Des de fa uns anys, el 30 de setembre se celebra el Dia de la Comunicació Interna, una disciplina professional de les moltes que podem trobar en el periodisme.
Perquè ningú no se n’oblidi, un dia com aquest ens dona l’oportunitat als qui fem comunicació interna d’aixecar la mà per recordar que som aquí i de reivindicar les nostres arrels periodístiques, com ho poden fer els que es dediquen al periodisme de mitjans o al periodisme de fonts.
Tot i que són moltes les característiques i habilitats que ens uneixen, la pràctica de la comunicació interna posa en evidència que cal una especialització professional, ja que els que ens hi dediquem centrem la nostra activitat dins d’una organització i l’enfoquem en les persones que en formen part.
Amb els anys, m’he adonat que els diferents corrents filosòfics i socials que hi ha hagut al llarg de la història han influït, de manera decisiva, en alguns dels elements que avui formen part del mosaic de la comunicació interna.
Veure la influència d’aquests corrents és una reflexió fascinant sobre com les idees i els valors transcendeixen les èpoques i es converteixen en pilars fonamentals d’àmbits contemporanis. Així, les ideologies passades i actuals s’entrellacen amb les pràctiques actuals de la comunicació interna per ajudar-nos a abordar les necessitats canviants del món laboral d’avui.
“En un entorn canviant i en constant evolució, la comunicació interna emergeix com una peça clau per a l’èxit d’una organització”
És per això que no podem entendre la comunicació interna d’avui sense la influència de l’escola clàssica, que promovia la importància del coneixement compartit; dels principis de l’humanisme renaixentista que han inspirat l’ús de narratives i d’explicar històries dins les estratègies de comunicació, o de l’empirisme, que promou l’observació i l’experiència sensorial com a base de coneixement.
I també hi trobem elements del racionalisme, amb la seva confiança en la raó i la lògica, que pot inspirar la creació de missatges clars i basats en fets verificables; del romanticisme, que posa l’accent en les emocions, la imaginació i la connexió amb la natura; de l’anarquisme, que promou la participació; i podríem afegir conceptes com l’ètica, el feminisme, la tecnologia, l’eco-filosofia, la sostenibilitat, que validarien encara més aquest argument per veure com la comunicació interna ens dona l’oportunitat de millorar la comunicació entre els membres de l’organització i millorar la pròpia organització aplicant filosofia.
En un entorn canviant i en constant evolució, la comunicació interna emergeix com una peça clau per a l’èxit d’una organització. Per això, tot el que es faci per comprendre-la ha de servir per ajudar en la millora de la seva pràctica. I avui és un bon dia per comprovar com és d’enriquidora la comunicació interna per al periodisme i també és un bon dia per a reivindicar-la.
F. Xavier Borràs Santafé, responsable de comunicació interna de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
