Lluís Cascant (Muro, Alacant, 1995) és periodista i des d’aquesta setmana presenta El premi, el nou concurs diari d’À Punt per a l’estiu. 32 programes que s’emetran de dilluns a diumenges (de 13 a 14 h) abans de l’informatiu NTC migdia. Llicenciat en Periodisme per la Universitat de València, ha treballat sempre a À Punt: El matí À Punt i Tàp zàping en televisió i Territori sonor en ràdio. A Comunicació 21, Cascant explica com és el nou El premi i es reivindica com una de les cares noves i joves de la televisió valenciana.

Setmana d’estrena. El premi és un premi?
[Riu] Sí, i també un repte alhora. L’estic gaudint moltíssim. És un programa d’entreteniment, en forma de concurs improvisat, que descobreix al gran públic les empreses valencianes que més destaquen en innovació tecnològica i economia sostenible. Té un format molt divertit.

Quina és l’essència del programa?
Hi participen tres concursants, escollits pels seus companys de treball, que s’han d’enfrontar en cinc fases (dues de les quals són eliminatòries), a les preguntes del presentador. A les dues últimes proves només hi arriba un únic concursant. Amb el resultat acumulat, ofereixo l’opció d’escollir ‘la caixa’, amb què es pot guanyar més… o menys.

El plató és un lloc familiar per als concursants, l’espai on treballen cada dia.
Sí, i aquest fet de trepitjar el seu lloc de feina fa que es creï una connexió especial amb els treballadors, que acabaran sent els concursants. Possiblement, en els platós de televisió als concursants els fa una mica més de respecte. Aleshores l’equip del programa munta el decorat, i a partir d’aquí arranca el concurs. Hi ha públic, que són els seus propis companys de feina.

L’enregistrament és en dia laborable, no treballen aquell dia?
Sí, és un dia de feina com qualsevol. Fan una aturada a la feina i tots els treballadors s’entreguen a passar-ho bé. Cantem, ballem… el programa acaba sent una festa! Tant de bo des de casa hi hagi la mateixa complicitat.

Aquest agost et tocarà recórrer el País Valencià.
Així és. Viatjarem per tot el territori a la cerca d’empreses que vulguin eixir de la rutina. Aquest programa també serveix per visibilitzar la diversitat d’empreses que hi ha a la nostra comunitat. I ho fem de portes endins.

Quina és la teva aportació com a presentador?
El fet d’obrir la casa, que els treballadors et rebin amb un ‘benvinguts al meu lloc de treball’ representa l’essència valenciana. És el primer concurs que presento a la televisió i me l’agafo amb moltes ganes d’aprofitar aquest nou repte. Tinc clar que no estic interpretant cap paper, soc així i ho porto molt endins.

Vas iniciar la teva carrera en un àmbit més informatiu i ara presentes un espai d’entreteniment. El teu perfil com a periodista està mutant?
[Riu] Possiblement, sí. Quan era a informatius ja vaig poder fer alguna cosa lligada a l’entreteniment. Però quan s’havia d’estar seriós, m’hi posava. Sí que és cert que Zàp zàping i ara El premi són formats d’entreteniment. Em sento bé així. Estic molt agraït per l’oportunitat que m’ha regalat À Punt.

Ets un presentador fet a À Punt. Què recordes de la desapareguda Canal 9?
Quan només feia dos mesos que estudiava la carrera a la universitat va tancar Canal 9. Recordo que va ser un xoc per a tots els companys que teníem la il·lusió de ser periodistes. No cal incidir més en allò que va escenificar Canal 9, amb el tractament de la informació o l’aposta per presentadors de fora que no representaven el territori. Per això ens vam alegrar moltíssim quan va aparèixer À Punt.

Què suposa per a l’ecosistema comunicatiu del País Valencià la presència d’À Punt?
És el millor que ens ha pogut passar a tots! És fonamental que tinguem una televisió pública que reflecteixi la societat valenciana i vetlli per allò que ens és proper i per la nostra llengua i la cultura. I és bo que À Punt aposti per la gent jove i doni oportunitats, que la televisió valenciana mostri noves cares.