Ferran Cano (Alcoi, 1979) és periodista i presentador d’À Punt Mèdia. Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat CEU Cardenal Herrera de València, és una de les cares més representatives de la televisió pública valenciana. Fa 20 anys va iniciar la seva carrera professional a la cadena musical XTV i a Las Provincias TV. Als 24 anys va accedir als mitjans públics valencians a través de Canal 9, i més tard a À Punt, sent el conductor de diversos programes. Aquesta setmana s’ha acomiadat de Bona vesprada i divendres inicia un nou repte: Fas festa. A Comunicació 21, Cano reivindica més sinergies entre À Punt, TV3 i IB3.
Punt final a Bona vesprada. Per què s’acaba?
Tots els programes tenen un principi i un final, no n’hi ha que durin tota la vida. Ha estat un programa que ha patit molts canvis, de format i d’horari. El va començar fa dos anys i mig Màxim Huerta i jo el vaig heretar l’estiu passat, després de ser-ne col·laborador. La direcció de la casa ha decidit que s’acaba ara i ho fem amb un somriure, perquè ens agrada molt la nostra feina.
No és habitual acomiadar un programa quan no ha acabat la temporada. És conseqüència dels índexs d’audiència?
Si no hagués passat ara, hauria caigut al juny. La franja horària de la tarda és complicada. La direcció de la cadena va decidir apostar per l’entreteniment i fragmentar la tarda en diferents programes en lloc de fer un bloc de tres o quatre hores. Jo estic satisfet de la feina feta, hem intentat fer companyia a les persones i aquesta és la millor recompensa. És un moment agredolç, però això no s’atura. M’espera un nou repte.
Aquest divendres estrenes un nou programa en prime time: Fas festa.
Sí, em ve molt de gust, perquè em trobo en un moment professional molt engrescador. Fas festa és un programa de festes i tradicions de la Comunitat Valenciana, que no existia i que té molta raó en existir, perquè és el territori amb més festes i música de tot l’Estat espanyol. Totes les festes hi tindran cabuda, tant aquelles que són patrimoni de la humanitat i d’interès turístic nacional com d’altres que són menys conegudes però molt divertides.
Un tarannà molt mediterrani.
És la nostra manera de celebrar la vida i passar-ho bé, no existia un programa que fes un recull de les nostres tradicions. El plató serà com una plaça de carrer del Mediterrani que recordi la plaça d’un poble, i serà on passin les coses.
“La televisió no pot morir, perquè és companyia, és entreteniment”
Entreteniment i diversió assegurats?
Sí, aquesta és la nostra intenció. És un xou familiar adreçat a tots els públics. Personalment, m’agradaria que fos un punt de trobada per a veure la televisió en família. Un programa en directe que d’entrada tindrà una hora d’emissió (de 10 a 11 de la nit).
La teva trajectòria professional ha anat sempre lligada a la televisió, especialment com a presentador de magazins. Quins són els ingredients per connectar amb l’audiència?
La proximitat i parlar el mateix idioma que la persona que és a casa, l’espectador. Has de saber treure ferro a l’afer del directe en televisió, parlar de tu a tu amb ells, i tenir diferents registres en funció del que estiguis parlant. El magazín ha de ser proximitat, és el gènere ideal i per excel·lència a la televisió, perquè barreja informació i entreteniment, i com a presentador és en el que més pots participar.
Després d’anys com a presentador de magazins, tens la sensació que t’has encasellat en aquest gènere?
No, perquè a partir d’aquesta setmana presentaré un programa que no és un magazín, és un xou. Canviaré de registre i és una nova oportunitat que no vull desaprofitar. M’agradaria presentar un reality, em faria molta il·lusió. I pensant-ho fredament, encara em queden moltes coses per fer a televisió [somriu].
Personalment, com gestiones les dades d’audiència?
A mi no m’angoixen, no em fan perdre la son. Així i tot, el primer que faig cada matí és mirar la corba de l’audiència a través del mòbil. És molt sa fer-ho [riu], però no puc evitar-ho. Si soc sincer amb mi mateix, l’anàlisi de l’audiència la faig al carrer, amb l’experiència directa de la gent. Per a mi, aquesta és la veritable corba d’audiència.
Majoritàriament, has fet carrera primer a Canal 9, i ara a À Punt. Com s’està consolidant, de nou, la televisió pública valenciana?
Fer desaparèixer Canal 9 va ser una decisió política i injusta. A partir d’aquí, i des del primer dia d’emissió d’À Punt, s’està fent un treball duríssim per part de tothom. Ho estem cuinant a foc lent, però no està sent tan fàcil com voldríem. Hem picat molta pedra, i l’audiència està responent. Ens agradaria que fos més, però per a això treballem, per a seguir creixent. Encara ens queda camí per seduir més gent a la qual ara mateix no hi arribem.
El projecte d’À Punt tindrà un recorregut llarg?
Sí, i tant. Som molta gent treballant-hi, hi ha molt bons professionals que estaven silenciats en la Comunitat Valenciana i que han despertat, però encara no és un projecte finalitzat, està en evolució. Per exemple, la franja de tarda encara s’ha de consolidar, és fonamental que funcioni bé per a una cadena.
Creus que À Punt, TV3 i IB3 haurien d’establir més sinergies entre elles?
I tant, la unió fa la força, cadascú a casa seva, però hauríem de fer més dinars familiars. La sèrie Després de tu –que és una coproducció de TV3 i À Punt Mèdia– és un exemple, està sent un èxit, i està funcionant molt bé els diumenges a la nit. És ficció, que és molt cara, però la ficció compartida potser és més viable. Hauríem de fer més sinergies.
Els hàbits de consum estan canviant. La televisió convencional pot acabar morint?
No, ni de bon tros. Quan va néixer la ràdio, tothom donava per fet que la premsa de paper s’extingiria, i no ho ha fet. També va passar el mateix amb la televisió, i la ràdio és més viva que mai amb els pòdcasts. La televisió actual està evolucionant, hi ha l’opció a la carta, i l’audiència segueix consumint continguts. La televisió no pot morir, perquè és companyia, és entreteniment.
