José Ignacio Pastor Pérez (València, 1957) és el president i fundador de l’Associació Ciutadania i Comunicació. Nascuda el 2010, té com a missió la defensa dels drets de la ciutadania i especialment els relacionats amb la informació i la comunicació. Actualment jubilat, va treballar com a pedagog i psicòleg dirigint l’Institut Municipal d’Educació de València. Sempre ha estat molt lligat a la comunicació política al País València, primer com a membre del consell d’administració de la RTVV (2007-2011) i després com a director d’una publicació sobre societat i progrés del Partit Socialista del País Valencià. A Comunicació 21, Pastor considera que la comunicació és l’eina imprescindible per a la transformació social.
Fa més d’una dècada es va posar en marxa l’Associació Ciutadania i Comunicació. Quin va ser el motiu que ho va empènyer?
A principis del 2000, jo era membre de l’Associació d’Usuaris de la Comunicació (AUC) i dos articles d’opinió em van marcar definitivament per impulsar l’associació. El primer, de la filòsofa valenciana Elena Cortina, parlava de ‘ciutadania mediàtica’, i plantejava la necessitat que les associacions d’usuaris de la comunicació juguessin un paper més rellevant. I el segon El quinto poder, d’Ignacio Ramonet, parlava de la necessitat de la ciutadania a enfrontar-se a la manipulació dels mitjans de comunicació.
Quina és la finalitat de l’ACICOM?
La defensa dels drets de la ciutadania i especialment els drets relacionats amb la informació i la comunicació, tals com la llibertat d’expressió, el dret a la informació, el dret d’accés de la ciutadania als mitjans de comunicació, i la defensa de l’ús del valencià, són els principals senyals d’identitat.
Com s’ha consolidat durant aquests anys en l’entorn comunicatiu del territori?
Els diferents membres de l’organització hem definit un entorn plural i independent que ha servit com a punt de trobada de persones que, des d’òptiques diferents, han contribuït a desenvolupar un ampli ventall d’activitats en les quals el debat i l’esperit crític s’han convertit en l’ADN de tota l’organització.
“Soc un activista de la comunicació al País Valencià”
Vostè és el president de l’associació des del primer dia.
Sí, tot i que m’agradaria que fos tot el contrari, que hi hagués un relleu. En una associació no és bo que s’allarguin aquesta mena de càrrecs, però no hi ha relleu, cosa que ho considero un fracàs. La meva continuïtat és un reflex del moment que viu l’associacionisme. Soc un activista de la comunicació al País Valencià.
És autor del llibre Una altra RTVV era possible… i serà? (2011), en el qual reflexiona sobre la Radiotelevisió Valenciana i la desapareguda Canal 9.
Així és. Es tracta d’un volum que aporta documentació, dades, enllaços i testimonis del variat ventall de persones que, des de diferents posicions, van intentar millorar la RTVV i, de retruc, la dieta mediàtica de la ciutadania valenciana. Aquella etapa va ser, sense cap dubte, la més negra en la història de RTVV. Amb aquell llibre vaig posar davant del mirall l’escàndol i el malbaratament de fons públics en la televisió autonòmica valenciana per part del PP.
Un llibre-denúncia en tota regla. Les denúncies que gestiona l’ACICOM, quins àmbits abraça?
L’ACICOM desenvolupa una labor social aportant els serveis d’un gabinet jurídic que permet la gestió d’aquestes denúncies sobre aspectes relacionats amb la llibertat d’expressió, la manipulació informativa, de gènere, publicitat enganyosa i la defensa del patrimoni audiovisual. I també tot allò que té a veure amb la defensa del valencià.
La defensa de la llengua genera recels per una part de la societat valenciana.
Disposar d’una seu a Octubre Centre de Cultura Contemporània ens ha donat una major visibilitat, però també rebem molts més atacs. Ens ataquen de ser catalanistes, i la premsa més de dretes de tant en tant recorda que fa 20 anys enrere vaig ser dirigent socialista i que les subvencions que rep l’associació per part del govern del Botànic són per la meva militància a la llengua. Evidentment són crítiques que només pretenen erosionar i no tenen cap més repercussió.
Han contribuït a impulsar l’Observatori Ciutadà de Comunicació Social. Quin paper juga?
La ciutadania organitzada del segle XXI ha de garantir la independència tant com la capacitat de col·laboració amb l’administració. Hi ha estudis de comunicació i estudis de qualitat democràtica. Alguns són acadèmics i d’altres fets per organismes dependents de l’administració. La ciutadania ha de tenir un punt de vista propi i la digitalització permet formes de col·laboració senzilles i efectives per a generar eixa mirada crítica, responsable, col·lectiva i organitzada.
Una de les activitats més consolidades de l’ACICOM és el Festival de Cinema Ciutadà i Compromès.
El festival, que és el més gran de la comunitat, ens permet dinamitzar el teixit associatiu, aportant un espai en el qual la producció de curts amb contingut social troba un espai de difusió. Generalment es projecten una seixantena de títols en cada edició i en més d’una quarantena d’espais diferents.
Quins són els continguts que s’emeten?
Continguts amb una mirada crítica social de la qual sense l’aportació d’ACICOM no s’arribaria a nombrosos ciutadans i ciutadanes del País Valencià. Aquest any en farem la setena edició. Més enllà del festival, també impulsem un cicle club amb la col·laboració de DocsBarcelona.
