Amb un únic dia de diferència, València primer i Barcelona després han celebrat aquest mes de desembre dues jornades sobre els continguts i les tecnologies audiovisuals que han ofert algunes respostes als professionals del sector. L’opció de comptar amb especialistes de primer nivell internacionals era la mateixa, així com també les ganes d’esbrinar cap a on caldria centrar esforços creatius i empresarials. El Forumtech valencià i el Cúbics barceloní varen ser dues intenses sessions per tastar el que serà el demà immediat de la comunicació audiovisual. Però el que no tenia res a veure era el paper de la televisió pública en aquests actes: res.
Al Palau de la Música de València es pogueren escoltar les experiències i reflexions de creadors i investigadors francesos, alemanys i finesos, a més de catalans i valencians. Professionals vinculats a empreses privades o centres de recerca i innovació públics; des de la producció en 3D al nou camp de la realitat augmentada. Igual que a Barcelona, es constatà la importància que continuarà tenint la pantalla “mitjana” que tenim a les llars; i amb ella el paper estratègic que juguen i jugaran els canals de televisió, no només com a programadors de continguts, sinó com a marques que donaran notorietat a les produccions audiovisuals que circularan per les distintes pantalles i xarxes de difusió.
L’anomenat branding esdevé imprescindible per fidelitzar audiències i promoure nous productes. Aquest valor afegit que pot donar a una obra el tenir al costat una televisió de primer nivell ja l’hem comentada en anteriors articles, quan parlàvem de la implicació de TV3 amb el cinema fet al país. I aquí és on l’enorme diferència entre la situació a Catalunya i al País Valencià quedava palesa al Forumtech: Canal 9 ni l’organitzava, ni hi col·laborava, ni tan sols hi tenia cap ponent. A l’hora de parlar del futur creatiu i tecnològic del món audiovisual, a València ni hi era… ni s’esperava la RTVV.
Voler entendre el paper d’entitats com la CCMA només com a una agrupació de mitjans que ofereixen informació i entreteniment televisiu i radiofònic amb vocació de servei públic és tenir la mirada curta. Reduir-los a aquest rol, per important que sigui, seria tràgic per al seu paper motriu de la indústria cultural, fent costat a la producció audiovisual independent del país. Als estats europeus, bona part d’aquest paper el fan —o el poden fer— operadors privats. Aquí no tenim alternativa. Per això ens cal una Corpo potent i competitiva.
Daniel Condeminas. Degà del Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya (CPAC).
