Set de cada deu catalans creuen que els mitjans de comunicació tradicionals difonem notícies falses sovint o de vegades. Aquesta és la demolidora xifra que recull l’última Enquesta sobre postveritat i teories conspiratives del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), publicada el passat mes de novembre. Però això no és tot. El mateix estudi apunta que vuit de cada deu consideren força cert o segur que censurem informació important per protegir determinats interessos. De fet, un 40% dels enquestats –la mostra és de 5.667 persones– diuen, ras i curt, que no confien en nosaltres. Un 40%.
Són dades alarmants, i encara ho és més que hagin passat tan desapercebudes en el tràfec diari d’un sector que, diguem-ho per excusar-nos, de males notícies en va sobrat. Però aquesta no és una mala notícia més. És un torpede a la nostra línia de flotació. Perquè si falla la credibilitat, fallarà tot. I veient les xifres d’aquesta enquesta, podem dir que està fallant a uns nivells que fan feredat, almenys als que creiem en un periodisme honest i que procurem practicar-lo cada dia, article rere article, línia a línia. No som pocs, però els que fan el contrari sempre són més sorollosos i, sobretot, més nocius per a l’ofici. Quan arriba l’hora de recollir els fruits que s’han sembrat, la proporció de llavors enverinades passa factura. I de quina manera.
“La credibilitat es guanya amb fets. Avui, com ahir i com demà, som el que publiquem. I la gent ens gira l’esquena quan no fem el que prediquem”
La publicació d’aquesta enquesta em va enganxar allunyat temporalment del dia a dia periodístic per una bona causa. De baixa per paternitat, vaig viure un final d’any fora de la nostra bombolla. Relativament aïllat de la voràgine informativa, vaig relacionar-me amb l’agenda mediàtica com si no fos periodista. Puntualment. A estones. Quan podia. Com fa gairebé tothom, vaja. Tothom menys nosaltres. I en un d’aquests moments vaig topar amb aquestes dades del CEO, que em van deixar glaçat a la vegada que no em van estranyar. Va ser una sensació contradictòria, sí. Perquè veure que gairebé la meitat de la població no confia en el teu sector és dur, però entendre que no ho faci, comprendre-ho, encara ho és més. O algú espera una altra cosa, veient certs periodismes que es fan avui dia?
Per combatre la malfiança en la nostra feina només hi ha un camí: compromís, honestedat, rigor i humilitat. Molta humilitat. Perquè si ens pensem que pontificant des de les nostres talaies recuperarem el terreny perdut, anem bé… La credibilitat es guanya amb fets. Avui, com ahir i com demà, som el que publiquem. I la gent ens gira l’esquena quan no fem el que prediquem. Quan sucumbim a les temptacions perverses del tripijoc digital. Quan transformem un ofici digne en una cosa semblant als trilers mentre apel·lem a la importància del que Edmund Burke va batejar com a quart poder.
Ha plogut molt des d’aleshores i la realitat, implacable, avui és la que és. Prendre’n consciència és una obligació. Rebel·lar-s’hi, un deure moral. I aconseguir-la canviar, un imperatiu sectorial. O algú creu que tindrà futur sense la confiança dels lectors?
Arnau Nadeu, director editorial de Línia.
Article publicat al número d’hivern 2026 de la revista Comunicació 21.
