Tot i que parlarem de Las Vegas, no ho farem del disc que en va enregistrar Elvis Presley fa 37 anys, sinó de la nova edició del gran esdeveniment nord-americà de les tecnologies audiovisuals: el NAB. Aquest mes d’abril l’edició tindrà com a protagonista el futur de la televisió al mòbil. Un estratègic camp d’explotació per a les cadenes de televisió i productores, en el qual els EUA, a diferència de l’Estat espanyol, està fent bé els deures.
Els nord-americans tenen en ple funcionament una associació transversal per al seu desenvolupament –la Open Mobile Video Coalition– que agrupa des de totes les grans televisions privades i públiques fins a les empreses de telecomunicacions. Això els permetrà dissenyar un desplegament de la televisió al mòbil on els actuals protagonistes puguin mantenir el seu rol en aquesta nova tecnologia broadcast. Altres països, amb diferents estructures audiovisuals i tecnològiques, com Corea del Sud, Japó o Brasil, tenen aquesta oferta plenament normalitzada.
Aquí, les coses aniran d’una altra manera. Als fiascos del DAB per a la ràdio i el MHP per a la TDT, se li ha sumat la no implantació del DVB-H per a la transmissió de canals de TV als mòbils. L’oportunitat que es va iniciar el 2006, amb les proves pilot impulsades per canals televisius, operadores de telefonia mòbil i empreses de telecomunicacions com Abertis, no ha tingut cap continuïtat. Més enllà de l’escàs èxit que ha tingut a nivell europeu aquesta tecnologia, la gravetat de la situació és que ni es va provar seriosament, ni es va plantejar cap alternativa.
No és cap casualitat que importants decisions governamentals s’hagin pres per afavorir, o com a mínim no perjudicar, interessos molt concrets de grans corporacions. Aquesta dinàmica, dubtosament de servei públic i llunyana a polítiques desplegades en altres contrades europees, explica com, per exemple, l’anomenada Llei Sinde no tingui res a veure amb les legislacions britànica o francesa contra les descàrregues il•lícites a internet, aprovades poc temps abans.
Ara, a molts pocs mesos dels concursos i subhastes per a l’adjudicació del dividend digital, ens trobem amb un procés de repartiment de l’espai radioelèctric en el que les empreses audiovisuals no tenen altra cosa a fer que esperar quines decisions prendrà, no el Govern espanyol, sinó les operadores de telefonia mòbil. Unes freqüències que, com comentàvem en un apunt anterior, són l’única oportunitat que té TV3 per arribar al País Valencià. Lamentablement, res fa pensar que, in extremis, hi hagi una actuació reeixida al respecte.
