Enrique Tena (Castelló de la Plana, 1991) és un dels reporters de Valencians al món, un espai d’À Punt Mèdia produït per Cometa TV i Estrela Audiovisual. Fill d’Artana, és graduat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Jaume I de Castelló, durant la carrera va fer un intercanvi a Santiago de Compostel·la i un Erasmus a Xipre, i també té un màster de Periodisme en Televisió per la Universitat de Nebrija. Abans d’incorporar-se a À Punt va treballar a Antena 3 i Telecinco. A Valencians al món, s’ha reivindicat com un dels reporters de referència del canal televisiu del País Valencià. A Comunicació 21, Tena explica com ha fet televisió viatjant pel món en plena pandèmia.
Ara treballes a casa, però durant un temps també vas ser un valencià al món.
[Somriu] Sí, va coincidir quan vaig acabar la carrera universitària, curiosament el mateix mes que va tancar les emissions Canal 9. I per això la meva reacció va ser: “fuig!”. I vaig marxar a viure a Amsterdam dos anys, i després a Madrid. Abans durant la carrera també havia fet Erasmus a Santiago de Compostel·la.
Aterres a À Punt com a reporter en un magazín.
Sí, a À Punt directe. Feia de reporter a les comarques de Castelló, va ser un autèntic màster de periodisme audiovisual i, alhora, també vaig descobrir tots els racons de la província, i les diferències que hi ha en el territori. Va ser una època en la qual el País Valencià es va tornar a reconnectar amb el seu canal de televisió públic després d’uns anys de foscor.
A partir d’aquí t’especialitzes com a reporter.
Sí, entre À Punt directe i Valencians al món hi va haver un impàs a Telecinco durant un estiu. Des de la delegació de València vaig poder fer de reporter trepitjant el carrer, i va ser un aprenentatge molt enriquidor. Prova d’això és l’oportunitat que vaig rebre després per tornar a À Punt formant part de Valencians al món, a finals de 2020, en plena pandèmia.
Com es pot fer televisió i viatjar a l’estranger en plena pandèmia, tenint en compte les restriccions que hi havia arreu del món?
Ha estat tota una aventura logística, però l’hem tirat endavant amb molta dignitat. Així i tot, les restriccions al carrer, als comerços i als museus va fer que no poguéssim reflectir la vida que tradicionalment transmet el programa. Així i tot, també ha estat un bon moment per posar en relleu com viuen la pandèmia els valencians que són a l’estranger. Des de l’estiu passat, hi ha més facilitats i acostumem a anar a països on hi ha menys restriccions.
“À Punt està molt ben posicionada a les xarxes socials”
Quina és l’essència de Valencians al món?
És un programa familiar que ens acosta la diversitat geogràfica i cultural del nostre planeta. També fomenta la llengua i costums valencians dels que han emigrat, com mantenen i estenen els trets de la nostra identitat per la relació amb altres maneres de viure.
Quines dificultats exigeix el producte a l’hora de la seva elaboració?
L’entesa amb el càmera és bàsica, i hi és. El vincle que fas amb el protagonista que vas a veure, la seva implicació és essencial perquè l’espai atrapi l’audiència. El temps d’enregistrament –que és limitat– t’exigeix al màxim, cal ser àgils per intentar captar el màxim d’imatges i recursos gràfics en molts racons de la ciutat que ens serviran –i molt– a l’hora de fer l’edició.
És un programa coral, sense un presentador únic.
Així és. Som quatre reporters –Cristina Orts, María José Berbegall, Lluís Liñana i jo– que ens alternem un programa cadascú. El format del programa no fa necessària la presència d’un presentador únic perquè, després d’una entradeta inicial del reporter, la prioritat és la interacció amb els valencians que viuen pel món, ells prenen tot el protagonisme.
Així i tot, cada reporter aporta el seu distintiu. Quin és el teu?
Soc divertit, espontani i poso molta adrenalina al programa, aportant una mica de xou. En els meus episodis m’agrada esprémer el convidat i, sobretot, la ciutat on viatgem. Venim d’uns mesos en els quals la covid ha saturat la televisió, i un programa com Valencians al món permet a l’audiència distreure’s.
Per què el reporterisme televisiu atrapa l’audiència?
El reporterisme televisiu té grapa perquè surts del plató i t’apropes a la gent. En el cas de Valencians al món mostrem la mirada més personal i íntima dels valencians que viuen a l’estranger. Aquest producte, que mostra històries de persones i explota l’efecte de la proximitat, agrada molt a l’espectador.
Ets un dels valors joves que exemplifiquen el model d’À Punt. Quin valor té de portes enfora?
Aporta frescor, nous punts de vista i de manera de treballar. Aquest perfil de reporter i periodista jove està tenint molta presència a À Punt, i és positiu. Com és l’aposta decidida que s’ha fet a les xarxes socials, on À Punt està molt ben posicionada, cosa que ens apropa molt més a la gent jove. Si aquest perfil d’edat veuen rostres joves a la televisió, és més fàcil que s’hi sentin identificats, i que s’hi enganxin.
À Punt es troba en el seu moment més dolç, acaba de batre el rècord d’audiència diària coincidint amb les Falles. Què aporta À Punt a la Comunitat Valenciana?
Un 8,4% de quota de pantalla mitjana consolida un projecte fresc i engrescador com À Punt. Després d’un gran esforç durant tots aquests anys, els ciutadans ja saben què és À Punt, s’ha recuperat la visibilitat perduda amb la desaparició de Canal 9. A més, s’ha generat una confiança mútua i una proximitat amb l’espectador.
És molt lluny el sostre?
Cal continuar en la mateixa direcció, oferint una graella televisiva cada cop més rica, malgrat ser conscients que calen més recursos humans i econòmics. En pocs anys hem estat capaços de col·locar À Punt entre les millors cadenes televisives públiques de l’Estat espanyol. I això em fa feliç, molt.
