Aitor Muñoz Hortelano (Altea, 2002) és creador de continguts audiovisuals i youtuber valencià. Estudiant de Comunicació Audiovisual a la Universitat Jaume I de Castelló, és l’editor de Poblet, el portal web que aplega el contingut en valencià de les xarxes socials. Està revolucionant la comunicació audiovisual a les xarxes socials en valencià a través de Llet i Vi, el seu perfil a YouTube. Darrerament s’està especialitzant en els continguts musicals i culturals del País Valencià, i quan té temps també experimenta en el seu canal a Twitch, on potencia el vessant més extravertit. A Comunicació 21, Muñoz reivindica la llengua –sigui minoritària com és el cas del valencià– com un element diferenciador en el mercat audiovisual.

Parles pels descosits. Tenies clar des de petit que volies dedicar-te professionalment a la comunicació?
He de dir que jo volia fer els estudis d’Enginyeria Informàtica, però dos dies abans de presentar les opcions de matriculació vaig optar per Comunicació Audiovisual. Va ser de retruc, i ara a la universitat estic experimentant tots els papers de l’auca, tot i que com més hores passo davant de la càmera més veig quin camí vull recórrer.

Quan descobreixes l’aparador dels vídeos?
Amb 13 anys era un consumidor de vídeos de YouTube, especialment la branca dels videojocs. Amb un dels amics ens vam llançar a fer un vídeo, i des d’aleshores ja n’he publicat més de 700!

La teva marca a YouTube és Llet i Vi. D’on sorgeix aquest nom?
Ve de molt lluny i naix d’una broma quan era molt menut. El dia de Reixos, després d’obrir tots els regals, anàvem a dinar amb la família a un restaurant de València. En aquest restaurant, quan el cuiner finalitzava el seu torn de migdia, agafava una guitarra i entonava cançons. Una d’elles era una versió del Let It Be dels Beatles, que el cuiner cantava com a “llet i vi”.

“Els joves universitaris sentim cada cop més lluny els mitjans de comunicació tradicionals”

En fas referència en un dels teus vídeos a YouTube.
Sí, explico fent broma que van ser els Beatles qui van versionar la cançó i que l’origen del Let It Be és de València. I seria així [cantant]: “Si estàs munyint una vaca, i li poses baix un poc de vi, tindràs de seguida, llet i vi…”. Eixa broma em va fer gràcia i ja em perseguirà sempre. Fins i tot, aquest estiu n’enregistrarem un videoclip.

Els teus vídeos han evolucionat i darrerament t’has especialitzat en la música feta en valencià.
Així és. Als inicis eren més personals, contant anècdotes o plantejant reptes amb amics. Però soc un apassionat de la música, sobretot del directe, m’agraden els concerts, l’ambient que s’hi crea i la gent que s’hi aplega. Al cap i a la fi, qui acaba seguint el meu canal a YouTube són persones amb qui compartim el mateix.

Aquest és un dels grans secrets de les xarxes socials: crear comunitat.
Sí, la comunitat que s’està creant al voltant del projecte de Llet i Vi és molt similar, d’un estil compartit. Als vídeos, fets de manera molt informal, hi apareixen tant els músics com el públic, i això crea molta complicitat.

On has trobat complicitat darrerament és a Twitch, convertint-te en un dels pocs referents que hi ha actualment en valencià.
Twitch és una plataforma molt potent on estableixes una connexió molt directa amb la gent a través del xat. És un format molt còmode. Un cop et connectes, hi ha un seguit de persones que volen compartir aquell moment amb tu i interacciones. És una conversa constant i es genera un ambient molt bonic. Actualment som tres perfils en valencià a Twitch que superem el miler d’usuaris, cosa que estem molt lluny de l’audiència que generen altres llengües.

“Des que he triat el valencià com a llengua a YouTube he tingut moltes més oportunitats laborals”

Vas llançar-te a YouTube en castellà.
Sí, ho vaig fer per inèrcia, perquè el castellà té molta presència i molta força a les xarxes socials, i tots els referents que tenia aleshores usaven el castellà. A més, en cap moment em vaig plantejar fer-ho amb la meva llengua, el valencià. Ara bé, era estrany, perquè els vídeos els feia amb els meus amics en castellà, quan la llengua que usem per a relacionar-nos és el valencià.

Abans de la pandèmia fas un gir apostant pel valencià.
A mesura que vaig anar madurant el projecte i les meves idees anaven agafant cos, em vaig adonar que la càmera es va convertir en el meu millor amic, i jo als millors amics els parle en valencià. Així que, a partir d’aleshores, vaig decidir publicar els vídeos en valencià. I a partir d’aquí se’m va obrir un escenari que no podria ni imaginar.

Quin escenari?
Des que triat el valencià com a llengua per al meu canal a YouTube he tingut moltes més oportunitats laborals que no pas quan editava els vídeos en castellà. I a partir d’aquí, t’adones que si fas continguts atractius en la teua llengua hi ha un mercat al darrere. Fins al punt que, sense voler-ho, comences a convertir-te en un referent. En el meu cas, molt modest. A mi m’ha canviat la vida.

“Vaig estrenar-me a YouTube en castellà, ho vaig fer per inèrcia”

Et consideres youtuber, influencer o les dues coses?
[Riu] Influencer segur que no, perquè la meva comunitat és molt petita. La paraula influencer no m’agrada, perquè canvia el rol d’igual a igual amb les persones, sembla que sigui algú que se situa per damunt de la resta i que imposa. A mi m’agrada compartir les meves idees a través dels meus vídeos i saber què n’opinen aquells que em segueixen. Si alguna cosa soc és, bàsicament, creador de continguts.

Una de les oportunitats que t’ha arribat recentment és la del Diari La Veu del País Valencià.
Així és. Després de l’aposta pel diari, ara la intenció que té la capçalera és endinsar-se en el món audiovisual. He editat alguns vídeos, i la intenció que té la direcció és apuntalar el vessant audiovisual en la capçalera. A més, des de fa un parell de mesos, escric un article setmanal sobre creadors a les xarxes socials en valencià. Tant de bo entre tots rellancem el Diari La Veu.

Quin paper juguen plataformes com YouTube per a la supervivència de llengües minoritàries com el valencià?
Hi juguen un paper rellevant, perquè són qui més contacte tenen amb els més joves. YouTube és una oportunitat perquè el valencià sobrevisqui. Això sí, ben utilitzada, perquè a les xarxes socials hi trobem de tot. Ara bé, aquest aparador pot ser un element de difusió per enfortir la nostra llengua. I això és motivador.

Quina mirada hi poses als mitjans de comunicació tradicionals, els consumeixes habitualment?
Els consumeixo poc, he de reconèixer. Només m’hi apropo de forma selectiva quan m’interessa algun contingut que m’atrau, però habitualment no tinc el costum. Generalment soc més consumidor d’altres plataformes i xarxes socials. I és un hàbit que compartim amb la resta de companys a la universitat. Els joves universitaris sentim cada cop més lluny els mitjans de comunicació tradicionals.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram