Foto: Paula García Arrufat
Josan Piqueres (Benidorm, 1996) és el presentador del nou pòdcast La nostra veu, que neix lligat al Diari La Veu del País Valencià en col·laboració amb Ràdio Klara València. Aquesta aposta, en línia amb una nova estratègia audiovisual per part del diari, pretén explorar les possibilitats d’un pòdcast amb imatge i amb la cultura i l’actualitat com a pals de paller. Piqueres, llicenciat en Periodisme per la Universitat Jaume I de Castelló, arriba procedent de Nexa FM amb la intenció de deixar petjada en el nou món audiovisual, i a Comunicació 21 aplaudeix l’aposta de l’editor del Diari La Veu del País Valencià per nous formats més enllà d’un portal digital.
Abans de començar el pòdcast, quin lligam tenies amb el Diari La Veu?
Comença quan vaig conèixer en Moisès Vizcaino –l’editor del diari–, una persona que traspua energia, i em va transmetre moltes idees per col·laborar-hi. El diari té uns periodistes excepcionals, molt curosos amb l’escriptura i el tractament de l’actualitat, i molt especialitzats en escriure. Amb la intenció de fer créixer el projecte, en Moisès entén que, amb el canvi de model que viuen els mitjans de comunicació, vol donar una alternativa transmèdia al diari.
Quina proposta et fa l’editor?
Em proposa que m’incorpori en el projecte per enfortir el vessant gràfic i audiovisual. La proposta té a veure amb un relleu generacional que necessita el diari. Hi col·laboro des de fa tres mesos, des de l’octubre passat, i després d’unes setmanes compartint idees vam decidir encetar nous projectes.
Un d’aquests projectes és el pòdcast.
Sí, tot i que abans vaig presentar un projecte de pòdcast d’un altre tipus. Tot i que encara estem buscant finançament per tirar-lo endavant, em sembla que el més important de tot era començar-lo, que rodi. Coincidim amb en Moisès, cal que el projecte comunicatiu del diari es diversifiqui. Aquest pòdcast és una bona prova. Els mitjans de comunicació també són marques, i això no vol dir que rebaixem la qualitat ni l’honestedat i el rigor. Moltes vegades, costa d’entendre.
Després d’estrenar-lo, seguiu pensant a afegir-hi novetats?
Sí. De fet, ja tenim un parell de càmeres per convertir-lo en videopòdcast, volem aprofitar que actualment ha baixat el cost de fer televisió a través dels diaris, com és el nostre cas. Estem intentant aconseguir el nostre nínxol de mercat.
“Al País Valencià parlem molt de la cultura de l’esforç, però hem de parlar més de la cultura del plaer i del gaudir”
Està pensat per ser escoltat o per ser vist, aquest pòdcast?
Mira, jo vinc de fer un programa diari de ràdio on hi havia dues càmeres i una realització en directe, però era totalment improvisat, sense guió. El que volem fer amb La nostra veu és un pòdcast més acurat i amb un debat més seriós, però no volem que el format pòdcast sigui encotillat.
Per què?
Perquè crec que s’ha de tenir una dualitat, poden haver-hi seccions més acurades i el que hem de buscar és l’equilibri entre navegar amb el guió i centrar-nos en ell. Crec que això farà que el pòdcast s’assenti. Pel moment, estem molt contents, perquè a YouTube tenim més d’un centenar de visualitzacions amb un pòdcast que de moment no té imatge i només se sent l’àudio, i són bons números.
Però l’objectiu final és acabar tenint aquesta imatge que ara us falta?
Sí, sí. De fet, si tot va bé, ja ho començarem aviat.
El pòdcast es pot escoltar en directe, però també es pot recuperar a les plataformes. Teniu clar que havia de ser així?
Sí, el fet d’emetre’l en directe a YouTube és perquè es tracta d’una plataforma ageneracional, nosaltres volem fer un diari de país independentment de l’edat del públic i també de les ideologies. El fet de fer-lo en valencià no ha de ser discriminatori, tot i que moltes persones tenen aquesta concepció.
Foto: Bea Martínez
Quin pes tindrà el Diari La Veu al pòdcast?
El dia d’abans de gravar el pòdcast hi haurà una peça al diari sobre les persones que hi participaran i sobre què es parlarà, i hi posarem els enllaços al directe. I l’endemà, el diari tindrà una peça amb enllaços a iVoox i Spotify. La idea no és explicar que el programa ja està disponible, sinó que sigui una peça amb un titular que aporti contingut. La intenció és utilitzar les entrevistes del pòdcast per al diari.
Creus que un pòdcast com aquest encaixarà bé amb l’audiència que té el diari?
Sí, per suposat, no ens fa por. La generació que ara està agermanada amb el Diari La Veu és del baby-boom i està acostumada a certes entrevistes d’interès i a un format més pausat, així com a converses; mentre que la meva generació, per sota dels 30 anys, s’ha de construir el futur i el públic. És una generació que consumeix contingut a través de les xarxes socials i vol ser-hi, els anys passen ràpid per a ells. Crec que les generacions no han d’estar barallades i cal que aprenguin les unes de les altres.
Quins temes i seccions podrem trobar al pòdcast?
Jo faré sempre una introducció sobre el tema general, després recordarem alguns dels continguts que hi ha al Diari La Veu, farem el debat i l’entrevista, i en últim lloc tindrem una secció sobre llibres i una sobre documentals, música i altres continguts culturals.
És a dir, la cultura i l’actualitat bastiran els continguts del pòdcast?
Exacte. Teníem clar que havien de fer-ho perquè són els estàndards del diari i els seus trets d’identitat.
“Volem fer amb La nostra veu un pòdcast més acurat, però que no sigui encotillat”
Suposa un repte, per a tu, fer aquest pòdcast?
Bé, un presentador ha de ser un director d’orquestra, però no des del punt de vista de manar, sinó de controlar la situació i de deixar que el programa flueixi. Mai m’havien fet aquesta pregunta tan reflexiva [riu], però no em prenc les coses com un repte, a mi m’agrada passar-m’ho bé i fer les coses que m’agraden. Al País Valencià parlem molt de la cultura de l’esforç, però crec que hem de parlar més de la cultura del plaer i del gaudir.
Què vols dir?
Em sembla que les persones ens movem més per emocions de les coses que ens agraden i no tant per l’esforç. La paraula esforç significa haver de fer sempre una mica més i té implícits uns valors de patiment que no comparteixo. Així, m’ho prenc com un divertiment amb un compromís.
Si d’aquí a un any tornéssim a parlar, com t’agradaria que hagués evolucionat aquest pòdcast?
M’agradaria que fos el pòdcast més escoltat del País Valencià [riu]. Per què, no? Segur que és molt complicat i que no ho aconseguim, però quan una persona comença un projecte, ha d’anar a totes!
