Rebo una consulta d’un jove periodista colombià que està fent un màster a Barcelona i em pregunta què és per a mi el lideratge en un mitjà de comunicació en aquests temps convulsos. I recordo Parthenope –la magnífica pel·lícula italiana de Sorrentino– on l’alumna aplicada (bellíssima Celeste Dalla Porta) després d’aconseguir matrícula d’honor cum laude a l’examen final de la carrera d’antropologia li pregunta al seu exigent catedràtic examinador: “Però… què és per a vostè l’antropologia?”.
Lideratge és una paraula excessivament grapejada. Rebaixada i utilitzada fins a l’infinit per tal d’edulcorar qualsevol esforç, reconegut o no. Si filem més prim, la diferència entre lideratge i ser un cap implica un component emocional subjacent: el líder inspira i motiva i –suposadament– el cap només ordena i avalua. El lideratge, per tant, implica un valor afegit en la propulsió de qualsevol projecte, tasca o desafiament.
Em torna a la meva ment cinèfila una de les millors frases que he escoltat en una pel·lícula d’acció: és quan Lucila (la germana de l’emperador Còmmode) li diu al Russell Crowe del primer Gladiator que “Roma és una idea”. És precisament aquest concepte abstracte –i no només les necessàries 25 legions– el que fa de Roma un imperi perdurable, perquè transforma el seu lideratge militar en un llegat cultural incombustible. Com els emperadors romans, els editors dels mitjans de comunicació també perseguim un llegat.
Liderar un mitjà de comunicació, sigui petit o gran, implica un cert grau de supèrbia molt propi dels editors que ens mirem el melic, però la pregunta del joveníssim estudiant colombià és clara i precisa. No puc evitar que m’assaltin sense permís mots com resistència, supervivència, resiliència, rigor o sentit de l’esforç. I si ja hem vist que a Roma la fa forta una idea, per a un editor d’un mitjà de comunicació d’avui en dia potser la paraula clau és tossuderia. Condensar i guiar un impuls col·lectiu que parteix d’una decisió personal innata més a prop de l’instint que de la intuïció. Un motor de convulsió –i no de combustió– aliè a la formació o les capacitats i tocant la frontera de la neurosi.
Finalment, li responc a l’estudiant del màster que lideratge és precisament fer preguntes com la seva.
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.
‘Kissinger ja va guanyar el Nobel’ – David Centol
