María José Sáez (1984) s’ha posat al capdavant del programa d’investigació Zoom d’À Punt Mèdia, i ho fa després del seu pas, durant deu anys, pels informatius d’Antena 3, un dels espais referència d’Atresmedia. El seu pas pel desaparegut Canal 9 va començar com a becària i ara torna a casa en una etapa on À Punt vol tornar a ser la referència per al públic valencià. A Zoom, la investigació i l’actualitat són els seus eixos centrals, i María Jose Sáez vol seguir consolidant-lo, després de set temporades amb el segell de Bérnar Giménez. A Comunicació 21, la periodista valenciana explica com encara aquesta nova etapa.
T’has estrenat com a presentadora del programa Zoom, què suposa per a tu?
Significa una etapa molt il·lusionant, perquè després de 15 anys a informatius, fer un programa d’investigació és un regal professional. Es tracta no només de quedar-nos amb els titulars, sinó que podem aprofundir en la notícia, i Zoom és un caramel que et dona la professió, estic gaudint-lo moltíssim.
Més enllà d’un caramel, fer periodisme d’investigació és també un repte?
No és difícil, però jo tenia el hàndicap que era un programa que portava set temporades conduït per Bérnar Giménez. Ara continua amb el mateix equip i la mateixa temàtica, i s’ha canviat el presentador, era una maquinària perfecta i per això tenia la responsabilitat a l’hora de seguir fer funcionant el format i que seguís sent un èxit. La veritat és que és un goig treballar en un format com aquest.
Et venia de gust escapar dels informatius?
A mi m’agrada informar de totes les maneres i, al mateix temps, sortir de la meva zona de confort. Portava molts anys fent informatius i vaig decidir marxar de la televisió perquè pensava que ja ho havia fet tot, volia fer altres coses, i després d’uns dos anys sense fer televisió no tenia ganes de tornar, però quan em van oferir aquest format, ni m’ho vaig pensar. Era el format que sempre havia volgut fer i el que agradaria a qualsevol periodista.
Sembla que tot ha coincidit perquè puguis tornar a la televisió, oi?
Sí, a més he tornat a València, a casa, en un format que era un somni, així que ha anat tot rodat.
Bérnar Giménez ha conduït el Zoom durant set temporades. Què et deixa com a llegat?
Ha deixat un equip increïble, i quan ell va marxar vam estar junts durant tot un dia i vam parlar moltíssim, sabia que em deixava en les millors mans. M’he trobat amb un equip meravellós, mai m’ho havia passat tan bé en una redacció, hi ha molt bona sintonia. En Bérnar ha marxat per qüestions professionals, en una altra situació mai hagués marxat, perquè tot funciona molt bé.
Creus que ha començat una nova etapa per a tu i per al programa, o intentaràs que el canvi de presentador no es noti?
Jo faré el que digui la directora [riu], sap moltíssim de televisió i del que vol l’audiència valenciana. Al capdavall, jo em deixo guiar, només soc un peó en aquest equip, i és cert que en Bérnar tenia una manera més directa a l’hora d’informar, jo soc més informativa i tinc la veu més dolça, però la temàtica és la mateixa.
“Qui digui que no li importen les audiències, menteix”
La mirada de Zoom és valenciana.
Sí, tractem els temes que interessen als valencians, d’actualitat i des d’una perspectiva valenciana, i dels quals es parla al carrer. És el mateix Zoom, té el mateix ritme, amb la mateixa música, i ha canviat només el presentador, però l’essència és la mateixa.
Per què creus que un programa com Zoom agrada tant i està tan consolidat?
Perquè el format està molt bé, té una qualitat molt alta i està molt cuidat, i això es veu en el resultat final. Al darrere hi ha un equip superprofessional compromès amb el format i això es nota quan el veus. Estic segura que hi ha pocs programes de televisions autonòmiques i nacionals que tinguin aquesta qualitat.
Què significa que des d’À Punt s’aposti per un programa d’investigació en valencià?
Bé, és que tota la programació d’À Punt és en valencià, no suposa res diferent, i penso que està molt bé escoltar un programa d’aquesta qualitat en la teva llengua materna, en aquest cas el valencià.
Que es normalitzi, vaja.
Sí, és que ja ho tenim normalitzat, Zoom també havia de ser en valencià.
El format de programes d’investigació no és nou, fa anys que se’n fan, però creus que és una temàtica que dona joc a l’hora d’innovar?
Sí, perquè portem vuit temporades i podríem fer-ne 40 [riu]. Sempre hi ha temàtiques i actualitat de les quals parlar, i és un format que mai es fa vell. Jo em plantejava de quins temes parlaríem, però la directora em va dir que sempre en surten, i és cert.
Personalment, hi ha alguna temàtica que t’agradaria tractar?
Se n’han fet molts, i ja hem preparat alguns programes sobre l’envelliment de la població, sobre el tabac i el sucre, o un sobre Eurovisió. Especialment, a mi m’agradaria fer-ne un sobre el lloguer i l’habitatge, ja l’he posat sobre la taula, i és que em sembla que per a la nostra generació és prou important com per parlar-ne.
Tota la redacció està formada per noies. És volgut o ha sortit de casualitat?
Ha anat així, no era pretès, però són les millors, sempre ho dic [riu]. No només són redactores, sinó que també fan la recerca dels perfils, els estudien, fan la producció i treballen molt.
Es nota, d’alguna manera, la mà femenina en aquest programa?
Sí, és un equip amb més noies que nois. I pensa que la directora, la sotsdirectora, la guionista i la presentadora som dones, suposo que aquesta sensibilitat que tenim es nota, així com la capacitat per treure temes més socials. Penso que tenim més visió sobre què pot agradar al públic i què li preocupa, som com una família. La directora és com la mare de tots i té cura de tots, és molt important bona sintonia en una redacció per tal que funcioni.
“Després de 15 anys a informatius, fer un programa d’investigació com Zoom és un regal professional”
Personalment, com ha estat la teva tornada a À Punt?
Ha estat bé. Vaig començar a À Punt quan era becària, aleshores era Canal 9, i ha canviat força. Jo he estat molts anys fora, a Madrid, i portava molts anys sense parlar el valencià, perquè tota la meva carrera havia estat en mitjans de comunicació nacionals.
I has fet alguna cosa, quant a la llengua i tornar a parlar-la?
Sí. De fet, m’ha costat tornar a presentar en valencià, perquè jo soc molt exigent i volia perfeccionar-la, per això tinc una lingüista al darrere que m’ajuda. Vull donar el millor de mi a tot els valencians que ens veuen.
Com veus la consolidació d’À Punt dins l’ecosistema comunicatiu valencià?
Van passar uns sis o set anys des que van tancar Canal 9 i el públic va perdre el costum de sintonitzar-nos per escoltar l’actualitat de la Comunitat Valenciana, i això es nota. Estem lluitant perquè el públic torni a tenir el sentiment per la televisió autonòmica valenciana, perquè fa falta una televisió autonòmica que informi del que passa a casa.
Creus que esteu aconseguint que el públic torni a tenir l’hàbit de connectar amb el canal autonòmic valencià?
Crec que sí, i ho estem fent a partir de formats amb molta qualitat, i hi ha una aposta molt clara per l’actualitat. Esperem que tornin a mirar À Punt com es feia abans amb Canal 9, i és cert que actualment hi ha molta més oferta, és molt difícil competir-hi, hi lluitarem.
“Les dones tenim més visió sobre què pot agradar al públic i què li preocupa”
També lluiteu contra les plataformes…
Sí, estem parlant d’una audiència molt fragmentada, l’audiència consumeix la televisió quan vol, no quan tu li dius. És una altra manera de consumir televisió i això ho hem de tenir en compte, perquè es veu en les audiències. Jo, a més, venia d’una televisió nacional, amb moltíssima audiència, i això m’ha xocat una mica.
Per què t’ha xocat?
Mira, a Antena 3 teníem dos milions d’espectadors a l’informatiu de les 15 h, i ara ens veuen 150.000 i també estem contents. Aquí és on noto les diferències entre una televisió i l’altra, però estic molt contenta, més val la qualitat que la quantitat.
Et preocupen, les audiències?
Qui digui que no li importen les audiències, menteix. Perquè d’això depèn que seguim treballant o no. Però en el meu cas és veritat que, en tractar-se d’una televisió autonòmica, no depenem tant d’aquests números, tot i que també entri en joc com de perfeccionista siguis amb la teva feina. Jo intento que no m’afectin, perquè depèn de molts factors.
A banda de dedicar-te al periodisme, has escrit un llibre i ets docent. Et sents més periodista, però?
Sí, per suposat, perquè ser periodista és ser moltes coses, ho soc des de tots els angles. A mi m’agrada comunicar, i ho faig a la televisió però també a les classes, ser periodista significa ser moltes coses i és el que m’agrada d’aquesta professió.
Com t’agradaria que fos el Zoom de María José Sáez quan acabi aquesta temporada?
M’agradaria parlar d’un programa que tingui moltíssima credibilitat, que sigui referent en la televisió autonòmica, i tant de bo duri molts anys, crec que és un format necessari per a qualsevol televisió.
