Juan Antonio Querol (Morella, 1976) és el director de ComarquesNord, el web d’informació de referència de les comarques dels Ports i el Maestrat (al nord del País Valencià) i del Matarranya (al sud de Terol). Llicenciat en Comunicació Audiovisual a la Universitat Ramon Llull de Barcelona, Querol sempre ha estat vinculat a la comunicació des de Morella. ComarquesNord pertany a Mas Mut Produccions, i se suma a Els Ports Ràdio, la televisió Nord i el setmanari Notícies. Querol explica a Comunicació 21 com treballen des del nord del País Valencià.
Va formar-se acadèmicament a Barcelona. Què recorda?
Tothom volia treballar a la televisió o com a guionistes de sèries, però jo tenia clar que em volia dedicar a la informació. Les pràctiques de la universitat als serveis informatius de TV3 van acabar d’engrescar-me del tot. D’aquelles pràctiques vaig aprendre que no és tan diferent la feina que pots arribar a fer en una redacció de cent que de quatre professionals. És a dir, que pots arribar a treballar molt més en un mitjà molt més petit.
És el què li passa a ComarquesNord?
Som un cas singular tenint en compte que, tot i que el web ComarquesNord és independent, l’empresa compta amb una ràdio, una televisió, una revista de paper i el digital d’informació. Som una dotzena de professionals que treballem tocant totes les tecles i ens obliga a fer la feina per a diversos registres. Tots treballem en les mateixes instal·lacions i compartim espais. Aquesta funció, la de fer de tot, pràcticament és massa habitual excepte aquells qui treballen en alguna agència de comunicació.
És el model de periodista de present i de futur?
No t’ho sabria dir, però el que fem nosaltres és comunicació transversal, això que es parla tan sovint ara. Qui s’encarrega de cobrir una informació sap que haurà d’escriure la notícia que es publicarà al web, que haurà de disposar de documents de veu per a la ràdio i que haurà de fer el reportatge per a la televisió. És un model de treball en xarxa molt òptim.
La pandèmia ha generat entrebancs a la redacció?
Durant l’estat d’alarma vam fer torns entre els companys i vam reduir la jornada. Ara mateix tot ha tornat força a la normalitat, excepte la publicitat, que és qui està patint més amb la Covid-19. Som un mitjà de proximitat i depenem de les petites botigues que estan patint igual o més que nosaltres.
Una fórmula per minimitzar l’impacte econòmic de la pandèmia pot ser la captació de subscriptors. L’any passat van posar-ho en marxa a ComarquesNord.
Més que una subscripció, és una col·laboració simbòlica de 12 euros a l’any, però que ens permet fidelitzar el lector. Alhora ens vam adonar que, sense voler-ho, ens fèiem la competència a nosaltres mateixos, tenint en compte que oferim els mateixos continguts per diferents canals. Per compensar-ho, els subscriptors disposen d’alguns continguts exclusius al web unes hores abans que els qui veuen l’informatiu per televisió. He de recordar que durant la pandèmia vam alliberar tots els continguts tenint en compte que era una informació rellevant.
És partidari que els mitjans digitals comencin a apostar pels continguts de pagament?
Si en el futur la comunicació acabarà sent digital, els lectors hauran de pagar per la informació. Del contrari, serà inviable per a qualsevol mitjà. Com ha passat amb la música o la televisió.
Quin feedback troben de portes enfora, de l’audiència?
Generem molt interès per part de tot el veïnat de Morella i comarca o aquells qui viuen en altres ciutats de l’Estat. Per a nosaltres, que una notícia tingui més de 2.000 visites vol dir que té molta repercussió. Arran de les subscripcions hem tingut la sorpresa que s’hi suma gent jove, i això ens fa contents.
Són un mitjà exclusivament en valencià.
Sí, perquè així és com parlem la majoria dels veïns de Morella i comarca. I ens devem a aquells que consumeixen els continguts que els oferim des de les diferents plataformes. No m’imagino fent-ho en una altra llengua.
Morella és a mig camí entre Barcelona i València. Quina ciutat els és més propera?
[Riu] Per als catalans som mig valencians i per als valencians som gairebé catalans. Actuem com a nexe dels dos territoris, com també ho fan les Terres de l’Ebre. Barcelona sempre ens ha estat més propera que València, sobretot a Morella, on TV3 sempre ha estat una televisió de referència. Tot i la desconnexió de fa anys, el senyal de TV3 ens arriba perfectament a Morella i la majoria continua veient-la.
