Isabel Sánchez Jareño (València, 1973) és periodista i una de les veus de referència del departament d’esports d’À Punt Mèdia. Llicenciada en Periodisme a la Universitat CEO San Pablo de València, sempre ha estat lligada als mitjans de comunicació públics del País Valencià, primer a Canal 9 i ara a À Punt. En l’interval entre el tancament de Canal 9 i el naixement d’À Punt va dedicar-se al doblatge i la publicitat. A Comunicació 21, Sánchez Jareño reclama que els governs del País Valencià apostin pels mitjans públics per garantir la normalització de la llengua.

Portaves a la sang el periodisme esportiu?
Mai de la vida m’hagués imaginat fer periodisme esportiu. Jo volia fer periodisme “per a canviar el món”. Em veia a l’Amèrica Llatina, però va ser la casualitat de fer les pràctiques d’estiu, dir que m’agradava el ciclisme, i entrar de ple al departament d’esports. Em va encantar, dic que era com sortir al pati de l’escola, és una informació molt agraïda de treballar i la gaudeixo molt.

A À Punt t’has convertit en la veu autoritzada dels esports a l’informatiu NTC migdia. En l’etapa de Canal 9 tenies més registres?
Sí, perquè Canal 9 tenia una segona cadena i vam tenir l’oportunitat de participar en retransmissions esportives i en programes poliesportius. A Canal 9 també fèiem un resum esportiu els diumenges, jo hi participava i el copresentava. Després de tants anys a televisió, he fet gairebé de tot en l’àmbit dels esports.

Amb À Punt s’ha perdut més minutatge d’informació esportiva?
Sí, perquè ara som una televisió low cost: menys professionals treballant per a dues finestres informatives, i no podem utilitzar els mateixos recursos que teníem abans. Aquí sí que sortim perdent, però tenim il·lusió i ganes. Hi ha aspectes que s’han quedat en el camí, tot i que els estem lluitant.

El periodisme esportiu a les televisions autonòmiques va lluir més que mai en la dècada dels 90, quan tenia els drets del futbol. Ha canviat molt l’escenari?
Sí, en aquell moment es produïa molta informació esportiva i tenies unes audiències molt bones. Un aficionat del València CF, per exemple, a Canal 9 ho tenia tot, amb el partit, el seguiment a l’equip. Ara ha canviat moltíssim, perquè les televisions autonòmiques que segueixen els equips tenien una informació que ara no tenen. L’escenari ha canviat molt, sí. Fins i tot tenies més accés als futbolistes, però ara no fan entrevistes. Era molt més romàntic el periodisme d’abans que el d’ara, no té res a veure.

“Arrencar de nou amb una nova marca i fidelitzar l’audiència ha costat molt, però li veig futur”

La bunquerització dels clubs esportius d’elit està perjudicant el periodisme?
Sí, però el periodista ha de ser espavilat. Si tu no tens accés als personatges o a les imatges, no vol dir que hagis d’empassar-te tota la informació que reps des d’un club. La informació, al cap i a la fi, l’estàs explicant, però les imatges no són les mateixes. Sí que ha canviat molt la dinàmica, sobretot per la immediatesa. La immediatesa fa que no puguis lluir-te tant a l’hora d’informar.

Un dels grans canvis ha estat l’aparició d’internet. Com ha canviat el periodisme des que disposem d’aquesta nova finestra global?
Quan vaig entrar a treballar a la televisió no tenia ni telèfon mòbil ni internet, i es fumava a la redacció, no tenia ni targeta de crèdit! [riu]. Ha canviat la manera d’elaborar els continguts, però no només ara que tenim accés a internet, sinó perquè consumim la informació d’una altra manera.

À Punt ja no és només una televisió, sinó també una plataforma multimèdia.
Així és, una plataforma única que inclou televisió, web i ràdio, cosa que abans no era així. Això vol dir que no pots dedicar el mateix temps que abans a elaborar una peça; valorem més la immediatesa, abans podies lluir-te més en les informacions.

Com incideix la informació a les xarxes socials a l’hora de confegir els continguts?
Les xarxes socials tenen molta força, perquè nosaltres ens retroalimentem. Ara des dels clubs ens plantegen molts continguts des de les seves xarxes socials.

Participes en l’univers Twitter des del teu compte personal o professional?
No, no m’agraden les xarxes socials! Les xarxes socials ens esclavitzen. Em considero una voyeur, consulto el que m’interessa a Twitter, però no soc usuària d’Instagram ni de cap altra xarxa social.

Creus que hi ha una tendència en el periodisme esportiu, que flirteja cada cop més amb el xou i l’espectacle, especialment en televisió?
Sí, però crec que passa en la informació esportiva i també en la informació general, que s’està espectacularitzant. Ho veig positiu, perquè en el nostre cas, els fets es poden explicar d’una manera més divertida i amena per a aquell qui s’asseu a veure l’informatiu d’À Punt. Nosaltres intentem desmelenar-nos, però sense tirar-nos al fang.

Et faré tirar al fang… El Vila-real CF li està prenent l’hegemonia al València CF?
El president del Vila-real, Fernando Roig, ho està fent molt bé, és capaç de fer equips molt competitius i portar-los a semifinals de la Champions League –com la temporada passada–, però el València té una història al darrere que no té el Vila-real. L’afició que té el València  no la té el Vila-real i no podria guanyar-li mai el terreny, en aquest sentit.

“La immediatesa fa que no puguis lluir-te tant a l’hora d’informar”

Més enllà del futbol, que té molta força en la informació esportiva, À Punt dona prou cobertura a altres esports sense tanta força i l’esport femení?
La igualtat i la inclusió de l’esport femení forma part de l’ADN d’À Punt, hi tenen cabuda. Així i tot, he de dir que no té el mateix espai ni la mateixa repercussió que l’esport masculí, però estem aconseguint treure l’etiqueta ‘femení’ quan parlem d’esport. A la resta d’esports no pensem en l’audiència, ens podem permetre el luxe de no monetitzar la informació, sinó que hi ha uns representants d’esports valencians que, en aquesta televisió, hi tenen cabuda. Només una televisió autonòmica es pot permetre el luxe de fer-ho. Cal que les cadenes públiques apostin per programes poliesportius fora dels informatius.

Ets una veu autoritzada de la televisió pública valenciana. Com veus el recorregut d’À Punt?
Quan van tancar Canal 9 va ser com si llancessin una bomba a l’audiovisual valencià. Arrencar de nou amb una nova marca i fidelitzar l’audiència ha costat molt, però li veig futur. L’única por que em fa és que els polítics no confiïn en el projecte, per això confio que el Govern continuï apostant pels mitjans públics, perquè són essencials i fonamentals. I més per al País Valencià, que té una llengua pròpia, però encara no tothom ho acaba de tenir clar.

La llengua és un valor rellevant. Quin valor té poder fer periodisme en la teva llengua?
No m’importaria fer periodisme en una altra llengua, però em sento molt orgullosa de treballar en la meva llengua, en un mitjà en el qual es parla valencià. No renego de la meva llengua i vull treballar-hi molts anys, és una ferramenta essencial per a normalitzar i fomentar el valencià.