El fins ara secretari de Mitjans de Comunicació, Carles Mundó, abandona el seu despatx oficial i torna al món del dret legal. Hi ha consens entre els múltiples actors del sector que la seva gestió ha estat encertada i amb avenços significatius. Substituir l’Albert Saez, amb un perfil polític més marcat, no va ser tasca fàcil, i en Mundó va demostrar des del principi una enorme capacitat de treball i de comprensió de la dinàmica d’un sector embogit i amb tendència a la crítica endogàmica.
Repartir subvencions és una tasca d’alt risc mediàtic i, amb un pressupost cada vegada més reduït, també acostuma a ser un camp de mines perquè ningú rep el que vol, el que pretén, el que necessita o el que creu que ha de rebre. Mundó, amb el suport d’una Cristina Coll amb experiència contrastada en la gestió de mitjans, ha democratitzat i redistribuït les subvencions fent-les extensibles a una legió de petits mitjans (de proximitat i especialitzats) que sovint quedaven relegats a un segon o tercer pla. I aquesta herència perdurarà gràcies a la regulació tècnica d’unes subvencions més transparents que mai.
Al llarg del seu mandat, la premsa en català ha viscut una etapa extremadament difícil, amb la pitjor crisi econòmica viscuda en aquest país, i que ha provocat una altíssima mortaldat de mitjans que no han pogut sobreviure a la tempesta perfecta que ens ha caigut i que absolutament ningú va preveure l’any 2007. Però també ha estat al llarg de la seva gestió que l’Avui, definitivament, ha trobat aixopluc permanent i estable gràcies a una operació d’alt risc que els emprenedors d’El Punt van executar en mig d’una inevitable i crua reestructuració laboral.
Carles Mundó se’n va coincidint amb l’aparició de un nou diari en català i havent donat una forta empenta cap a la migració del format digital dels mitjans. Deixa el càrrec desprès de pilotar el trànsit cap a la TDT i de lliurar —amb èxit— una batalla incansable per regular les ones radiofòniques i netejar el panorama d’emissores pirates.
El fins ara secretari de Mitjans de Comunicació ens ha volgut deixar una última declaració que només es pot fer quan algú sap que no renova el càrrec institucional: “Correm el risc que la CCMA sigui moneda de canvi per garantir-se el suport de grups privats”. Paraules que en els propers mesos veurem si es converteixen en fets.
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.
