Foto: Ana Cervera

Jordi Sarrión Carbonell (Énguera, Canal de Navarrès, 1998) és periodista i politòleg fruit d’un doble grau en Comunicació i Ciències Polítiques a la Universitat Rey Juan Carlos I de Madrid. Des de fa tres anys és el responsable de l’edició valenciana de la revista Mirall, un projecte político-cultural que promociona noves veus del món cultural i periodístic. Fundat el 2014 per Joan Solé, Mirall aposta per una línia editorial honesta amb tres valors molt clars: l’antifeixisme, l’independentisme i el feminisme. A Comunicació 21, Sarrión Carbonell reivindica el periodisme fet pels joves.

Mirall és una revista que aposta pel periodisme sense pressa i no creu en l’objectivitat. Tota una declaració d’intencions.
El projecte Mirall va néixer amb la voluntat de donar veu a tot el jovent que estava exclòs dels mitjans, en un temps en el qual hi havia una escletxa molt gran entre el periodisme de l’establishment i aquell periodisme fet pels joves des dels blogs i els portals digitals. Mirall em va donar l’oportunitat d’iniciar-me en el periodisme des del País Valencià per ampliar aquesta mirada als joves i per oferir un periodisme sense pressa que s’està perdent.

Quin perfil de joves són els que estan exclosos i als quals la revista Mirall dona aixopluc?
Són joves que no estan associats a l’alta cultura o la cultura tradicional, però en canvi aporten un aire fresc que no aporten els mitjans tradicionals. Noves veus excloses de l’ecosistema comunicatiu, molt estancat i sent sempre els mateixos.

Què ha aportat la revista Mirall en l’ecosistema comunicatiu al País Valencià?
Ha donat l’oportunitat a aquest perfil de joves a reivindicar-se, a alçar la veu. Ha estat un revulsiu per una altra manera de fer periodisme. Veus compromeses amb la cultura, la llengua i les arrels al País Valencià. Tot i compartir un projecte amb la revista Mirall, des del País Valencià funcionem de manera autònoma.

“Hi ha dos factors que condicionen l’ecosistema comunicatiu al País Valencià: la manca de projectes en llengua valenciana i la nul·la contribució empresarial i econòmica de les elits”

En aquests tres anys heu ajudat a fer creure que hi ha una altra manera de fer periodisme?
N’estic convençut. Som un espai obert, on hi ha joves que han trobat un mitjà que els ha donat l’oportunitat d’iniciar-se en la professió. Als joves els faltava una capçalera referent com la nostra. Malauradament hi ha dos factors que condicionen l’ecosistema comunicatiu al País Valencià: la manca de projectes en llengua valenciana i la nul·la contribució empresarial i econòmica de les elits.

La revolució digital està revolucionant el periodisme al País Valencià?
Sí, està trencant el periodisme clàssic del País Valencià. Es tracta d’imposar els nous codis i que aquests siguin hegemònics. És una qüestió molt relacionada amb el valencianisme. Des de mitjans com Mirall estem impulsant un nova mirada comunicativa al valencianisme clàssic i tradicional. Així estem contribuint a oferir un espai que molts joves de parla valenciana no havien tingut fins ara. Sense aquesta revolució digital seria impossible fer-ho.

Pel que fa als continguts, quins destacaries en aquests tres anys?
Hem donat veu als principals actors del Botànic, que són els qui tenen la responsabilitat de gestionar els recursos dels valencians. I també a altres actors de parla valenciana que són al Congrés dels Diputats i al Senat, a Madrid. Ara bé, més enllà del protagonisme que aquests actors ja tenen, una de les prioritats ha estat donar veu a un seguit de joves que a Mirall han trobat el seu aparador. Abans que existís el projecte de Valentubers, ja vam donar veu als primers joves que van reivindicar-se des de les xarxes socials.

Les delegacions de Barcelona i València de Mirall aneu de bracet?
És un cas paradigmàtic en la manera de compartir espais des de la independència. Tenim un projecte periodístic en comú i, com diu l’editor Joan Solé, està basat en l’honestedat i el rigor. I compartim la manera de fer periodisme: obrint noves mirades, principalment de gent jove. Cadascú amb la seva mirada.

“Ha arribat el moment d’impulsar al màxim mitjans en valencià, des del territori i per als valencians. No només ha de ser un desig sino entre tots ha de ser una realitat”

La llengua és un distintiu de Mirall. En aquest cas, el valencià.
Volem contribuir i fomentar el valencià. Perquè el valencià està en alça. I ho demostra com s’ha exhaurit el llibre Noruega de Rafa Lahuerta, això abans era impensable. Molta gent està descobrint el valencià i és una tasca compartida per una munió de projectes com Mirall.

Des de Mirall, quina és la mirada que projecteu a curt i mitjà termini?
Mirall vol ser partícip d’aquesta nova manera d’explicar la realitat al País Valencià. Per això cal crear nous espais on s’hi apleguin personalitats molt diverses del món comunicatiu i cultural del País Valencià que serveixin per reflexionar sobre la situació dels mitjans de comunicació en valencià. Des d’aquests espais hem de fer tot el possible per garantir la viabilitat de projectes com els de La Veu del País Valencià. Ens trobem en un moment d’impàs que ens ha de servir per convertir els nostres mitjans en referents. Que el fet que els mitjans espanyols tanquin delegacions a València no ens faci por, sinó tot el contrari. Que aquest fet i aprofitant aquesta crisi ens serveixi per adonar-nos que ha arribat el moment d’impulsar al màxim mitjans en valencià, des del territori i per als valencians. No només ha de ser un desig, sinó que entre tots ha de ser una realitat.