El setmanari El Temps arriba al seu número 2.000 i ho celebra amb un especial de 212 pàgines on, a més, estrena un nou disseny. L’exemplar planteja una mirada retrospectiva, però també és una “aposta de futur i perdurabilitat”.

El Temps va començar a publicar-se el maig de 1984, i actualment manté redaccions a València, Barcelona i Palma, a més d’una àmplia xarxa de col·laboracions.

Editat per Edicions del País, al llarg d’aquests 38 anys de vida la capçalera ha esdevingut “un factor de normalització de la llengua i del propi país”, en paraules del seu impulsor, Eliseu Climent.

Continguts especials

El número especial s’obre amb una peça on ajunta sis periodistes que van formar part de la primera redacció d’El Temps: Ferran Torrent, Miquel Alberola, Vicent Partal, Vicent Sanchis, Fúlvia Nicolàs i Adolf Beltrán es reuneixen després de molts anys per rememorar anècdotes de la capçalera.

El número 2.000 inclou un reportatge de Víctor Maceda on repassa com va ser el naixement de la revista, i recupera l’entrevista a Joan Fuster que el 1987 va fer-li Vicent Martí, tot explicant la intrahistòria que va envoltar una trobada que va tindre lloc quan l’escriptor ja no concedia entrevistes.

En l’especial, El Temps també ha volgut retre homenatge a les persones que han contribuït a la vertebració del país: Manuel Lillo aborda la qüestió de la llengua; Violeta Tena posa el focus en els llaços econòmics i comercials de l’eix mediterrani; Xavier Puig fa un recorregut per les lluites en defensa del territori; Miquel Payeras recorda la tasca civil per a la recuperació de memòria històrica; Moisés Pérez narra el combat contra el feixisme des de diferents àmbits i generacions, i Àlex Milián ressegueix la xarxa cultural que vertebra el país.