Joan Escrivà Avinyó, director de Camacuc, amb el seu pare, Joan Escrivà Torres, codirector de la capçalera [foto: cedida].
Joan Escrivà Avinyó (València, 1977) és el director de la revista Camacuc, l’única al País Valencià escrita per als més petits, que enguany celebra les quatre dècades de vida. Fa un any, la censura que va aplicar un regidor de Vox a Borriana i altres municipis del País Valencià contra Camacuc i altres publicacions en valencià va despertar una onada que avui encara es manté viva. El creixement de les subscripcions, la solidaritat envers la lectura en valencià i el Premi Martí Gasull i Roig de Plataforma per la Llengua han reforçat la publicació, tot just l’any que celebra el seu 40è aniversari. A Comunicació 21, Escrivà Avinyó posa en valor la trajectòria de Camacuc en una plaça complexa com és el País Valencià.
40 anys de trajectòria. Com es troba Camacuc?
Hi arribem sans i estalvis i amb força, perquè estem celebrant els 40 anys i tot són bones notícies al nostre voltant, abraçades i ànims per part de tota la societat, així que això és la nostra benzina.
Sans i estalvis, tot i els obstacles recents amb la censura.
Recents no, la censura hi ha estat gairebé sempre. Heu de tenir en compte que fem una revista infantil al País Valencià, i només pel fet de ser infantil té el problema que els nens van creixent i no és un públic fidel a llarg termini, sinó temporal, així que estem obligats a renovar-nos contínuament. Hi ha altres obstacles.
Quins?
A diferència de Catalunya, al País Valencià no hi ha cultura de la subscripció, i costa molt iniciar aquest camí. I per últim, fruit de la nostra pròpia experiència, podem dir que els anys de govern del PP han deixat un desert cultural gegant, pel camí han caigut moltes editorials i molts projectes, i nosaltres hem resistit.
Com han estat els anys de govern del PP per Camacuc?
El govern del PP a València sempre ha sigut un govern de pandereta. Han estat molts anys on no hi ha hagut res, l’oposició ha fet el que ha pogut, però en clau cultural estava tot parat. Se celebraven les Falles, quatre dinars i coses religioses i poc més, de fet ho comparava amb la dictadura franquista, en què la gent va acabar acostumant-se. Amb els governs progressistes s’ha notat un gir molt gran en l’oferta cultural que hi havia, els carrers s’han tornat a omplir de música i d’exposicions, de vida cultural, i a molta gent li sorprenia.
“Els anys de govern del PP al País Valencià han deixat un desert cultural gegant”
I quant a l’arribada de la revista Camacuc a les escoles, com ho heu vist?
És l’única revista que existeix actualment en valencià i hem publicat ininterrompudament, persistint. Però moltes escoles ens pregunten si encara publiquem, no sabien que hem seguit publicant tots aquests anys, i mai hem pogut arribar a totes.
Fa un any vau viure la censura en primera persona. Heu notat l’escalf del públic més que de costum?
Sí, i va ser arran dels casos de Borriana, Torrent i Montserrat, així com altres pobles. Tot i que ja ho sabíem i estàvem avisats, ara estem veient què són realment els partits d’extrema dreta: la censura és lamentable. Així i tot, hi va haver una resposta ciutadana molt gran, des de tots els estaments. I ha provocat una cosa ben curiosa: arran d’una llavor d’odi s’ha creat una campanya de foment de la lectura. Molta gent s’hi ha bolcat, s’hi ha subscrit.
Quantes subscripcions comptabilitzeu avui?
Va ser una onada, es van repartir entre Catalunya i el País Valencià, i fins i tot va arribar a valencians que són arreu del món. Quant als números, vam fer unes 350 o 400 subscripcions més de les que teníem; ara en sumem unes 1.200.
Tot i que parteix d’un fet negatiu, aquesta onada ha despertat coses boniques?
Sí, totes les respostes han sigut en positiu, tothom estava amb nosaltres i ha estat molt emocionant, perquè han sigut molts anys de treballar a contracorrent. Veure, de sobte, que la gent s’adona del treball que havíem fet, ha estat molt emocionant.
Creus que la capacitat de resistència és un tret diferencial de Camacuc?
I tant. De fet, i ho hem dit moltes vegades, si haguéssim volgut guanyar diners ens haguérem dedicat a alguna altra cosa. Hem resistit sabent el paper que feia la revista, sent conscients del nombre de subscriptors que teníem i sabent l’impacte que tenia.
“A diferència de Catalunya, al País Valencià no hi ha cultura de la subscripció”
Quina mirada hi posa el País Valencià a Camacuc?
És una imatge genial, preguntis on preguntis mai he escoltat una opinió negativa de la revista. Tothom en té un bon record, tot i que hi ha molta societat valenciana que no la coneix o a qui no li ha arribat encara.
Encara no?
No, i estic segur que si ho fes estaria encantada de rebre el Camacuc en les seves vides. Contínuament ens arriben notícies, els més petits esperen que els arribi la revista, la llegeixen i és del tot positiu.
Sobta molt que els comentaris per part de la societat siguin tan positius i que, en canvi, per part del Govern es vulgui tallar les ales a aquest projecte.
Es tracta d’una qüestió lingüística, i també inclou el concepte dels Països Catalans. Es tracta de dividir, i la dreta sempre ha utilitzat la llengua com a arma política per separar els valencians. I ho han tingut clar, perquè era l’única forma de treure vots, però ho tenen del tot perdut.
Tens la sensació que heu obert camí, com a publicació per als més petits? Sou referents?
A mi m’agradaria que hi haguessin més revistes en valencià, hi ha hagut molts intents, i tenien un bon suport al darrere, però no han anat endavant. Així, no sé si som pioners o referents, però m’agradaria que hi hagués més cultura de còmic, per tot el que comporta i els beneficis que aporta la lectura. Una única revista per a un territori tan gran és poc, hauria d’haver-n’hi moltes més i haurien de funcionar molt bé, seria el símptoma que la societat és lectora i amant de la cultura.
Pel que fa a la llengua, heu rebut el Premi Martí Gasull i Roig per la tasca en defensa de la llengua. Què significa per a vosaltres?
Sabem el prestigi que té el premi i el treball que fa Plataforma per la Llengua, i anem en el mateix vaixell i en la mateixa direcció. Quan vam rebre el premi no ens cabia res més dins del cos, podíem tornar a peu a casa de tota l’energia que ens va donar [riu]! Va ser una gran sorpresa i estem molt contents de saber que cada vegada hi ha més reconeixements i que la gent té el focus posat en nosaltres. Així, ho aprofitarem per escampar-ho més i que hi hagi més nens i nenes que llegeixin la revista.
Dins la revista també esteu donant cabuda a projectes com Feminismes i Tots contra l’assetjament, això vol dir que sou conscients del moment pel qual passa la societat?
Sí, la revista és el que dona sentit a l’editorial. Però a banda, tenim la part editorial en què fem còmics d’autor i som sensibles a la societat, així que també apostem per vincular la revista amb centres educatius que tenen iniciatives per lluitar contra l’assetjament i per la diversitat sexual.
Com heu viscut la pujada de preu del paper i tot el que ha comportat?
Malament, i sabem que fer una revista és caríssim. Perquè et facis una idea, als subscriptors de fa més de 20 anys, als més antics, els mantenim el mateix preu d’abans, 20 euros a l’any, i això t’ho explico perquè vegis que no hem apujat els preus. I és un tema que sempre hem tingut clar, per diners no farem que es tirin enrere, hem intentat que les pujades de preu no repercuteixin en els nostres lectors.
“Fer cultura és l’única opció que ens queda per combatre l’extrema dreta”
Teniu por que l’episodi de censura de fa un any torni a repetir-se?
Penso que passarà més cops, aquesta gent ho tenen claríssim, un cop arribats al poder no els tremolarà la mà. De fet, el mateix regidor que ens va censurar a Borriana va sancionar fa poc dues pel·lícules, i una d’elles era Barbie, però aquests pobles van respondre-hi que sí que l’emetran, i em sembla genial. A mi no em preocupa que hi hagi partits d’extrema dreta.
Per què?
El que em preocupa és que els votin, perquè això evidencia una manca de valors grandíssima. La gent té molta incultura política i molta falta de valors. A l’escola trobo a faltar una assignatura que orienti una mica la societat. Tornarà a passar i estem veient que, a Europa, l’extrema dreta està aprofitant el malestar i les polítiques tímides de l’esquerra per capitalitzar els vots.
Creus que la lectura ha de ser l’arma per combatre-ho?
Sí, hem de fer cultura, és l’única opció que ens queda.
Quin valor té apostar per publicar en paper avui que proliferen tant les pantalles i el món digital?
Cada cop veiem els efectes del mal ús de les tecnologies i crec que els projectes com Camacuc són molt positius, és important que en parlem. La concentració a què ens obliga la lectura en paper no ens la dona una pantalla, i tens tots els beneficis de la lectura en contra de les complicacions que generen les tecnologies.
Fotos: cedides
