El Baròmetre ha presentat i publicat sengles mapes sobre el lideratge dels mitjans de proximitat setmanals i mensuals, comarca a comarca. De forma incomprensible, en un d’ells se’ns informava que el setmanari més llegit a la comarca de l’Alt Penedès era Línia Maresme.

Seguint amb els despropòsits, Hamlet, una revista sectorial del món del teatre (de venda a 6 euros a comptadíssims quioscos especialitzats i que es va deixar d’editar fa un any) va tenir durant el 2012 el lideratge a… l’Alt Empordà. Per la seva part, El Triangle va ser líder a les comarques de l’Alt Urgell, la Noguera i les Garrigues. Cap objecció… per qui s’ho vulgui creure, és clar. El mateix passa amb L’informador, una publicació líder al Baix Llobregat tot i que ningú l’ha vist des de fa molt de temps i el web de la qual no està actualitzat des del 2011.

Pel que fa a les publicacions mensuals, inicialment no en sortia cap al Barcelonès, un petit detall que posteriorment s’ha corregit donant el lideratge a la revista Butxaca (ja que les deu edicions de Línia Barcelona no sumen a efectes pràctics). Aquesta guia també és líder al Garraf, on ningú la recorda haver vist mai.

Els mapes publicats pel Baròmetre pretenen visualitzar els lideratges pel territori (un logotip per comarca) però aquesta excessiva simplificació va en detriment d’un coneixement precís del pes de les capçaleres. Així doncs, al Vallès Oriental, per exemple, el lideratge d’El 9 Nou en el mapa dels setmanals (tot i que és bisetmanal) s’ha de compartir amb el lideratge de La Vila en els mensuals, una publicació digna però molt minoritària i focalitzada al Baix Montseny. En mig, dues publicacions de referència com són Línia Vallès i Contrapunt no tenen visibilitat quan el seu pes en nombre de lectors a la comarca és indubtable.

Al llarg d’aquest dilluns, afortunadament, els dos mapes van anar variant i es van corregir alguns dels errors que inicialment es van publicar de forma incomprensible. D’altres persisteixen.

Ha estat una llàstima que el Baròmetre hagi presentat uns mapes tan poc elaborats tenint en compte que és l’última vegada que aquest instrument de medició d’audiències publica dades de forma individual. La fusió amb l’EGM, que ja és una realitat, pretén agafar el testimoni d’una eina que ha permès col·locar els mitjans de proximitat en el mapa, mai millor dit. La manca de cura d’aquest últim informe no presagia res de bo i caldrà estar molt atents a la precisió de les posteriors onades. Preguem que, almenys, en la part formal no hi hagi errades de consideració.

David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.