Àlex Blanquer Boluda (Xeraco, 1992) és una de les presentadores més conegudes d’À Punt Mèdia i s’ha consolidat amb el talent xou Duel de veus. Graduada en Periodisme per la Universitat Miguel Hernández d’Elx, va iniciar-se a la televisió pública valenciana com a reportera en el programa À Punt directe. Després de copresentar amb Manu Lajarín el programa de viatges Cara o creu, actualment combina la presentació de Terra viva i Duel de veus. A Comunicació 21, Blanquer posa en valor el creixement que viu À Punt.

Duel de veus s’ha consolidat com un talent xou imprescindible per a la comunitat d’À Punt en la segona temporada.
Sí, la principal novetat ha estat la presència de públic al plató, com un element que ha revalorat encara més el projecte. El públic dona molt de dinamisme, no només als concursants que necessiten el seu alè, sinó també a aquells qui ho veuen des de casa. Hi ha altres novetats, com ara la incorporació de Víctor Lucas com a director artístic. La seva presència ens ha donat un plus, com ho demostra l’evolució que tenen els concursants al llarg de les gales.

Com ha evolucionat el programa d’una temporada a l’altra?
En algunes gales tenim la presència de grups valencians, el programa ha allargat una mica més la durada, així que tot plegat ha contribuït a viure cada gala com una autèntica festa. Aquesta temporada ens hem superat.

Per què aquest format té tants adeptes?
Més enllà del format audiovisual, és molt positiu que una televisió aposti per un talent xou com aquest, que escenifica la llengua valenciana i amb una representació molt àmplia de tot el territori. Els concursants són de totes les edats, interpretant cadascú un estil musical, cosa que demostra que no hi ha cap limitació. I més enllà del talent individual, el programa també serveix per posar en valor el treball en equip, els valors, l’empatia i la confiança en els concursants.

Quin valor té la llengua, en aquest cas valenciana, en un talent xou com aquest?
Té un gran valor, i és molt rellevant. Actualment hi ha molt talent en el panorama musical del País Valencià, tant d’aquells qui ho fan en valencià com en castellà. I s’està demostrant que aquesta música cada cop més està traspassant fronteres. Des d’À Punt hem de seguir donant veu a aquestes formacions musicals emergents del territori.

“Cal continuar explorant i apostant per formats i continguts que atrapin la gent jove a la televisió”

Què hi aportes a Duel de veus?
La frescor d’un rostre jove, i sobretot la meva naturalitat i espontaneïtat. A més, l’empatia amb els concursants i el públic. Diria que connecto prou bé amb tothom.

Que hagis estat cantant d’un grup musical és un valor afegit a l’hora de presentar el programa?
[Riu] No necessàriament, però sí que en alguna gala m’he posat a cantar! Ara bé, també pots presentar aquest programa sense la necessitat d’haver de conèixer la música. Crec que presentar aquest programa és fruit de la polivalència que he adquirit al llarg de la meva trajectòria professional.

El jurat, quin paper juga?
És una part molt rellevant del programa. Així, tant Pere Aznar [presentador] i les cantants Sole Giménez [ex-Presuntos Implicados] i Samantha Gilabert [exconcursant de Family duo i Operación triunfo] també són un pilar del programa.

Més enllà del divertimento del programa, un dels èxits de l’aposta d’À Punt és que Duel de veus és un reclam per a la gent jove?
És molt possible, i demostra que cal continuar explorant i apostant per aquests formats i continguts. Ara bé, Duel de veus aplega gent de totes les edats. I diré més, no és l’únic programa que atrau la gent jove. Sense anar més lluny, Terra viva, l’altre programa que presento, té molt bona audiència entre el públic infantil.

La segona temporada –que és a l’equador– finalitzarà a mig estiu. Hi haurà una tercera edició de Duel de veus?
[Somriu] Encara és aviat per avançar-ho, ja s’explicarà en el seu moment, serà aviat.

“La polivalència és un ingredient bàsic si vols dedicar-te a la comunicació actual”

Et sents més còmode sent presentadora o reportera?
Fa temps que no exerceixo com a reportera [riu]. M’ho vaig passar molt bé com a reportera al magazín À Punt directe i, tenint en compte que és una professió tan inestable, mai se sap si recuperaré aquest paper. Les connexions i el directe em van fer créixer moltíssim; ara bé, com a presentadora em sento molt a gust combinant dos formats tan diferents com són Terra viva i Duel de veus. Estic molt a gust i espero que siga per molts anys més.

Sent dos formats tan diferents, es posa en valor la teva polivalència?
La polivalència és un ingredient bàsic si vols dedicar-te a la comunicació actual. Has de demostrar totes les facultats que tens per desenvolupar una feina. Jo intento fer-ho el millor possible. Que siguin dos programes tan diferents fa que pugui empatitzar, al mateix temps, amb dos públics ben variats.

Com compagines un programa i l’altre?
Treballant molt! [riu] Els dos equips fan un gran esforç perquè en cada programa surti el millor de mi mateixa. Hi ha dies que estic més cansada, però la il·lusió que em generen aquests dos projectes fa que em senti pletòrica. És una oportunitat molt bonica i penso que estem aconseguint els objectius que la casa es va fixar abans d’iniciar-los.

Terra viva és també un espai de divulgació?
Sí, evidentment. Al cap i a la fi, el que fem és prendre consciència del medi ambient i del sector primari, que ens fa falta per la situació de precarietat que viu actualment. Em sento molt orgullosa que Terra viva atrapi la gent tan jove, perquè és en aquestes edats on cal incidir més en la importància de l’estima pel medi ambient.

Amb Terra viva i Duel de veus estàs contribuint a enfortir la marca d’À Punt al País Valencià. El projecte de la televisió pública valenciana viu el seu moment més dolç?
À Punt està fent una molt bona tasca i ha superat el moment en què el públic havia de tornar a reconèixer el projecte de televisió al País Valencià. Estem donant veu a les diferents diversitats que hi ha al territori de moltes maneres possibles. Ara hi ha un ventall d’oferta de programació molt àmplia i atractiva. À Punt es veu i es reconeix, com ho demostren les dades d’audiència. Cal continuar apostant pels bons continguts i, així, plantar cara a les televisions d’àmbit estatal, que són autèntics transatlàntics.