Maria Fuster (Gandia, 1988) és l’actual presentadora de Bona vesprada a la televisió d’À Punt Mèdia. Va estudiar Comunicació Audiovisual al Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València, i s’inicià a les televisions locals. Posteriorment va treballar a TV3 (Tarda oberta), La 2 (Tips) i 8tv (Trencadís), entre d’altres. Des de fa quatre anys és una de les cares visibles d’À Punt. A Comunicació 21, Fuster reivindica el paper que juga À Punt al País Valencià i veuria amb bons ulls una programació compartida amb TV3 i IB3.

Et consideres més presentadora que periodista?
Sí, des que vaig estudiar Comunicació Audiovisual sempre m’ha agradat el món de la faràndula. M’agrada comunicar en diferents registres. Tinc la capacitat camaleònica d’adaptar-me als diferents registres, per tant crec que soc com una navalla suïssa, m’adapto en tots els terrenys.

Fins la temporada passada comparties Bona vesprada amb Màxim Huerta. Què en vas aprendre de treballar al seu costat?
Suposo que ja venia de fàbrica, però vaig aprendre a destensar-ho tot. Màxim Huerta era d’una manera que sabia trencar amb tot, un punt d’improvisament constant. Que el programa sigui en directe em beneficia. Soc molt perfeccionista i si el programa fos enregistrat mai el donaria per bo, sempre voldria repetir-ho.

Sense Màxim Huerta, has fet un pas endavant aquesta temporada?
Tinc més llibertat creativa, tenint en compte que la figura de Màxim Huerta és molt mediàtica. Potser em sentia en un segon pla, ara assumeixo una parcel·la més gran. En el format magazín estic molt còmoda, millor que en programes d’humor o exclusivament informatius.

Què aporta Bona vesprada?
Té un diàleg constant amb l’espectador, un format molt bonic! És un viatge constant pels nostres pobles i la seva gent, descobrint racons preciosos que no sabies que existien i que els tens al costat de casa. Els protagonistes són els espectadors, volem fer-los passar una bona estona i sentint-nos com a casa. M’encanta, és meravellós.

“El que passi als audímetres no ho puc controlar, i té un component surrealista”

El gran atractiu és el directe?
Sí, per descomptat. Si fos gravat es perdrien els matisos, la naturalitat, l’acció i la reacció directa d’algú espontani, tot això és un valor afegit. El programa és un transatlàntic amb una sala de màquines imprescindible.

El format, que no és pas nou, té recorregut en la televisió actual?
El format està inventat, no té misteri. Però ho fem amb molta estima, sent propers. Volem fer companyia, volem fer sentir a l’espectador que hi som a l’altra banda. El secret és ser autèntics i connectar amb la gent, tenir empatia, no som uns presentadors inaccessibles, i crec que és pel diàleg constant, la gent es veu reflectida.

Fer partícip als espectadors és un reclam per esgarrapar l’audiència?
La gent vol veure’s a la televisió. No podem competir contra televisions generalistes que fan continguts que no tenen res a veure amb el que passa al nostre costat, i aquest seria el nostre reclam.

I la gent jove, s’hi connecta a Bona vesprada?
Som conscients que els hàbits de consum de la gent jove han canviat. L’opció de la televisió a la carta et garanteix una nova oportunitat per aquells que no consumeixen la televisió convencional.

“Una programació a tres bandes (TV3, IB3 i À Punt) seria ideal. Ara mateix ho veig una mica utòpic”

La televisió sempre viu pendent de les audiències. Tu també?
Considero que és un sistema no gaire fiable, en una setmana hem passat de tenir un 6% a un 0,6%; pot ser que això no sigui un reflex de la realitat. No puc dir-te que no em preocupi, perquè a la televisió es té molt en compte això, i si no funciones pots anar al carrer, però em fa qüestionar el sistema. Intento fer-ho de la millor manera, el que passi als audímetres no ho puc controlar, i té un component surrealista.

Com s’està consolidant l’aposta d’À Punt al País Valencià?
Després de quatre anys encara hi ha dificultats perquè cali en la societat valenciana. Hi ha gent que encara li diu Canal 9. Des d’À Punt s’està fent molt bona feina, connectant amb l’audiència i dient “hola, estem ací!”. Abans no hi havia res, vivíem en un cementiri de la comunicació. Ara hem posat les llavors i els arbres estan començant a créixer, hem de tenir una mica més de paciència i, sobretot, defensar el projecte. Som una televisió modesta, estem lluitant contra una oferta desmesurada.

Tot i ser una televisió relativament nova, À Punt és al mateix esglaó de les millors televisions autonòmiques de l’Estat?
M’agradaria dir-te amb rotunditat que sí, però primer hem d’acabar de calar la marca en la societat valenciana. Ara bé, pel que fa als continguts no tenim res a envejar de cap altra televisió. Òbviament, no ens podem comparar amb TV3, però a poc a poc crec que anem pel bon camí, portem un ritme més lent.

La desaparició tràgica de Canal 9 està del tot cicatritzada?
Els valencians venim, històricament, d’un autoboicot propi i d’una falta de creure’ns les coses que ens passa factura amb el temps. Aquesta consolidació del canal públic ve de totes aquestes catàstrofes que hem viscut, però ho anirem aconseguint amb l’esforç que estem fent. Des dels inicis sí que noto que hi ha més estima per part de la ciutadania, i aquest és un aspecte que hem d’anar cuidant sempre.

“Sense Màxim Huerta tinc més llibertat creativa”

La llengua és un distintiu d’À Punt. Actualment s’estan fent algunes experiències conjuntes entre TV3, IB3 i À Punt. En aquest nou escenari de compartir sinergies, seria viable una programació a tres bandes?
A mi em fascina la reciprocitat, perquè parlem la mateixa llengua i crec que és una riquesa, i és molt bonic tot el que té a veure amb els dialectes. Un projecte així aportaria moltíssim. S’estan fent coproduccions, i una programació a tres bandes seria ideal, tot i que tinc dubtes sobre l’acceptació de les diferents varietats dialectals. Ara mateix ho veig una mica utòpic.

Seria una utopia veure Maria Fuster com a presentadora en una altra televisió que no sigui À Punt?
Sempre he estat oberta a sortir on faci falta. Ara tinc més qualitat de vida, perquè vaig amb el cotxe des de casa fins a la porta de la feina, però la vida dona tantes voltes que estic oberta a diferents possibilitats i a marxar fora de casa.