Es tracta d’una tempesta perfecta: nens i nenes reben el seu primer mòbil als 12 anys –fins i tot abans–, miren continguts audiovisuals sense supervisió adulta i tenen a la seva disposició, sense filtres, una allau de continguts pornogràfics, alguns especialment violents i marcadament sexistes.

Les dades sobre hàbits de consum són preocupants. Segons l’estudi Nueva pornografía y cambios en las relaciones interpersonales, presentat el mes de juny passat per la xarxa Jóvenes e Inclusión i la Universitat de les Illes Balears, un de cada quatre joves es va iniciar en el consum de continguts pornogràfics a internet abans dels 13 anys i el primer accés s’ha avançat als 8 anys.

Això és així perquè actualment tenim un doble sistema audiovisual, en el qual hi ha, per una banda, uns mitjans audiovisuals tradicionals fortament regulats i, per l’altra, un univers audiovisual dependent d’internet amb una regulació més feble. El que és essencial és garantir la protecció dels infants i dels adolescents, amb independència del canal pel qual els arriben els continguts.

El Regne Unit ha estat el primer país a assumir aquest repte i ha dissenyat un sistema de verificació d’edat per tal que els continguts pornogràfics a internet només siguin accessibles a les persones adultes. El projecte està regulat per la Digital Economy Act 2017. Estava previst que entrés en vigor el 15 de juliol passat, però finalment s’ha endarrerit sis mesos perquè la legislació requereix una comunicació amb la Unió Europea, que no s’havia produït.

Considero que el model britànic és una bona iniciativa, atesa la resistència de les grans empreses de difusió de continguts pornogràfics a establir murs robustos de verificació d’edat en els seus continguts. El model britànic assumeix que és una batalla perduda intentar limitar els continguts en origen i que la solució passa per geolocalitzar les cerques fetes des del seu territori i aplicar-los un sistema de verificació d’edat.

Lògicament, cal preservar la privacitat de les persones majors d’edat que volen consumir pornografia, que és una activitat legal. Així, al Regne Unit el sistema de control serà implementat per dos organismes: la British Board of Film Classification (BBFC) verificarà l’edat de les persones consumidores i la Information Commissioner’s Office (ICO) en garantirà la privacitat. La idea és verificar edats, no identitats.

El sistema de verificació de l’edat, anomenat Age-verification Regulator, ha estat creat per la indústria i compta amb el vistiplau del Govern britànic. Un cop aquest sistema entri en funcionament i es consolidi, serà molt interessant importar-lo a Catalunya, on es podria aplicar, en una primera fase, per la via de l’autoregulació i, posteriorment, incloent-lo en la pròxima revisió de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya.

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) va encarregar al Centre d’Estudis d’Opinió una enquesta d’hàbits de consum audiovisual. Les dades, que vam presentar el mes de juny passat, mostraven clarament que els dos temes que més preocupen les famílies pel que fa a l’ús d’internet per part dels seus fills eren, per aquest ordre, el contacte amb estranys i el consum de contingut inapropiat.

Crec que davant el fenomen de l’eclosió de continguts pornogràfics sense filtres per edat a internet cal exigir a les plataformes que implementin un sistema basat en la verificació de l’edat, que permeti garantir la protecció dels menors davant d’aquest tipus de contingut, alhora que es preserva la privacitat de les persones.

Roger Loppacher, president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

 

Article publicat en el número de tardor 2019 de la revista Comunicació 21.