Manuela Alandes (Castelló de la Ribera, 1978) és la presentadora del programa musical Territori sonor d’À Punt Ràdio, que acaba de superar l’emissió 1.000. Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València, ha treballat com a guionista en el programa Código emprende de TVE, a Supervivientes de Telecinco, i com a productora a Non stop Pitiüses d’IB3. A À Punt Ràdio va estrenar-se com a directora de l’espai Animalades. Des de la temporada 2019-2020 condueix Territori sonor. A Comunicació 21, Alandes defensa l’aposta cultural d’À Punt.
Un miler de programes. Què suposa per al projecte de Territori sonor?
Que el temps passa volant! Vas encadenant un programa darrere un altre i, de cop i volta, no te n’adones i dius: fem el programa 1.000! I arribar a aquesta xifra suposa moltes entrevistes, converses i trucades… No n’acabes de ser conscient, però ha estat molt bé celebrar-ho amb els protagonistes.
De guionista a presentadora. Què ha significat aquest canvi de rol?
[Somriu] Ha estat un canvi rellevant. Estava acostumada a escriure per als altres i ara ho faig per a mi mateixa. No ho havia fet mai, però m’hi vaig adaptar molt bé.
Què has aportat al capdavant del programa?
El que aporto és la meva manera d’entendre l’audiovisual; és a dir, ritme. El marco amb escaletes molt ajustades. Més enllà del directe, les entrevistes i les col·laboracions, la clau és combinar-ho tot per fer-ho atractiu per a l’oient.
Com ho fas atractiu?
El que em permet la ràdio és aturar-me i escoltar. I si en una entrevista estem a gust i és interessant, ens deixem portar encara que ens ocupi més temps. Això només t’ho permet fer la ràdio, en televisió és impossible. Hem tingut col·laboracions d’especialistes musicals valencianes i valencians que abasten tots els gèneres i estils. Darrere de cada grup o artista hi ha una història personal, i això ho fa molt interessant.
“À Punt s’ha fet necessària, però ha de créixer més”
Hi ha altres xifres rellevants més enllà del miler de programes.
Només aquesta temporada a Territori sonor han passat 241 artistes i grups valencians pels estudis. I en els quatre anys i mig d’emissions més de 700 han interpretat temes en directe a la ràdio d’À Punt. Les actuacions en directe a l’estudi són necessàries, aporten un valor afegit, perquè és un moment únic que es viu i que s’acaba transmetent a l’audiència. Els artistes ho agraeixen moltíssim.
Fins a quin punt és necessari un programa com aquest en una ràdio pública?
La música i la cultura són fonamentals per a la societat, i Territori sonor acaba sent un aparador per a tots aquells artistes i grups valencians que dediquen el seu temps a la música. És imprescindible que À Punt Ràdio tingui un espai cultural en la seva graella per enfortir el seu rol de servei públic. Perquè servei públic vol dir portar, transportar i compartir cultura. Cal que la cultura ocupi espais, perquè és fonamental.
El programa s’emet de 9 a 11 de la nit, en prime time, des d’aquesta temporada. Fins al setembre passat era d’11 a 1 de la matinada. És una bona hora radiofònica?
Soc més partidària de la franja actual (de 9 a 11 de la nit), però crec que encara no hem encaixat en l’hora idònia. Aquella hora és habitual que es dediquin a la informació general o esportiva. En canvi, Territori sonor és un oasi enmig de les freqüències. No és una franja horària senzilla, però si hi poses estima, l’oient ho percep. I l’estima i el sentiment no només els poso jo, sinó tot l’equip, que fa una feina impecable.
Hi ha feedback amb els oients?
Moltíssim! Tenim un equip de xarxes meravellós. Els oients ens contacten per diferents vies, cosa que demostra la versatilitat que hi ha actualment en la relació entre els oients i els mitjans de comunicació, especialment la ràdio. Ara ja no només s’escolta la ràdio tradicional –l’FM–, sinó que hi ha altres maneres en les quals també hi volem ser presents. Hi tenim molta cura, perquè els oients participen activament en el programa.
“Servei públic vol dir portar, transportar i compartir cultura”
El programa és l’aparador de l’ecosistema musical als Països Valencians. Des de la teva mirada privilegiada, quin moment viu el sector?
Viu en una dualitat permanent. D’una banda, es troba en un moment complicat fruit de la precarietat, però de l’altra, viu un moment dolç, l’estat de salut és molt bo. Durant la pandèmia hi ha hagut molta creació musical, i un cop n’estem sortint, estem gaudint de totes aquestes propostes de diversos estils.
Som a les acaballes d’aquesta temporada. A partir del setembre Territori sonor seguirà en la graella?
Estaria molt bé, però jo no he signat encara el contracte per a la propera temporada. Tant de bo aquests mil programes siguin el preludi d’arribar als 10.000! [riu]. Tinc constància que Territori sonor és una marca consolidada dins la casa, però hi ha una cosa més rellevant per sobre de tot: que la graella d’À Punt Ràdio tingui un programa musical i cultural, que es diga com es diga, i independentment de qui el presenti.
Que a principis de juny encara no sàpigues si continuaràs la propera temporada et neguiteja?
Porto 22 anys com a freelance, estic acostumada [riu]. La meva vida professional és així, inestable, signant de contracte en contracte. Hi ha hagut projectes que creia que durarien anys i s’han acabat en dues setmanes, i d’altres a la inversa. Per a mi aquesta situació és inherent en aquest sector, on hi ha molta precarietat.
La marca d’À Punt Ràdio ha de seguir creixent?
Sí, indiscutiblement. Actualment qui l’escolta, la valora. S’ha fet necessària, però ha de créixer més.
