Adrià Revert (Ontinyent, 1990) és meteoròleg d’À Punt Mèdia. Hi treballa des de fa un any i mig, però s’ha convertit en un dels nous valors de la cadena pública valenciana i una de les cares noves de la nova etapa del magazín A la Ventura, que ha passat a ser diari (de 12 a 14 h). Graduat en Geografia i especialitzat en meteorologia, sempre ha volgut dedicar-se a la comunicació i la divulgació. Actualment és el president de l’Associació Valenciana de Metereologia (Avamet). A Comunicació 21, Revert explica per què els valencians i valencianes tenen tant interès en la informació meteorològica.

La passió per la meteorologia ve de lluny?
Sí, des que era molt xiquet sempre m’ha agradat tot el que té a veure amb l’oratge. Sempre mirava els espais tant de Canal 9 com de TV3, m’hi fixava molt. Fins al punt que a casa dibuixava els meus propis mapes i explicava la predicció a la meva família.

La formació és un aspecte rellevant. En el teu cas vas excel·lir fent Geografia, cosa que et va valer el premi de fi de carrera com a estudiant amb el millor expedient acadèmic de tot l’Estat espanyol.
[Riu] Sí, vaig gaudir moltíssim durant la carrera. Recordo que l’expedient final va acabar sent un 9,5 de nota mitjana i 26 matrícules d’honor. Aquell premi va ser una recompensa a tot l’esforç d’aquells anys. És de les coses que n’estic més orgullós fins ara.

Amb un expedient així, a ningú li sobta que hagis acabat com a meteoròleg a À Punt.
Si t’he de dir la veritat, mai m’ho haguera imaginat. I va ser fruit d’una casualitat: es va convocar una plaça, m’hi vaig presentar i ací estic, als serveis informatius. I així sumant més minuts davant la càmera i aportant més continguts sobre l’oratge de la Comunitat Valenciana, que és molt especial i per això té tanta demanda.

Què la fa especial?
Hi ha tres factors. El primer és l’existència de fenòmens extrems, sobretot les pluges torrencials. A la Comunitat Valenciana continua molt present en la memòria col·lectiva riuades i inundacions que han passat a la història. El segon és l’afició que els valencians tenen a l’oratge fruit de la nostra orografia muntanyosa, que també és present en tot el Mediterrani peninsular. I el tercer, per a mi el més rellevant, és la relació dels valencians amb el camp. L’agricultura continua sent el motor econòmic per a molts valencians, i per això sempre volen saber el pronòstic meteorològic, perquè l’oratge té un pes rellevant en la seva vida.

Aquests trets diferencials són els que explicaràs al magazín A la ventura?
Sí, més enllà del pronòstic, volem fer un pas endavant. Per tant serà l’oportunitat d’explicar les diferències reals que hi ha en la Comunitat Valenciana. Com és possible que en una comarca el cel estigui ennuvolat i a l’altra hi hagi sol i el cel ras, o la diferència de temperatura entre una comarca i l’altra.

L’espai comptarà amb la participació dels telespectadors?
Sí, des de fa temps que en l’espai de l’oratge no donem l’abast amb les imatges i els vídeos que ens envien des del seu poble o ciutat. Cada dia rebem moltíssims continguts que no hi tenen cabuda perquè no disposem de més durada. A la Ventura també els donarem protagonisme. Aquesta participació col·lectiva ha canviat el format de la informació de l’oratge, que no és una casualitat. Al cap i a la fi els mitjans aposten per la informació meteorològica perquè té una afectació directa en la gent.

“L’espectador ja no només vol saber la temperatura, vol que li expliquis els fenòmens naturals que hi ha”

Què s’ha millorat en els darrers anys perquè la capacitat d’encert sigui cada cop més alta?
Més enllà de la millora tecnològica, cal destacar el paper de l’Associació Valenciana de Metereologia, que ha instal·lat estacions meteorològiques en més de 500 punts d’observació, en llocs on abans no hi havia pràcticament dades. Aquestes dades en temps real –que són registres de temperatura, humitat relativa, precipitació, vent o pressió atmosfèrica– ha permès a À Punt oferir una informació més veraç i de més qualitat.

Una de les finalitats de l’espai de meteorologia en els mitjans de comunicació és encertar el pronòstic. Aquesta és la capacitat que ha de tenir un meteoròleg?
Sí, el pronòstic té un pes determinant en la informació, és la demanda principal. La gent vol saber si plourà el cap de setmana. Així i tot, l’espectador també valora altres aspectes, cada cop més que fan que hi hagi més cultura de l’oratge arreu. L’espectador ja no només vol saber la temperatura, vol que li expliquis els fenòmens naturals que hi ha, com ara està passant amb el volcà de l’illa de La Palma, a les Canàries.

La informació meteorològica com a producte televisiu pot evolucionar encara més?
És difícil aventurar-s’hi. Estic convençut que la realitat virtual serà un aspecte que acabarà evolucionant no només l’espai de l’oratge, sinó la mateixa televisió. A À Punt s’ha començat a introduir i és un dels elements que poden canviar l’escenari actual.

A més de presentar els espais del temps a À Punt, presideixes l’Associació Valenciana de Metereologia. Quina prioritat té?
L’Avamet és una associació que té com finalitat fomentar l’afició i el coneixement a la Comunitat Valenciana durant la darrera dècada. Està formada per una xarxa d’associats –més de 500 socis– que compartim dades i informació sobre la meteorologia. També pretén estimular la investigació, col·laborar amb les administracions realitzant projectes i agermanar els aficionats a la meteorologia.

A casa han passat de recordar com els explicaves l’oratge amb uns mapes fets a mà a veure’t per televisió.
[Riu] I que duri! Em sento molt feliç explicant l’oratge, que és la meva autèntica passió. Tant de bo aquesta experiència a À Punt s’allargui en el temps. I que no només en gaudeixin els de casa.