Manu Górriz (València, 1982) és el presentador del concurs familiar Nyas, coca, una de les novetats de la programació d’À Punt Mèdia d’aquest 2023. El programa planteja preguntes a pares i fills sobre ells mateixos per establir un diàleg intergeneracional i comprovar el grau de coneixement. Enginyer en Informàtica i Telecomunicacions per la Universitat de València, compta va exercir de professor d’ESO durant 6 anys. Es va donar conèixer al públic generalista guanyant el concurs de monologuistes del programa En el aire d’Andreu Buenafuente a laSexta. També va gravar monòlegs per a Comediants, Late Motiv o Central de cómicos. A Comunicació 21, Górriz posa en valor l’aposta d’À Punt per l’entreteniment.
Ho ha deixat tot per presentar Nyas, coca.
L’oportunitat era molt bona, jo sempre he pensat que si sortia una oportunitat prou bona, tiraria endavant. Havia tingut altres oportunitats, però eren col·laboracions, mai com aquesta. Tothom em parlava meravelles d’aquest projecte. La meva dona i jo teníem al cap que en aquest 2023 passaria alguna cosa grossa en l’àmbit professional, sabíem que canviarien coses, i així ha estat. A més, coincideix que he fet 40 anys, etapa nova.
Com va ser aquell moment, quan li posen sobre la taula l’oferta?
Ho recordo perfectament, a més era un dia en què havien vingut la meva dona i els meus fills. Va ser a À Punt Ràdio com a col·laborador de Podríem fer-ho millor. El director del programa em va dir que volien parlar amb mi. Em va explicar que faria un programa a À Punt i que volia que jo en fos el presentador. Vaig mirar la meva dona, ella em va mirar, i vaig dir que sí.
Accepta l’oferta perquè actualment és molt difícil viure de l’humor?
Probablement. Hi ha companys que tenen repercussió mediàtica que estan podent fer matinals, canvis d’horari diversos, amb aforaments limitats, i, encara que ingressin molt menys que abans, aconsegueixen viure-hi. Però la resta, no.
Quan li va dir que sí al programa, sabia de què anava?
No en tenia ni idea, però em vaig tirar a la piscina perquè tenia molta confiança. Ell després em va enviar un parell de vídeos i vaig pensar que m’anava bé, sí.
El format és una adaptació de The Awkward Game Show, dels Estats Units. Hi ha hagut canvis en l’adaptació a la valenciana?
No, hi ha alguna prova que és pròpia, però és molt similar a l’americana. De fet, s’està jugant molt amb el sentit de l’espectacle que tenen els americans per la música, els llums, és molt intens.
I el títol, què vol dir?
És una expressió molt valenciana que es diu molt a la zona d’Alacant i vol dir “toma ya!”.
Com està anant aquest inici de temporada al capdavant del programa?
És la tercera setmana. Estem prou contents, l’audiència va oscil·lant, però la cosa està funcionant molt bé. Els divendres es dispara, tot i que no sabem quina és la raó.
“Fer comunicació en la teva llengua és necessari”
Com a presentador, quin lligam estableix amb els concursants?
És molt divertit. Els concursants arriben una mica espantats, però quan veuen que no hi ha mala idea, ells entren en el joc. La interacció amb els concursants és molt important.
Com ha viscut la seva adaptació a la televisió?
Ja havia fet coses amb càmeres, com els monòlegs, però només hi estava algunes estones. Ara m’he acostumat a l’orellera, a rebre instruccions, i estic aprenent molt, és un màster avançat de coses que has d’aprendre.
Que hagi exercit de professor de secundària, l’ha ajudat d’alguna manera a presentar el programa?
Crec que sí, però el que més m’ajuda és el tema del monòleg, perquè estàs en interacció amb molta gent i durant molt de temps, fent-los riure, i cadascú té les seves coses. Sis anys de docència ajuden molt, perquè és gent que vol, gent que no vol, i has de portar-los al teu terreny.
À Punt ha apostat fort amb un concurs en prime time.
És un gran repte. És una franja horària molt dura, hi ha molta competència. Però és un gran repte que s’ha d’afrontar, i cal fer-ho. M’agraden els grans reptes, i aquest ho és.
Com veu l’aposta que està fent À Punt per l’entreteniment?
És una meravella. La marca d’À Punt s’ha anat consolidant molt i l’audiència ha anat creixent. Això és molt bon senyal, fer comunicació en la teva llengua és necessari. Actualment, té molta força en el món dels documentals, hi ha gent molt bona i jove que també està interessada en això, no només en les xarxes.
Quan diuen que la televisió convencional té els dies comptats, què creu?
Que no. És obvi que les noves plataformes de consum són una aposta amb molta força, però la televisió es continua mirant. El format d’entreteniment i en directe a televisió encara atrau l’audiència.
Ser monologuista o humorista és innat o es pot adquirir amb els anys?
És innat, i jo he fet moltes voltes durant molts anys. Una persona té més gràcia que l’altra, sempre tenim un amic que és el graciós, i al cap fi no és el que et passa, sinó com ho expliques. Es pot entrenar, però.
Després d’aquest projecte li agradaria tenir continuïtat en televisió?
Sí, he començat amb un equip perfecte. La veritat és que crec que podria estar-hi tota la vida! [somriu] Han estat molts anys de lluitar i combinar-ho amb altres feines. Ara m’he pogut relaxar, sé què haig de fer. Tinc l’oportunitat que sempre havia desitjat. L’objectiu és allargar-ho el màxim temps possible.
