El 1999 l’inversor i empresari nord-americà Warren Buffett va intervenir en la conferència anual de l’empresa que presideix, Berkshire Hathaway. Davant d’un auditori on, per cert, hi havia Bill Gates, va fer una declaració sobre les dificultats enormes per decidir en quina empresa invertir. La tesi de Warren Buffett, que ha esdevingut una cita clàssica a les escoles de negoci, és que malgrat que qualsevol persona del 1900 podia preveure el potencial de la futura indústria automobilística, resultava molt difícil elegir en quina empresa concreta invertir. I que el mateix passava el 1999 amb les empreses puntcom. Recordem que poc temps després d’aquest avís punxava la bombolla especulativa de les noves empreses d’internet, amb fallides i tancaments.
El consell de Buffett és també d’aplicació al sector dels mitjans de comunicació, on es reprodueix el mateix paradigma: un sector amb un nombre d’usuaris enorme i una rotació elevadíssima de les empreses que ho gestionen. Saber quina empresa sobreviurà és una tasca molt difícil.
El mateix any 1999, l’editor David Centol, fins aquell moment un periodista, va fundar la revista Comunicació 21, primera peça del grup. Partia de zero, però ho feia amb una visió clara de les necessitats del sector. El resultat, 25 anys més tard, és que ha aconseguit crear un referent de la premsa de proximitat a l’àrea metropolitana de Barcelona i un conjunt de capçaleres dedicades a la comunicació, a la cultura, a les relacions exteriors i, darrerament, al sector aeroespacial.
David Centol, en un article de l’any 2011, feia un repàs als mitjans de comunicació gratuïts que han abaixat la persiana. No els citaré aquí, però a la llista hi apareix un nombre sorprenent de capçaleres que van tenir el seu moment de glòria, però que han acabat tancant. Quin és el secret, doncs, per mantenir un grup de mitjans gratuïts i una publicació com Comunicació 21? Crec que la resposta és partir d’una visió clara de la situació, però, sobretot, disposar d’una capacitat elevada de resistència i d’adaptació.
La publicació Comunicació 21 ha estat, gràcies a aquestes qualitats, un testimoni molt útil de com ha evolucionat el sector comunicatiu des del 1999. Pensem que només un any abans, el 1998, es va posar en marxa Google. I que el 2000 el Parlament va aprovar la llei de creació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, per tal de situar aquest país en la mateixa lliga que la resta de democràcies avançades d’Europa. Recordem també que la TDT, que alguns ja han donat per morta, encara no havia nascut i que si un volia veure una pel·lícula la podia llogar a una empresa anomenada Netflix… que te l’enviava físicament per correu postal!
“25 anys més tard, el Grup Comunicació 21 ha aconseguit crear un referent de la premsa de proximitat a l’àrea metropolitana de Barcelona i un conjunt de capçaleres dedicades a la comunicació, a la cultura, a les relacions exteriors i, darrerament, al sector català espacial”
Crec que l’evolució del sector comunicatiu ha estat encara més rupturista que la de l’automòbil, que Warren Buffett posava com a exemple màxim de disrupció. No només han canviat les empreses i els productes periodístics i de lleure, sinó que s’han modificat els hàbits de consum i, sobretot, els emissors dels continguts. Abans, uns pocs mitjans creaven i filtraven els continguts, i la població es limitava a consumir-los. Ara, gràcies a internet, la població ja no és una mera receptora, sinó que també genera continguts, la qual cosa suposa un gran avantatge, però alhora un gran risc.
En el marc d’aquest panorama comunicatiu fascinant, em complau felicitar l’editor i els treballadors de Comunicació 21 per haver estat capaços de fundar i de mantenir un mitjà de comunicació dedicat al nostre sector, així com un grup editorial dedicat a la proximitat. Deia Buffett en la seva al·locució de fa 25 anys, que el sector de l’automòbil és alhora un negoci terrible i una indústria meravellosa. Es pot dir el mateix del sector comunicatiu, sotmès també a grans dificultats i a la necessitat imperiosa de renovar-se, però amb una vocació enorme de servei públic.
Xevi Xirgo, president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Article publicat al número d’hivern 2024 de la revista Comunicació 21.
