú.

Una vegada delimitat què és positiu i el corresponent enfocament de la línia editorial, caldria donar cos industrial a la idea. O sigui, buscar capital –escàs–, una bon local per instal·lar la redacció –que al principi hauria de ser molt reduïda en recursos humans i tècnics–, signar acords comercials amb una rotativa, contactar amb les agències i un sense fi de detalls que donarien vida a una publicació plena de notícies positives i engrescadores.

Ja tenim la idea, l’enfocament editorial, el cos industrial i, com si es tractés de les notes necessàries per crear un gran perfum, només ens caldria un últim pas: trobar les notícies positives. Hi són, però malauradament no és pas fàcil trobar-les. Així doncs, l’habilitat dels periodistes i editors de la nova i hipotètica publicació consistiria en trobar històries positives i convertir-les en notícia, adornades amb el seus titulars, els corresponents subtítols i leads, i tot el que és imprescindible en l’ofici de periodista.

Sense ànim de frivolitzar més del compte, potser aquest seria un dels projectes on trobar capital financer o publicitat seria més fàcil (o menys difícil) que trobar la necessària informació, una matèria primera certament escassa –invisible, diria jo–, però imprescindible per configurar la nova publicació. Serviria com a analogia la d’aquell vell ofici de fotògraf professional –a un pas de la seva extinció– on actualment el difícil ja no és fer una foto fantàstica, sinó que te la remunerin.

El nou projecte editorial podria començar a rutllar si no fos per un petit detall que converteixo en pregunta: hi hauria suficients lectors interessats en aquest tipus de temàtica? Com estic segur que la idea de llançar una nova publicació plena de notícies positives té una viabilitat certament qüestionable, no ho sabrem pas. Potser tots els estudis de mercat ens dirien que sí, que hi ha massa crítica, lectors i mercat. Però a l’introduir la variable correctora que implica viure en un món ple de cínics, els resultats de les enquestes es quedarien en paper mullat.

Així doncs, la intuïció em diu que preferim la realitat amb la que esmorzem cada dia per una raó de pes: si no fos així, ja fa temps que hi hauria més d’una publicació d’aquestes característiques. L’argument de fer diners en un sector on ningú en fa podria ser un motor més eficient que la bona voluntat d’intentar fer un diari diferent.

David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.

centol@comunicacio21.com